En un recent comunicat, el Sr. President anunciava que en breu s’aplicaria al reglament que reconeix el dret a la carrera i desenvolupament professional al personal de la Diputació, però quina casualitat (SECTOR NO SANITARI).

Ens veiem en l’obligació moral i professional d’erigir-se en portaveus d’eixa part del col·lectiu (el sector sanitari) que es veu discriminat una vegada més. i referit a les seues paraules, a tu, company i companya que ens lliges… Potser el personal sanitari no som considerats part Integrant del capital humà de la Diputació de València? Com pot el Sr. President justificar davant els professionals sanitaris i, sobretot. davant la població en general que aquests professionals que venen lluitant contra la pandèmia des de fa ja més de 2 anys queden exclosos de la “Professionalització del capital humà de la Diputació de València”? Aquesta marginació cap al personal sanitari no és recent, no ve d’ara, sinó que des de fa molt de temps venim patint-la.

Resulta descoratjador, frustrant, indignant, per al personal de l’Hospital de Bétera que tot el seu esforç i sacrifici no es veja recompensat en tal mesura. perquè no som considerats a l’hora de quedar Integrats en la “Professionalització del capital humà de la Diputació”. És EXCLUSIVAMENT el personal no sanitari el que es veu com a beneficiari de tots els privilegis institucionals. Actualment, són moltes les penúries personals i professionals a les quals ens estem veient sotmesos perquè manquem de conveni des de fa 13 anys (denunciat i amb la nostra proposta damunt de la taula de l’empreses en contestació) no tenim Direcció (ni Director Gerent, ni tampoc Director d’Infermeria des de fa més d’1 any) i el que ens faltava per a acabar de rematar és la no inclusió en l’aplicació del nou Reglament.

És molt dur haver de nadar contracorrent, haver de lluitar contra els elements, no sentir-te part integrant de la institució per la qual estàs lluitant i sacrificant-te… Com se sentiria vosté en la nostra situació?

1 de cada 4 persones tindrem una malaltia mental al llarg de la nostra vida. El dia que necessitem aquest recurs no voldrem que els professionals que ens atenguen siguen tractats d’aquesta manera.

Cal assenyalar que la salut mental és un problema creixent, que està en auge, i la Població en general s’està conscienciant cada vegada més de la seua importància. En multitud d’ocasions ens trobem amb un incompliment dels acords pactats amb els representants de la diputació, obtenint en la major a de les ocasions un silenci administratiu absolut per resposta que ens ha portat a sol·licitar la mediació d’un comité d’arbitratge laboral perquè s’incompleixen drets tan bàsics com la llei de conciliació familiar, etc…) i això suposa un dur colp a la nostra integritat moral i professional.

També volem manifestar la nostra decepció amb els companyers/es de la part social de la Diputació, els qui han negociat i signat aquest acord. permetent que l’empresa ens tracte d’aquesta manera.

Sra Diputada (que només ha vingut per ací a fer-se una foto en dos anys) i Sr President, no ens volen? Ho sabem. Ens ignoren, maltracten, abandonen i no els importem?

També els importa més la plaça de bous que l’Hospital de Bétera. No ho dubtem, però el just és que ho sàpia la gent també.

Continuarem lluitant sols i abandonats.

Una salutació dels vostres companys i companyes. El personal de l’Hospital de Bétera: EXISTIM.

COMITÉ D’EMPRESA, HOSPITAL DE BÉTERA.
La nota ha sigut transcrita segons ens l’han feta arribar. i el nostre equip no es fa responsable de les paraules escrites en ell. No obstant això, estem oberts a qualsevol aclariment per part de les persones que es vegen implicada en aquesta nota. A continuació, adjuntem també la imatge de la nota.

 

Imprimir article
Comenta aquesta notícia