Durant aquests últims dies de Nadal hi ha unes postres que no poden faltar a les cases. Parlem del “Roscó de Reis“. Aquest dolç tradicional es sol menjar entre la vesprada-nit de Reis (5 de gener) i el dia de Reis (6 de gener).
Així, els forns i pastisseries de tota la vida del comerç local de Bétera ja tenen al seu abast aquestes postres.
El “Roscó de Reis” és un brioix elaborat amb una massa dolça adornat amb rodanxes de fruita confitada, gebrada o cristal·litzada de colors variats. Pot emplenar-se de nata muntada o crema, entre d’altres. Dins d’ell, s’introdueixen en la seua interior sorpreses, normalment conté figuretes de ceràmica o de plàstic dels reis, que els comensals arriben a trobar en alguna llesca. Una característica molt destacable és que dins del roscó també s’introdueix una fava seca. És tradició que aquell que trobe la fava pague el roscó.
Aquest és un dolç nadalenc característic de la cultura espanyola, però per influència posterior aquest brioix nadalenc se serveix igualment en altres països hispanoparlants (principalment a Mèxic) així com a França i Portugal.
Orígens
Els seus orígens res té a veure amb el naixement de Jesús i l’arribada dels Reis Mags al Portal de Betlem.
El seu origen ve del segle II a. C., en el qual a mitjan mes de desembre, després de la finalització dels treballs en el camp i al llarg d’una setmana, es realitzaven unes celebracions paganes conegudes com ‘les Saturnals’,com a homenatge a Saturn, déu de l’agricultura i les collites, en les quals es festejava la finalització del període més fosc de l’any i l’inici de la llum; però hem de tindre en compte que en aquella època l’any no acabava al desembre, sinó que s’allargava fins a finalitzar el mes de febrer.
Per a tal celebració es realitzava una coca a base de mel i en la qual se li introduïa alguna fruita seca, dàtils i figues. Aquestes postres es va convertir en un dels més populars durant la celebració.
Es calcula que va ser en el segle III d. C. quan es va introduir la coneguda fava, ja que aquesta es considerava un símbol pròsper i de fertilitat, per la qual cosa a aquell que es trobava en la seua porció de coca amb aquest llegum se li augurava prosperitat durant la resta d’any.
Després de finalitzar la persecució als cristians i imposar-se aquesta religió com l’oficial en l’Imperi Romà, les celebracions paganes van anar desapareixent, però no així alguns costums com la de la coca que contenia una fava i que amb els anys havia anat adquirint la forma de roscó.