No sempre les coses passen com tu vols, ni les persones són com realment t’agradaria que foren.
Hi ha èpoques en la teua vida que contenen tant pujades en les quals et sents increïble, fins a les pitjors baixades en les quals veus que has tocat fons i no pots més. Eixa metàfora de la ‘’muntanya russa’’ de la qual tothom parla, eixa és la nostra vida. Perquè d’estar en el moment més feliç envoltat de la gent que et vol i a la qual vols, amb noves coses en ment que et fan omplir els teus pensaments, fins amb l’última gota de felicitat i il·lusió del món, conéixer a gent nova que serà un aire fresc en la teua vida i que realment ho agrairàs…Però tot aquest es pot veure esvaït en un a mil·lèsima de segon per una simple ximpleria.
Pots passar a no sentir-te realment volgut o pensar que et quedes embossat en un pou en el qual continues buscant l’eixida i acabar tocant fons. Pots arribar a pensar que tot eixe malson no té un final i que, a poc a poc, el fons continua sent encara més profund i que no té una fi i el sofriment segueix…
Doncs sí, xics i xiques. Això no és només la nostra vida, sinó que és ella mateixa l’encarregada que cadascuna de les causes que succeeixen d’un dia per a un altre puguen arribar a produir conseqüències una miqueta doloroses i indescriptibles.
No sempre s’està en el millor moment amb felicitat plena ni amor, ni tampoc es toca fons i es vessen llàgrimes cada nit. Tanmateix, tot això succeeix per un missatge que està posat tant en cançons, com en perfils de Xarxes Socials… Perquè el que no et mata, et fa més forta. I realment, si ens parem a pensar durant un moment, la vida es basa en això: en patir i passar per coses que et lleven vida per a després acabar reconstruint-te per dins i ser molt més valenta. Aquests diferents obstacles que van marcant a poc a poc el teu camí i que tu has d’esquivar fan que cada caiguda siga una xutada més eixa energia i força necessària per a poder ser tu.
I sí, sé que he estat despareguda durant alguns mesos però, sincerament, ho necessitava. Necessitava parar per a respirar i recarregar piles per a poder continuar fent al cent per cent, feliç, la qual cosa realment m’agrada. I crec que ho he aconseguit. He tornat i, encara que enguany estaré una mica més absent, sempre tindreu un tros meu en aquest periòdic tots els mesos.
Recordeu: parar per a renàixer