Allò xicotet és bell
Ocorre que els enfocaments municipals als problemes urbanístics solen abordar-se, quasi sempre, en gran. Sembla que l’urbanisme ha de ser una cosa molt especial, només per a grans projectes i de solucions complicades. No obstant això, per a solucionar els problemes que s’arrosseguen des de fa anys, quasi tots els municipis acaben acudint a solucions excepcionals. És clar que si no s’han pogut solucionar durant anys amb un gran Pla General és per alguna raó. Normalment és perquè s’oblida que les línies gruixudes de les lleis urbanístiques estan pensades per a les grans obres i els grans projectes; per a la resta cal buscar les línies xicotetes.
Per això estic convençut que per a abordar allò xicotet cal fer-ho des d’altres perspectives, acostant-se més a la realitat i als vertaders problemes dels veïns i veïnes que vivim en aqueixes àrees.
És fàcil urbanitzar grans terrenys (sense habitar) convertir-los en urbans i obtindre d’ells les càrregues necessàries que permeten compensar el seu canvi de rústic a urbà. No obstant això, el difícil és transformar xicotetes zones que han crescut a poc a poc, amb assentaments o amb autoconstruccions, i que s’han anat consolidant com a nuclis urbans habitats i amb trets de xicotets pobles. Per eixe origen, solen emmalaltir de les necessàries infraestructures per al dia a dia. Encara que bé vist, és així com han crescut tots els pobles, sobretot en els seus nuclis urbans centrals més antics. Així va créixer també històricament Bétera.
És també el cas de Camí de Paterna i d’una llista d’urbanitzacions de Bétera que es troben en situació molt semblant, encara que cadascuna amb la seua peculiaritat.
En Camí de Paterna, per parlar d’una de les àrees que més s’està donant a conéixer en aquests moments i a la qual pertany. Es tracta d’una trama urbana amb carrers perfectament delimitats i habitatges alineats en elles. Els seus residents majoritàriament tenen aqueix sentiment de “xicotet poble o urbanització”, encara que formant part del nostre municipi, Bétera. És a dir ens considerem orgullosament veïns i veïnes del municipi del qual formem part.
Per a donar solució a les deficiències de serveis que pateix Camí de Paterna sembla inútil enfocar la solució amb les grans línies urbanístiques. És molt més senzill i més eficient abordar-ho des de el pragmatisme i la cerca de solucions “pal·liatives” a curt termini, encara que planificant les definitives a mitjà termini. No és només el cas de Camí de Paterna, com dic, també ho és d’algunes altres xicotetes urbanitzacions de Bétera. Urbanitzacions que tenen cadascuna la seua idiosincràsia i per a les quals haurien de buscar-se solucions des del mateix punt de vista. Totes poden “pal·liar-se” a curt termini incrementant notablement la qualitat de vida i els serveis dels qui vivim en elles.
Només es tracta de voluntat política.
La majoria de les excuses que s’aporten per a no entrar en la solució a curt termini, tenen més a veure amb un enfocament “electoralista i partidista” que amb la realitat i la facilitat de la seua solució. Segurament les estructures dels partits pensen que no és rendible electoralment invertir en aquestes àrees. En part tenen raó, si el que pensen és només en l’aspecte electoralista i no en el de resoldre el benestar dels veïns. També és cert, que donat el nombre de persones que vivim en aquestes àrees és impossible i inútil, com alguns encoratgen, tractar de conformar una organització política que tinguera influència en el dia a dia del municipi. Els números són clars i no cauré en aqueix parany. Mai aconseguiríem les xifres d’un Torre en *Conill, ni un Més Camarena. Tampoc crec que els municipis hagen de governar-se amb una visió tan “*parcializada”.
Per això és necessari que la necessitat de donar una solució ja, ha de donar-se anar calant en la majoria dels partits que es diuen representants de tot Bétera. Al cap i a la fi, nosaltres som i ens sentim de Bétera.
Per això, crec necessari que els diferents partits del municipi entenguen que els veïns i veïnes de Camí de Paterna, El Brucal, Les Pinedes, La Lloma del Calderer, Perigall-Nord, el Manisero, la Conarda, LLomas del Mas, La Providència, etc. És a dir, els veïns i veïnes que vivim en aqueixes àrees de Bétera, ja venim patint des de fa anys aqueixa falta de serveis i cada vegada tenim més consciència que no volem esperar altres tants anys. Portem així molts anys, més que té el PGOU que va nàixer l’any 2000.
També vull negar la validesa i falta de veracitat de l’excusa que ve manifestant l’ajuntament de Bétera: perquè no és cert que per a abordar l’immediat (enllumenat públic, els serveis de neteja, autobusos i transport, seguretat, recollida d’estris, etc) siga necessari acabar adequadament cada PAI, o cada unitat d’Execució. És a dir seguir les “línies grosses” de el urbanisme. Aquest govern municipal i qualsevol que vinga posteriorment, ha de recordar que els qui vivim en aquestes zones no hem deixat de pagar i contribuir amb el nostre IBI, el nostre Impost de Vehicles, amb l’IRPF i amb la part del mateix que l’Estat envia anualment al municipi. A més ho fem perquè estem satisfets que la nostra aportació, petita o gran, haja servit durant tots aquests anys per a col·laborar en què tots els veïns i veïnes de Bétera pogueren tindre també un mínim de serveis.
Per tant, no som persones que hem vingut al municipi a obtindre d’ell beneficis a costa dels altres. Portem molts anys aportant el nostre granet d’arena al benestar de tot Bétera. A més ho fem amb consciència que és la nostra obligació. Per això, no podem ser tractats com qualsevol empresa urbanitzadora que arriba amb intenció d’especular i obtindre beneficis d’una reparcel·lació. Som veïns i veïnes, demanem que l’enfocament sobre el nostre problema siga legal, però no mercantilista.
Com propose abordar les necessitats immediates?
En el mecanisme a utilitzar, l’Ajuntament hauria de tindre en compte el que s’estableix en l’article 90.2 a) de la *LOTUP que assenyala:
a) La parcel·la s’adjudicarà a la mateixa persona propietària d’origen si aquesta engloba tota la superfície d’aquella i el seu amo o propietària té dret bastant per a això o, també, en el cas d’edificació semiconsolidada previst en l’article 207 i següents d’aquest text refós.
Per a qui conega Camí de Paterna, no li resultarà aliena la paraula “semiconsolidada”, és precisament la forma en què es troba la majoria de la urbanització; plena de cases, alineades, amb murs contigus i tanques delimitant els carrers. És a dir, zones la reparcel·lació física de les quals (a l’estil clàssic urbanístic) és impossible. Per tant, llevat que hi haguera una catàstrofe, els habitatges actuals i els seus propietaris seguiran ací, sense cap risc que quan es realitze l’assignació de quotes per a les grans infraestructures no se’ls puga trobar.
Partint d’aqueix primer acostament no plantejaré res que no haja sigut ja experimentat i, amb molt d’èxit, en zones de Camp de Túria. Em referisc per exemple a la zona de Montesano de San Antonio de Benagéber, a les urbanitzacions de La Pobla de Vallbona, sense acabar d’urbanitzar, però en les quals ja hi ha enllumenat públic; a les grans zones de Llíria – històriques per cert- que ja estan resolent les seues deficiències clàssiques de serveis bàsics -fins i tot les fosses sèptiques-.
El que propose.
En primer lloc:
Instal·lar, sense excuses urbanístiques, un enllumenat públic decent en tot el Camí de Paterna i en les àrees de la resta d’urbanitzacions que no el tinguen encara.
Hi ha maneres de fer-ho sense haver d’esperar a acabar amb la part urbanística. Pot fer-se amb enllumenat alimentat amb energia solar, també amb instal·lació de plaques fotovoltaiques en alguna zona, o simplement per cablejat aeri als carrers, tal vegada situant-ho en la mitjana d’aquestes. En qualsevol cas, hauran de ser els tècnics els que en cada cas adopten la decisió millor per a cada zona.
En segon lloc:
Camí de Paterna i la resta d’urbanitzacions afectades han de figurar en tots els plans relacionats amb la mobilitat del municipi. Amb els serveis de neteja viària i amb la seguretat
Hem de tindre sistemes de transport públic que puguen acostar-nos al metre, a les zones de parada d’autobusos i permetre’ns arribar a l’administració local: Ajuntament, Centre de Salut- Col·legis, etc. Serveis de neteja viària periòdics i plans de recollides de residus adequats a les nostres zones, que no són com el centre del municipi.
En tercer lloc:
Quant a l’aspecte urbanístic. Els tècnics haurien de començar a donar compliment al que s’estableix en l’article referit de la *LOTUP, acollint-se també al que el propi PGOU de Bétera establia ja l’any 2000: que algunes zones del municipi – totes hui discriminades per la mateixa raó- es trobaven ja “consolidades”
“obeint a la vista de la documentació aportada a la necessitat d’integrar dins d’aquesta a aquells conjunts residencials que no poden classificara com a urbans, però que presenten una certa consolidació, així com la implantació d’alguns serveis, que permeten considerar que podran desenvolupar-se utilitzant els instruments que la Llei posa al seu abast”.
Per això el que propose és que es canvien les delimitacions de les Unitats d’Execució actuals, o que es creen noves. Permetent separar aquelles àrees la reparcel·lació física de les quals puga realitzar-se encara i el resultat de les quals vaja a generar beneficis urbanístics als propietaris de les parcel·les resultants. En aquestes àrees, es poden incloure la major de les càrregues urbanístiques necessàries, perquè també obtindran el major benefici en la reparcel·lació. Són parcel·les rústiques pel seu ús, o per la seua falta de construcció. Aquests propietaris no es troben en l’exemple al qual abans em referia. En la majoria no hi ha residents que les habiten.
Amb això, no pretenc dir que la resta queden sense cap càrrega, sinó que es tracta de tindre en compte que aquesta resta de veïns i veïnes hem vingut complint des de fa molts anys amb les nostres aportacions al municipi, en la mateixa forma que si *vivieramos en qualsevol altre barri de Bétera. Per això propose aprofitar que la llei permet crear en zones consolidades una altra Unitat d’Execució que siguen de Gestió Directa municipal (evitant així la mercantilització de les seues solucions urbanístiques urbanisme).
D’eixa Gestió Directa naixerien les obligacions necessàries per connectar els seus habitatges als col·lectors pròxims que ja existeixen i als quals es construïsquen. Sens dubte en aquest últim cas caldrà tindre en compte l’experiència per exemple de Montesano a Sant Antoni de Benaixeve, les obres de la qual es van planificar per a quatre o cinc anys i l’Ajuntament es va comprometre a aplicar part d’algunes subvencions rebudes durant aqueixos anys. La Gestió Directa no seria una novetat per a per exemple Camí de Paterna. L’Ajuntament- sent alcaldessa Amparo *Domenech i acabat d’aprovar el PGOU; va acordar el 2 d’abril de 2002 pel seu estat de consolidació urbanística, procedir a desenvolupar-lo per Gestió Directa. Va ser la següent legislatura i el següent equip de govern, que va optar per una solució mercantilista. Situació que va ser canviada en la següent legislatura pel govern entrant.
Amb això, estic segur que es pot donar solució al problema, constituint-se Camí de Paterna definitivament en el que ja ens sentim, una zona urbana i normalitzada de Bétera.
No és una utopia perquè ja s’ha fet, record que es va intentar en el 2019 i es *miniplanificó. Va ser el govern actual que per raons desconegudes el va paralitzar.
D’aquesta manera d’actuar crec que ens reconeixerem en allò que explicava en el títol del seu llibre el anglés Schumacher “Allò xicotet és bell”.