Un total de 485.282 dones han participat en el programa de garbellat de detecció contra la violència de gènere de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública des de 2015 (any en què va començar a realitzar-se el garbellat de manera sistemàtica en la Comunitat Valenciana) fins a octubre de 2021. Durant aquest període s’han detectat 10.568 casos, la qual cosa suposa un 2,17% del total de dones que han participat en el programa de garbellat.

En l’últim any, entre gener i octubre de 2021, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha detectat un total de 662 casos de violència de gènere en la Comunitat Valenciana mitjançant el programa de garbellat per a la detecció precoç en el qual enguany han participat 41.808 dones.

Per províncies, s’ha realitzat el qüestionari de garbellat de violència de gènere a 24.062 dones a Alacant, 2.786 a Castelló i 14.960 a València, i s’han detectat 352 casos positius a Alacant, 56 a Castelló i 254 a la província de València.

El nombre de dones garbellades en 2020 i 2021 és menor que en 2019 a causa de l’impacte de la pandèmia, que ha suposat un descens considerable en la presencialitat en els centres d’atenció primària.

El personal sanitari de centres de salut i hospitals valencians realitza un qüestionari per a previndre i detectar possibles casos de violència de gènere a qualsevol dona major de 14 anys que acudeix a una consulta per qualsevol motiu i, en cas que hi haja indicis de violència, els professionals sanitaris valoren la necessitat d’establir un pla específic d’intervenció.

Cada any participen en els cursos de formació en violència de gènere que organitza la Conselleria de Sanitat professionals de tot l’àmbit sanitari amb la finalitat que, quan una víctima accedeix al sistema sanitari, des del personal d’admissió fins als nivells més especialitzats que li atenguen tinguen la sensibilització i formació adequada per a poder actuar de manera òptima. En 2021, s’ha format a 2.500 professionals sanitaris.

La Direcció General de Salut Pública i Addiccions va impulsar la redacció d’un Protocol de prevenció i d’atenció a la violència de gènere i una Guia per a professionals en 2009, així com el disseny i implementació d’un instrument validat per a la seua detecció i prevenció (l’aplicació SIVIO) des de 2012.

És en 2015 quan l’eina informàtica SIVIO, que funcionava fins al moment de forma pilot en algun departament de salut, es millora i es generalitza el seu ús de manera sistemàtica en tots els departaments. Aquesta aplicació està integrada en la història clínica electrònica i, recentment, ha millorat les seues funcionalitats facilitant la prevenció, atenció i seguiment de la violència de gènere des del sistema de salut.

A més, des de 2019 cal destacar que el nou ‘Protocol d’Atenció Integral, Sanitària i Judicial a Víctimes d’Agressions Sexuals’, que s’aplica en tots els serveis d’urgència dels hospitals i en atenció primària en coordinació amb el Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU), estableix una acció coordinada amb la resta d’àmbits implicats.

Jutjats de guàrdia, medicina forense, Forces i Cossos de Seguretat, Oficines d’Atenció a les Víctimes del Delicte i Centres Dona 24 Hores han participat en la seua elaboració juntament amb expertes en igualtat i en violència sobre la dona.

Oficina d’Assistència a les Víctimes del Delicte en 2021

Una mitjana de sis dones víctimes de violència de gènere han acudit per primera vegada a rebre ajuda en la Xarxa d’Oficines de la Generalitat d’Assistència a les Víctimes del Delicte en aquest 2021. En concret, un total de 1.052 víctimes han acudit per primera vegada a un dels 33 centres que la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública té desplegats entre les tres províncies de la Comunitat Valenciana.

La consellera Gabriela Bravo ha revelat aquestes dades amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència de Gènere que se celebra, per mandat de l’ONU, cada 25 de novembre. En aquest sentit, la consellera de Justícia ha recordat que la xarxa d’oficines “forma part de l’ecosistema de recursos que la Generalitat ha desplegat per a generar en les víctimes llits de confiança i que senten que tenen a la seua disposició totes les mesures d’atenció i protecció per a poder eixir de l’infern en el qual viuen elles i les seues famílies”.

En el període comprés entre gener i setembre d’enguany, les oficines van atendre, per primera vegada, a un total de 1.569 persones per la seua condició de víctimes. D’elles, el 67 per cent corresponien a víctimes de violència de gènere que és la primera causa d’assistència en la xarxa des de 2018.

En relació amb l’edat de les dones, quasi un terç es troba entre els 31 i 40 anys i el 26 per cent té entre 41 i 50. Més de la meitat d’elles té, a més, fills o filles al seu càrrec.

Per províncies, la de València és la que més víctimes ha atés (650), seguida d’Alacant (450) i Castelló (143).

“Davant aquestes xifres, -ha dit la consellera- és una absoluta irresponsabilitat que hi haja qui encara considere la violència de gènere com un problema privat, el banalitze o intente fer comparacions odioses des de posicions reaccionàries. La violència de gènere és un problema d’Estat i consegüentment cal tractar-lo. Per això és necessari que totes les institucions públiques i la societat civil treballem conjuntament per a erradicar-ho”, ha conclòs.

Labora atén 1.403 dones víctimes de violència de gènere aquest 2021

Labora, el Servei Valencià d’Ocupació i Formació, ha atés enguany un total de 1.403 dones víctimes de violència de gènere amb el seu servei d’atenció individualitzada per a aquest col·lectiu. A més, 27 dones s’han acollit al programa d’atenció confidencial per part de tutores especialitzades, que implica que només aquestes, i no tota l’administració competent, tenen accés a les seues dades privades.

Labora ha oferit les dades d’aquest servei personalitzat en els tres primers trimestres de 2021. Així, a la província de València, els serveis de Labora han atés 699 dones víctimes de violència de gènere, de les quals 22 van sol·licitar la confidencialitat de les seues dades.

A Alacant, s’han atés 562 dones, de les quals 4 van necessitar confidencialitat; mentre que a la província de Castelló s’ha atés 142, de les quals una va necessitar tracte confidencial.

El servei públic d’ocupació valenciana tracta d’assegurar la independència econòmica d’aquestes dones i ocultar la seua informació quan així ho requereix una víctima.

Fins a octubre de 2021, 7.209 dones figuren com inscrites en Labora i acrediten haver sigut víctimes de violència de gènere, per la qual cosa han sigut incloses en el programa d’atenció personalitzada. D’elles, 143 han sol·licitat confidencialitat en la demanda d’ocupació. Per províncies, 52 es trobaven inscrites a Alacant, 4 a Castelló i 87 a València.

Tots els Espai Labora de la Comunitat disposen, com a mínim, d’una persona encarregada d’atendre personalment les dones víctimes de violència de gènere. Labora compta amb un equip de persones especialitzades que ofereixen atenció individualitzada, en un espai físic que garanteix la privacitat de la víctima. Hi ha 17 d’aqueixes persones treballadores a la província d’Alacant, 7 en la de Castelló i 47 en la de València.

Aquest equip està coordinat per 7 tutores repartides en tota la Comunitat Valenciana, les quals supervisen al total de 71 persones especialitzades que detecten, informen i acompanyen a les víctimes de violència de gènere i concreten, en cas necessari una cita amb la tutora especialitzada assignada i sempre que la dona demane la confidencialitat de les seues dades.

L’atenció prestada per Labora abasta tant la inscripció en qualitat de persona demandant d’ocupació com l’obertura d’un itinerari personalitzat per a casos de violència de gènere, que inclou una entrevista de diagnòstic de la situació personal, la realització dels tràmits administratius que siguen necessaris i facilitar informació, assessorament i orientació laboral.

A més, des de Labora es coordinen els diferents recursos de les zones geogràfiques d’actuació per a l’atenció integral de les dones. Amb la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques d’ocupació, des de Labora es promou la igualtat d’oportunitats de les dones i la lluita contra la bretxa salarial.

El Ministeri d’Igualtat reconeix a la Diputació de València el seu treball contra la violència de gènere

D’altra banda, el Ministeri d’Igualtat ha reconegut el treball que duu a terme la Diputació de València en la lluita per a erradicar la violència de gènere. I ho ha fet concedint a la corporació provincial un esment especial per la creació i funcionament de la seua Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, una iniciativa pionera que en poc més de tres anys ha incorporat a 111 ajuntaments que treballen en equip i comparteixen experiències per a fer front cada dia a la barbàrie masclista

Les polítiques transversals de la Diputació a la recerca de la igualtat real entre homes i dones, amb la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere com a icona d’una corporació autoproclamada feminista, reben aquest esment especial en reconeixement a la resposta institucional, una de les categories d’aquests premis concedits pel Ministeri d’Igualtat en el marc del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere es va posar en marxa de manera oficial el 12 d’abril de 2018, després que el ple provincial aprovara el seu reglament per unanimitat. La impulsora del projecte va ser la llavors diputada d’Igualtat, Isabel García, antecessora d’Eli García i responsable de la primera delegació específica d’Igualtat amb la qual ha comptat la Diputació en les seues més de 200 anys d’història.

Mig centenar de municipis es va sumar a la Xarxa naixent com a membres fundadors, en complir els requisits mínims per a l’adhesió contemplats en l’article 19 del reglament, com ara disposar d’una regidoria o delegació de la dona i d’un pla d’Igualtat o contra la violència de gènere; formar part del Sistema de Protecció de Víctimes *VIOGEN; disposar d’un protocol local de protecció; formar al personal tècnic, polític i policial en la matèria; i posar en marxa campanyes de prevenció.

Per part seua, l’àrea provincial d’Igualtat compta amb un pressupost anual d’al voltant de mig milió d’euros per a ajudar els ajuntaments adherits a complir aquests requisits i aportar les eines formatives de les quals disposa la corporació en matèria d’Igualtat i violència de gènere, inclòs material publicitari i audiovisual per a difondre el missatge de la coeducació a través dels consistoris i els centres escolars.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia