A pesar que l’Afganistà és un país  amb una pobresa extrema, analfabetisme generalitzat, corrupció política endèmica, un clima de violència perpètua i el pes de la tradició i la religió són algunes dels seus senyals, amaga en el seu subsol una reserva mineral enormement variada i en quantitats considerables, la qual cosa li converteix en un potencial punt estratègic de les dinàmiques de seguretat econòmica a nivell regional i global.

No obstant això, molts han sigut els  que han intentat obtindre benefici d’això, els russos, els nord-americans que amb la idea d’acabar amb el terrorisme  d’Al-Qaeda, també van intentar explotar els jaciments, però els costos econòmics eren molt desorbitats i les dificultats d’un país que no té eixida a la Mar, sense via fèrria , i el cost que suposaria construir-la , pel fet que és un país de muntanyes, han acabat per fer que els EUA isca de el  País de manera precipitada abandonant a la població a la seua sort, especialment  a les dones, xiquetes i persones LGTBI que després de vint anys havien aconseguit aconseguir un millor nivell de drets humans , i ara de nou sota el jou Talibà tornaran a no-ser, tancades a les cases, sense cap mena de dret, cobertes amb el burca, sense possibilitats de tindre un treball, sense accés a l’educació, sotmeses a l’home, sense eixir de la seua casa si no van acompanyades d’un home de la família, sense tot just dret a una sanitat.

Les dones  són considerades com a recipients reproductors, a les quals poden assotar públicament  fins i tot fins a  matar-les si no compleixen amb la llei islàmica, que les considera menys que res.

Nosaltres ciutadanes  europees,  que tenim dret a la lliure expressió, hem de solidaritzar-nos amb les nostres congèneres afganeses i hem d’exigir als nostres governs que intervinguen per a defensar els drets de les dones i xiquetes afganeses en igualtat amb els homes

És per això que hem de preguntar-nos i preguntar:

Què aquesta fent el nostre govern i la Unió Europea envers les persones que van quedar en Afganistà? Si van pensar  ajudar-los, i ho estan fent….

Permetrem les atrocitats que s’estan exercint i que aniran a més sobre la població, amb alguna cosa més que no siguen paraules vanes?

Què estan dient els diferents països sobre aquest tema?

Sabem que Espanya el 26 d’agost passat en una trobada telemàtica organitzada en el marc de la Conferència del G20, on les ministres i ministres d’igualtat de diversos països van tractar de la situació de les dones i xiquetes afganeses després de la presa del poder pels talibans, la nostra ministra d’Igualtat, Irene Montero assenyale  que la “prioritat Internacional” és garantir els drets de les dones, xiquetes i persones LGTBI a l’Afganistà.

Assenyale que per al govern d’Espanya els drets de les dones Afganeses són una prioritat.

Irene Montero sol·licite reflexionar sobre com reforçar  l’acció de les diferents institucions internacionals  per a garantir  els seus drets i ha fet una crida a les aliances entre països, i ha destacat que una agenda feminista i el marc internacional dels drets humans són fonamentals per a garantir el dret de les dones.

Han tingut algun efecte aquestes paraules i reflexions o els interessos econòmics dels països rics estan pesant més que les vides de les dones Afganeses?

El titular de l’ONU , a principis de mes de Gener d’enguany va abordar així mateix la situació dels drets humans, comminant als líders talibans a reconéixer i protegir les  garanties fonamentals, és especial, les de les dones i les xiquetes.

Va referir que les dones  fan  falta en les oficines i les aules de tot el país.

“Una generació de xiquetes està veient com les seues esperances i somnis s’esbocinen. Dones científiques, advocades i mestres estan excloses, malgastant les seues capacitats i talents que beneficiaran a tot el país i al món. Cap país pot prosperar negant els drets de la meitat de la seua població”, ha puntualitzat.

Va recalcar que les dones i xiquetes de l’Afganistà han de tindre accés a l’educació, igual que oportunitats d’ocupació, atenció mèdica i altres serveis essencials.

Una vegada més, va confirmar la prestesa de l’ONU per a cooperar amb les autoritats de facto per a reintegrar amb urgència a les dones i xiquetes a la vida pública.

Fora el jou Talibà de les dones de  l’Afganistà!!!

LLIBERTAT I IGUALTAT PER A les DONES AFGANESES!!!

PER UN 8 DE MARÇ SENSE EL JOU TALIBÀ!

 

Escrito por Mª José Messeguer, del equipo dinamizador del círculo de Podemos Bétera.
*Este artículo está plasmado tal cual no ha sido enviado y el equipo de Betera.com no se hace responsable de las palabras vertidas en él. No obstante, si alguien quiere ofrecer alguna réplica, estamos abiertos a ello.
Imprimir article
Comenta aquesta notícia