La segona etapa de la Volta Ciclista a la Comunitat Valenciana-Gran Premi Banc Sabadell arribarà a Bétera el  pròxim 3 de febrer. Aquesta etapa es realitzarà del 2 al 6 de febrer de 2022 i recorrerà diversos municipis de València, Alacant i Castelló.

Aquest esdeveniment s’ha presentat, donant a conéixer tot el recorregut de l’etapa que transcorrerà pel terme de Bétera i s’ha fet major èmfasi en els 4 quilòmetres que els equips recorreran pel nucli urbà. D’aquesta manera, el pelotó correrà per llocs com l’Albereda, la Plaça Luis Reig, l’Avinguda País Valencià i Constitució, el carrer Estació i el carrer José Sáez. Serà un circuit urbà perquè els veïns i veïnes de Bétera gaudisquen en primera persona d’aquesta Volta.

El director de la Volta CV, Ángel Casero, ha puntualitzat el rutómetre d’aquesta segona etapa que comptarà amb un total de 172 quilòmetres. Així, hi ha especificat que l’eixida d’aquesta segona etapa està previst que done el seu tret d’eixida a les 12.25 hores en l’Albereda de la localitat.

Aquesta carrera obrirà el calendari de la temporada ciclista 2022 i comptarà amb equips ciclistes de renom com INEOS, MOVISTAR, UAE, i així fins a 15 equips World Tour, a més de 8 equips Continental Pro. D’aquesta manera, hi haurà quasi 170 ciclistes de més de 20 països representats a Bétera.

La concentració i signatura de l’etapa començarà a partir de les 10.40 hores i finalitzarà sobre a les 12.05 hores, temps en el qual desfilaran grans figures del ciclisme internacional que es prepararan per a l’eixida de la carrera.

La Volta es retransmetrà per diversos canals de comunicació a 210 països. El desplegament mediàtic i el nivell internacional d’aquesta competició faran així possible que siga un aparador al Món.

Un poc d’història

Cal recordar que el 6 de novembre de 1929 es va disputar la primera etapa de la ronda valenciana sota el nom de tornada a Llevant amb eixida a València i arribada a Vila-real de 180 quilòmetres. El valencià Salvador Cardona es va adjudicar la victòria i va repetir èxit l’endemà en l’etapa més llarga d’aquella edició pionera que transcorria entre Vila-real i Algemesí al llarg de 206 quilòmetres. Líder des del primer dia i fins al final, Cardona, que havia sigut quart en l’edició del Tour de 1927, es va emportar la victòria en la General i en la quarta i última etapa, que va transcórrer entre Alacant i València.

El podi el van completar Valeriano Riera i Juan Mateu. A l’any següent, un altre nom mític del ciclisme espanyol de l’època, Mariano Cañardo, va exercir de gran dominador d’una prova que va avançar dates i va passar a disputar-se entre el 5 i el 12 d’octubre amb sis etapes, dues més que en la primera edició. Cañardo va véncer en tres d’elles i va ser líder des del primer dia i fins al final. La Volta va arrancar amb una etapa entre València i Alacant i va concloure amb la disputada entre Vinaròs i València.

En temps de la 2a República, la Volta va tornar al mes de novembre però va créixer en nombre d’etapes fins a arribar un total de huit. En l’edició de 1932 l’organització va avançar les dates fins al mes de setembre i per primera vegada es va viure una carrera amb canvi de líder, Ricardo Montero li va arrabassar el mallot a Mariano Cañardo en la tercera etapa qui al seu torn li ho havia llevat a Montero el dia anterior. En 1933 la Volta va repetir dates i es va disputar entre el 16 i el 24 de setembre i es van córrer nou etapes. En 1934 la prova passa a denominar-se Volta a la Regió Valenciana i es redueix a quatre etapes.

La Volta va deixar de celebrar-se durant 6 anys que van coincidir amb els previs a la Guerra Civil i als que va durar la contesa. El 5 de setembre de 1940 les bicicletes van tornar a rodar per les nostres carreteres amb la disputa de l’etapa València-Alacant de 183 quilòmetres. No es va celebrar la prova en 1941 però sí en 1942. La prova es consolida en els difícils anys quaranta mantenint la denominació de Volta a la Regió Valenciana amb un ball de dates constant. En 1943 es disputa entre el 27 de juliol i l’1 d’agost.

La prova se situa el mes d’octubre i tornarà a patir una interrupció després de l’edició de 1949. Cinc anys després, en 1954, torna a disputar-se amb el nom original de Volta a Llevant, entre el 29 de setembre i el 3 d’octubre. A l’any següent la prova es desplaça al mes de maig i inclou el traçat més llarg de la seua història amb 10 etapes i una singularitat afegida en traspassar els límits geogràfics de la Comunitat Valenciana i arribar a poblacions com Cartagena, Múrcia o Albacete, si bé la ciutat departamental ja havia acollit un parell d’etapes en 1933.

En 1958 es produeixen dos fets rellevants: la Volta a Llevant parteix de Madrid amb una etapa inicial sobre un circuit urbà i per primera vegada es produeixen triomfs de ciclistes estrangers.

En els anys 70, la Volta s’acomoda en el calendari entre febrer i març. Els canvis polítics que viu el país propicien un canvi en la denominació i després de no celebrar-se l’edició en 1978 s’organitza la prova amb el nom de Volta a les tres Províncies.

Al cap d’un any d’absència, la Volta a la Comunitat s’inicia en 1986 una etapa d’esplendor, la prova s’assenta i els millors ciclistes del món s’apunten a la cita que compta amb un important suport institucional i econòmic.

Els problemes econòmics van afectar l’organització que encara va poder organitzar entre el 26 de febrer i l’1 de març de 2008 l’última edició. Després de huit anys d’absència, aquesta emblemàtica prova va tornar a celebrar-se amb el propòsit de consolidar-se i de recuperar la brillantor i la rellevància d’èpoques anteriors.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia