Els països amb democràcies desenvolupades no poden considerar-se com a demòcrates mentre permeten de manera obscena que les grans fortunes, empreses i bancs estiguen aplicant sistemes que augmenten la desigualtat amb el beneplàcit dels governs de qualsevol tipus polític, siguen locals, autonòmics o nacionals.

Hi ha una pregunta que la gent es pot fer: Com saber si estàs vivint en una democràcia? La resposta pot ser molt complicada, sobretot si les vares de mesurar simples, sovint, poden confondre més que aclarir.

En principi, es pot prendre la noció que n’hi ha en un país on hi ha eleccions. Es trien periòdicament als futurs governants, sona bé. No obstant això, les classes altes i, per consegüent, els partits polítics que els representen maniobren i pacten per a formar governs que els afavorisquen en detriment de les classes treballadores i humils. L’exemple clar el tenim ací. Les dues urbanitzacions d’alt standing han aconseguit amb el vistiplau de dos partits conservadors, PP i Cs, entrar en l’equip de govern per a afavorir de manera descarada als seus interessos.

Siga com siga, del que no hi ha dubte és que en els dos anys que porten al capdavant de l’Executiu local, han aprofundint en aquelles polítiques que premien a les classes altes i s’ha convertit en el segell d’identitat del PP, Mes Cambrera i Torre en Conill juntament amb Cs, sent la seua principal comesa en aquesta legislatura engrandir les diferències de classe i oblidar-se de la defensa del comuna, fins i tot a costa d’assetjar a una de les seues pròpies regidores que s’ha hagut d’anar al banc dels no adscrits. Encara que com a ximples no són, ens van soltant “engrunes” per a intentar fer callar les veus de protesta.

La construcció d’eixes infraestructures tan innecessàries com cares, que comprendrà una biblioteca, una sala d’actes, una sala per a jubilats, una sala per a la joventut, una oficina municipal, una reguarda de policia, lavabos, una àgora exterior amb graderies (més de 500 d’aforament), per a espectacles a l’aire lliure, etc. i zones enjardinades, només per a dotar a les seues dues urbanitzacions d’uns privilegis que els diferencie de les altres, suposarà una despesa enorme per a les arques publiques i obligarà els futurs governants locals a haver de pujar els impostos per a poder assumir la despesa del manteniments d’aqueixos edificis, jardins i augment de personal, en detriment dels serveis bàsics de la resta d’urbanitzacions i del nucli urbà. Saben vostés que la despesa en jardineria del Torre en Conill, és superior al del poble, perquè ara sumen-li la despesa de l’altra urbanització i de tot el que intenten edificar.

Els líders polítics en les vertaderes democràcies, obtenen el suport popular en presentar el millor argument: avançant plataformes, desenvolupant propostes polítiques i articulant objectius que s’adeqüen al dels votants, millorant el nivell de vida de tots els ciutadans i intentant que desapareguen les diferències de classes.

Cal considerar, per exemple, la qüestió de: Qui hauria de pagar les obres i el manteniment per a dotar-los de duplicitat d’oficines, locals d’oci i cultura, grans zones enjardinades etc, etc? No són serveis bàsics, són privilegis o capritxos i els desvaris li’ls haurien de pagar ells.

Aquests propietaris de zones privilegiades creuen que perquè paguen més, (cosa que no és cert, paguen en funció del valor, grandària i situació de les seues residències), la resta de ciutadans, els treballadors públics, funcionaris locals i la policia local tenen el deure patriòtic de dotar-los de grans obres que donen prestigi a les seues urbanitzacions i de protegir les seues zones residencials, d’esplai i oci.

Les “elits extractives”, són aquelles que s’aparten de l’obtenció del bé comú i dediquen els seus esforços al seu propi benestar i al del grup al qual pertanyen. Sempre estan buscant la manera de no pagar els impostos que els corresponen i ací s’han unit amb l’única intenció d’entrar a l’ajuntament i amb l’ajuda d’altres partits amb ànsies de poder, que no han dubtat a prestar-se a aconseguir els seus propòsits. Això és, en essència, robar a la democràcia que, precisament, se sustenta sobre l’Estat del Benestar.

En les campanyes polítiques de hui, tot val essencialment. Les elits extractives, a través d’un canal o un altre, poden fer el que vulguen i on vulguen. Sempre hi haurà defensors de la seua causa que els ajuden.

Per tant, crec que la democràcia ha fracassat pel seu entreguisme a les elits extractives. Això sí, la plutocràcia sí que ha tingut èxit.

Només ens queda la “rebequeria”, perquè som un poble adormit, aborrallonat, entregat, mancat de principis i dignitat. Si fórem tot el contrari, eixiríem als carrers (som majoria) a manifestar-nos, a lluitar per la solidaritat, pel bé comú, per la igualtat. Tots junts podem fer que aquest abús no s’execute. Associacions veïnals, urbanitzacions, persones solidàries, justes i amb consciència… Què més fa falta perquè ens alcem i cridem?.

P.D. Plutocràcia: “El govern dels rics i per als rics”.

Article enviat per Ángel Rivero i Rivas, ciutadà de Bétera.
*Betera.com ha transcrit tot l’article d’opinió enviat per aquest veí. En aquest sentit, l’equip no es fa responsable de les paraules abocades en ell, ja que formen part de l’opinió individual d’aquest ciutadà. Al seu torn, el mitjà també està a la disposició de les persones que apareixen reflectides en aquest article, per si volen fer algun aclariment.
Imprimir article
Comenta aquesta notícia