(EFE). Les localitats valencianes de Rafelbunyol i Nàquera es troben entre els deu municipis espanyols on més va pujar el preu de l’habitatge durant 2021, amb increments del 36,4% i 29,3%, respectivament.

En 2021, dels deu municipis espanyols que més es van revaloritzar huit estaven en zones rurals i dues en zones costaneres, segons el portal immobiliari Fotocasa, on la cerca de xalets i finques rústiques s’ha incrementat des de l’inici de la pandèmia una mitjana d’un 30%.

Encara que el confinament de 2020 va espentar la demanda cap a habitatges més amplis fora dels principals nuclis urbans, cada vegada més experts apunten a la fi d’aquesta tendència en la qual deixar la ciutat per a anar a teletreballar al poble ha animat durant quasi dos anys el mercat immobiliari rural.

“Aquesta tendència sembla haver donat un gir de 180 graus en els últims mesos”, assenyala el director d’Estudis i portaveu de pisos.com, Ferran Font, per a qui “amb la volta a les oficines la gran ciutat ha tornat a prendre força fins al punt que podem afirmar que l’Espanya buida torna a buidar-se”.

L’anàlisi del flux de migracions entre municipis que ha presentat aquesta setmana la consultora Atlas Real Estate Analytics confirma que 2020 es va saldar amb una pèrdua de població de les principals ciutats espanyoles.

Les capitals de província van registrar un 31% del total de baixes residencials l’any, enfront de només un 26% de les altes, la qual cosa es va traduir en què van perdre població enfront de municipis més xicotets.

“En els primers mesos de la pandèmia va aflorar amb força aqueixa tendència. Famílies i particulars buscaven un altre tipus d’entorn i d’habitatge i, gràcies a un cert nivell d’estalvi forçós, van decidir optar per un canvi en zones rurals, però això s’ha anat reduint amb el pas dels mesos i la volta a la normalitat, i la localització torna a ser un dels principals factors que tenen en compte a l’hora d’adquirir un habitatge”, constata Font.

IMPACTE EN ELS PREUS

Segons aquest expert, hui dia, encara continua havent-hi interés a comprar cases lluny dels principals nuclis urbans, però més com segona residència o com a oportunitat d’inversió, pese al lleuger repunt en els preus motivat per l’acumulació de l’oferta.

Un repunt que Idealista xifrava a l’octubre de 2021 en el 6,2% des de l’inici de la pandèmia en els municipis de menys de 5.000 habitants, encara que el metre quadrat continuava costant la meitat que el dels habitatges urbans: 834 euros el metre quadrat de mitjana, enfront de 1.729.

No obstant això, Sara Arranz, gerent de TresHabitat, immobiliària de Tecnotramit, subratlla que aquesta estadística és “desigual”, ja que els preus en ciutats com Sant Sebastià, Madrid i Barcelona són “molt elevats”, mentre que en altres províncies la diferència entre ciutat i poble no es nota tant.

Arranz assenyala que, si bé la demanda als pobles va augmentar en el primer any i mig de covid, no va ser tan gran com per a compensar l’abandó rural, per la qual cosa les pujades de preus “no han sigut ni seran molt elevades”.

També aquesta experta es mostra convençuda que “amb la finalitat de les restriccions de mobilitat, l’interés de nou per les ciutats serà creixent”.

ELS POBLES QUE MÉS ES VAN REVALORITZAR

La pujada interanual més destacada es va produir a Rafelbunyol, on el preu de l’habitatge va augmentar un 36,4%; seguit de La Seu d’Urgell (Lleida), amb un 36,1%; Albox (Almeria), un 33,6% i Nàquera, un 29,3%.

Per a 2022 els portals coincideixen que la tendència és buscar habitatge en grans ciutats i en què aquesta “s’imposarà per complet a les cases de tipus unifamiliar en altres entorns, que a poc a poc van perdent manxa respecte a l’any anterior”, incideix Font.

Segons Atles, el perfil del migrant que torna a la gran urbs parla de població jove, en molts casos amb fills xicotets, la qual cosa la consultora considera “ideal” per a les noves promocions de ‘build to rent’ o lloguer professional, especialment si va acompanyada de mobilitat laboral.

AJUDES DEL GOVERN

Entretant, per a ajudar als menors de 35 anys que vulguen comprar un habitatge en municipis de 10.000 habitants o menys, el Govern ha previst subvencions de fins a 10.800 euros en el Pla Estatal d’Accés a l’Habitatge 2022-2025 que va aprovar al gener.

Amb això pretén “conjugar l’impuls a les persones joves amb el repte demogràfic d’anar assentant població en els àmbits despoblats”, segons el text.

La subvenció està limitada al 20% del preu total de l’operació -que no podrà excedir els 120.000 euros- i a aquelles persones que compten amb una renda anual igual o inferior a tres vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (Iprem), és a dir, 24.318 euros anuals.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia