(EFE) El 25 de febrer de 2020, la Comunitat Valenciana va confirmar el primer contagi oficial de coronavirus. Li van seguir diversos casos, tots relacionats amb viatges al nord d’Itàlia. La traçabilitat era perfecta… fins que només tres setmanes després la situació va rebentar i ja va ser impossible determinar-la.

“Han passat dos anys, però és com si hagueren passat moltíssims més des que va començar aquesta espècie de guerra” contra la covid-19, explica la subdirectora d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat, Herme Vanaclocha, qui afirma que llavors no esperaven “en absolut” que la pandèmia “arribara a ser el que ha sigut”.

El primer cas positiu en terres valencianes -i el quart d’Espanya- va ser un jove de 32 anys de la província de Castelló que en tornar d’un viatge amb amics a Milà va presentar símptomes lleus i va acudir a urgències de l’Hospital de la Plana.

A ell es van sumar en les jornades següents altres valencians que havia viatjat al nord d’Itàlia just abans que aquest es convertira en l’epicentre de la pandèmia a Europa, per a participar en la Fira del Calçat de Milà i assistir al partit de futbol de Lliga de Campions entre el València C.F. i el Atalanta a Bèrgam.

“Va haver-hi moltes introduccions del virus alhora”, totes relacionades amb eixes cites italianes i amb una traçabilitat “perfecta”, rememora Vanaclocha. No obstant això, el 14 de març ja hi havia 3 casos als quals “no hi havia manera” de trobar amb qui havien pogut tindre relació. I “d’un dia per a un altre, ja va ser impossible” establir-la, afirma.

Ningú imaginava llavors que dos anys després el 25% de la població de la Comunitat Valenciana (1’2 milions de persones) hauria passat el coronavirus al llarg de sis ones, molts en l’última, la de la variant ómicron, si bé encara 7 dels 542 municipis valencians continuen invictes als contagis.

EL PRIMER MORT D’EUROPA

Set dies després del primer cas positiu, la Comunitat Valenciana va confirmar la primera defunció per coronavirus d’Espanya i de tota Europa. S’havia produït el 13 de febrer a l’hospital Arnau de Vilanova de València, en principi per una mala evolució d’un problema respiratori d’un valencià que havia viatjat a Nepal.

“Per com estava evolucionant, els intensivistes de l’Arnau van pensar que podria ser covid, però no complia els criteris” marcats per l’OMS d’haver estat en una zona de risc, i en eixe moment les proves diagnòstiques “eren com or” i es reservaven per a la gent amb “moltes probabilitats de donar positiu”, explica Vanaclocha.

No obstant això, com el personal sanitari que li va atendre “no estava molt convençut”, va guardar mostres i quan es va tindre més capacitat es van fer les proves que van evidenciar que, efectivament, havia sigut un cas de covid-19.

Després d’aquesta defunció vindrien altres 8.939 en la Comunitat Valenciana, sobretot al gener i febrer de 2021, durant la tercera ona de la pandèmia -la més letal en aquestes terres-, ja que la vacunació contra el coronavirus a penes acabava de començar.

El 27 de desembre de 2020 es va començar a punxar, en les residències d’ancians, la vacuna contra la covid. Batiste Martí va ser el primer a rebre-la en la Comunitat, encara que en la memòria col·lectiva ha quedat el “enxufa-li” que va pronunciar el primer vacunat a Alacant, Salvador Brotons.

Va començar així un procés que va incloure l’obertura de ‘vacunòdroms’ i durant el qual s’han administrat quasi deu milions de dosis, l’última etapa de les quals ha sigut la inoculació de la vacuna pediàtrica i de la dosi de reforç per a la resta de la població.

EL RENAIXEMENT POSTPANDÈMIC

Al llarg d’aquests 24 mesos, la pandèmia ha portat confinaments, tocs de queda, tancaments perimetrals i altres restriccions -l’última el “passaport covid” per a accedir a alguns locals-, si bé la Comunitat Valenciana espera aplicar des de la setmana que ve una “rebaixa substancial” de les quals queden vigents.

Tot això dins d’un “renaixement postpandèmic” que aspira a deixar arrere la crisi sanitària, econòmica i social que ha comportat el coronavirus, la factura del qual per a la Generalitat ha sigut de 2.741’4 milions d’euros, entre reforç de personal, adquisició de material sanitari o ajudes als sectors més afectats.

Símbol d’eixa recuperació, que també vol ser emocional, és que les Falles, la primera gran festa que es va suspendre a Espanya, tornaran a celebrar-se aquest març amb la major normalitat possible. La màscara del públic en l’Ofrena (però no en els participants) o en les mascletaes recordarà que encara no ha acabat la pandèmia, però a la fi ha arribat la seua primavera.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia