Cada 6 de febrer se celebra el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina. Es tracta d’una pràctica que se sol executar en xiquetes en algun moment de les seues vides entre la infància i l’adolescència en determinats països.

Va ser el 20 de desembre de 2012 quan la Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Resolució per a proclamar aquest Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina.

La Unitat de Referència per a la Cirurgia Reconstructiva de la Mutilació Genital Femenina en la Comunitat Valenciana ha atés des de la seua creació, fa ara sis anys, a un total de 108 dones. D’elles, 25 han sigut intervingudes per a una reconstrucció genital i 46 han rebut també atenció psicosexual.

La Comunitat Valenciana compte des de 2016 amb aquesta unitat (a l’Hospital Universitari Doctor Peset) i amb un protocol davant la mutilació genital femenina l’objectiu principal de la qual és evitar ablacions en les xiquetes que resideixen ací. També busca atendre les dones que l’han patida, així com al seu entorn familiar i cultural, des d’un enfocament multidisciplinari.

“La mutilació genital femenina és una manifestació de violència extrema contra la dona que repercuteix sobre la seua salut a nivell psicològic, sexual i físic. És, doncs, un problema de salut molt greu i la meta és erradicar-lo. D’ací, que des de Sanitat continuem promovent de manera activa iniciatives de sensibilització i seguiment, per als nostres professionals en particular i per a la ciutadania en general”, recorda la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, amb motiu de la commemoració, cada 6 de febrer, del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina.

L’experiència acumulada en sis anys ha permés comprendre millor tots els factors que incideixen en aquesta pràctica, així com intensificar les accions preventives i de seguiment.

En aquest sentit, professionals de pediatria, medicina de família, ginecologia, obstetrícia, matrones, infermeria, psicologia, treball social i Salut Pública treballen de manera coordinada per a detectar casos, així com per a valorar-los i fer-los seguiment en funció de les seues singularitats.

En l’àmbit pediàtric, per exemple, el diagnòstic s’estableix en les exploracions que corresponen al seguiment del Programa d’Infància Sana, encara que també pot ocórrer que es considere necessària un monitoratge si s’adverteix, durant el seguiment de l’embaràs, en el part o després de l’aparició d’una patologia associada, que la mare ha patit mutilació genital. D’aquesta manera, l’any passat, des d’Atenció Primària es va fer seguiment de 27 casos.

Per part seua, en 2021, la Unitat de Referència per a la Cirurgia Reconstructiva de la Mutilació Genital Femenina en la Comunitat Valenciana, radicada a l’Hospital Universitari Doctor Peset de València, va valorar a 12 dones i va intervindre a 5 (són xifres similars a les d’anualitats anteriors: 13 i 4 respectivament per a 2020).

“En els dos últims anys s’ha fet un esforç important per mantindre connexió amb les dones que han sol·licitat assistència de la unitat. Això ha sigut possible gràcies al treball i dedicació dels professionals sanitaris de la unitat, però també al de Aminata Soucko, la nostra agent de salut de base comunitària, que ha mantingut la comunicació i el seguiment de les dones i xiquetes mutilades o en risc de ser-ho detectades en la nostra unitat”, explica la cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Doctor Peset, Reyes Balanzá.

A més, tal com afig Balanzá, “la sensibilització i formació està calant en tots els nivells assistencials de la xarxa pública gràcies a l’estratègia de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i al protocol de la Comunitat Valenciana”.

En aquest sentit, el vessant de sensibilització, en 2021, el Centre de Salut Pública de València va celebrar la 13é edició del curs formació per a agents de salut de base comunitària, mentre que els centres de Salut Pública de Castelló i Alacant van participar en la difusió del protocol i del full de seguiment. A més, s’organitzen sessions clíniques interdisciplinàries i de formació per al personal sanitari, així com múltiples accions de sensibilització per a tots els públics. Es treballa, a més, amb associacions de persones que procedeixen de països en els quals es realitza aquesta pràctica.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia