(EFE) Pretendre reduir la sinistralitat de les persones majors al volant sol amb millors reconeixements mèdics és una “ingenuïtat”, segons diferents estudis que destaquen la necessitat d’abordar múltiples factors, com la complexitat dels senyals, la confusió que generen algunes vies, l’antiguitat dels seus vehicles o les seues especials dificultats per a veure de nit.

Així ho explica el president de la Fundació Espanyola per a la Seguretat Viària (FESVIAL), Luis Montoro, que cita diferents estudis en els quals posa de manifest que ens trobem davant un tema “complex” on no hi ha una solució, sinó múltiples i de diferents àmbits.

El debat sobre la seguretat dels majors al volant s’ha reobert arran de l’accident ocorregut diumenge passat en l’A-7 a l’altura de Rotglà i Corberà (València), en el qual un conductor de 87 anys va circular en sentit contrari fins a col·lidir amb un altre vehicle, i que es va saldar amb cinc morts.

L’expert assenyala que en general l’accidentalitat dels majors es produeix per una pèrdua de les capacitats psicofísiques, al que s’afig “un desconeixement important de la normativa i els riscos”.

Montoro, catedràtic de Seguretat Viària a la Universitat de València, explica que els majors de 65 anys, juntament amb els menors de 29, són els conductors considerats de risc en tots els països i “per quilòmetre recorregut, els majors de 65 a 70 anys tenen tantes possibilitats de patir un accident com els d’entre 15 i 19 anys”, i en el cas de la letalitat “es pot quadruplicar o quintuplicar la d’un jove”.

Al seu judici, pensar que millorar els reconeixements solucionarà el problema “és una idea ingènua”, per la qual cosa planteja les diferents arestes que fan que aquest col·lectiu d’edat patisca més accidents per a així poder abordar el problema de manera global.

Les capacitats psicofísiques en els majors fan que tinguen una “reacció més lenta”, tant muscular com mentalment, i “a l’hora de trepitjar el fre no el fan amb la mateixa velocitat que un jove, així com a l’hora d’interpretar el que ocorre en el seu entorn”.

Les interseccions complexes, el trànsit complicat, les eixides i incorporacions a les vies ràpides o la conducció nocturna “els complica molt el tema: es fatiguen més, tenen pitjor coordinació de moviments i dubten més”.

Un estudi dirigit per Luis Montoro que va analitzar a 5.000 conductors per a avaluar factors elementals de la visió va constatar que un 25% de la població té problemes visuals i “això s’aguditza” en les persones majors.

Així, “els enlluernaments són molt greus, té pitjor agudesa, un camp visual més estret, problemes per a percebre el que hi ha en els laterals i més malalties”.

A això se suma que entre el 40 i 50% dels majors de 65 anys pren de mitjana cinc fàrmacs al dia i el 60% s’automedica. Molts d’aquests fàrmacs no són compatibles amb la conducció -i en alguns no s’especifica per no estar estudiat el seu impacte-, alguna cosa que no es té en compte.

En altres països, si els metges d’Atenció Primària “detecten que hi ha un problema el comuniquen a les autoritats de trànsit”, alguna cosa que a Espanya “no es fa”.

Un altre factor és l’estrés que produeix el solo fet d’arrancar el cotxe i que es veu agreujat amb la pressió del trànsit, sobretot en vies d’alta capacitat.

I es refereix a una cosa de “la qual ningú sol parlar”, com el fet que els majors condueixen automòbils “molt més vells”, i per això, molt menys segurs: “La possibilitat de mort en un cotxe de quinze a dèsset anys (d’antiguitat) enfront de la de morir en un cotxe d’un a cinc anys és tres vegades superior”, apunta l’investigador.

A més, les infraestructures viàries són un altre gran problema: es refereix tant al fet de construir una corba massa tancada com a la senyalització, perquè “hi ha molts senyals que no són visibles per a les persones majors, unes altres no són llegibles, moltes no són creïbles i altres no intel·ligibles”.

Al fil dels problemes que causen les deficients infraestructures viàries, el catedràtic indica que el 80% dels conductors considerats kamikazes “ho són per errors humans o d’infraestructura”, alguna cosa que va poder estar darrere, al costat del factor nocturn, de les causes del greu sinistre múltiple del diumenge.

“Si no coneixen els riscos i no coneixen els perills”, el problema és molt greu; per això, Montoro advoca per informar i formar als majors i les seues famílies, i tindre en compte mesures com “augmentar la distància de seguretat, evitar conduir de nit o per vies d’alta capacitat i no desplaçar-se més enllà d’un radi d’ics quilòmetres”.

Però, agrega, sense optar per llevar-los sense més el permís de conduir, ja que, segons sosté la pròpia Organització Mundial de la Salut, “no és la llei del tot o res”, sinó “veure la situació i estudiar el cas”.

Si no fem estudis sobre aquest tema, apunta el catedràtic, “no sabem com, on o per què les persones majors tenen accidents”, i per tant “no tindrem autoritat per a plantejar cap remei o estratègia”.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia