Un total de 191 persones han donat en vida un renyó en la Comunitat Valenciana des de 2006, quan es va iniciar el programa de trasplantament renal amb persones donants vives. D’eixe total de trasplantaments, 19 han sigut a menors d’edat.

En concret, l’any passat es van fer 9 donacions de renyó en vida, de les quals, 4 es van efectuar en l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, 4 a l’Hospital Universitari Doctor Peset i 1 a l’Hospital Doctor Balmis.

En termes relatius, el trasplantament renal entre persones vives representa entorn del 5% del total de trasplantaments renals que es realitzen cada any en la Comunitat Valenciana. “La donació entre persones vives és una opció per a reduir el temps en llista d’espera i, a més, en alguns casos, pot arribar a evitar el pas per la diàlisi, per això, els especialistes en Nefrologia informen d’eixa alternativa a les persones amb malaltia renal”, explica Rafael Zaragozá, director del Programa de Trasplantaments de la Comunitat Valenciana.

Per a sensibilitzar sobre la importància dels renyons, cada any, el segon dijous de març es commemora el Dia Mundial del Renyó.

Requisits per a ser donant en vida

Per a donar en vida a familiars o persones conegudes cal tindre entre 18 i 65 anys, gaudir de bona salut, mancar d’antecedents de malalties, disposar d’una bona funció renal i comptar amb un grup sanguini i d’antígens compatible amb la persona receptora. A més, afig Zaragozá, “en cap cas s’extrauen ni utilitzen òrgans de donants vius quan puga considerar-se que mitjana condicionament econòmic, social o psicològic, perquè la donació a Espanya és lliure i altruista”.

Per a certificar que no hi ha cap tipus de coacció o interés econòmic, tant la persona donant com la receptora han de comparéixer davant un jutge. El trasplantament renal de persona donant viva requereix també de valoracions psicològiques, així com d’un informe positiu del Comité Ètic de l’hospital.

En l’actualitat, la intervenció sol fer-se amb cirurgia laparoscòpica, dura unes cinc hores i no pot implicar cap despesa per a la persona donant (té coberts, per exemple, les despeses per a desplaçar-se a l’hospital i els dies que estiga de baixa, un mes de mitjana). Després, tant la persona donant com la receptora tindran revisions per a tota la vida per a monitorar la seua funció renal.

Si la persona que vol donar no és compatible amb el seu familiar poden incorporar-se al Registre de Trasplantament Renal Croat.

Donants altruistes

La persona que dona un renyó en vida, d’acord amb l’experiència del director del Programa de Trasplantaments de la Comunitat Valenciana, “sol tindre una relació familiar o amistosa, o un vincle emocional, amb qui el rep” però, postil·la Carlos Santiago, coordinador de Trasplantaments a l’Hospital Doctor Balmis d’Alacant, “hi ha casos de generositat sense límit: els ‘donants altruistes’, persones que cedeixen un dels seus renyons a un complet desconegut que ho necessita per a continuar vivint”.

Aquesta figura és especialment freqüent en la Comunitat Valenciana. De fet, 4 de les 18 persones donants altruistes que es coneixen a Espanya són de l’Hospital Doctor Balmis.

En la seua majoria, les persones donants altruistes tenen una trajectòria vital filantròpica. Són donants de sang o de medul·la òssia, amb targeta de donant, col·laboradors o membres d’ONG i, destaca Santiago, “mai he conegut a cap persona que s’haja penedit del gest, ans al contrari, l’han donat a conéixer en els seus cercles socials per a animar a altres persones a seguir el seu exemple”.

Un projecte fomenta l’exercici durant la diàlisi per a millorar la qualitat de vida dels malalts renals

La pràctica d’exercici i el tractament de diàlisi al mateix temps pot sonar contradictori, no obstant això, un projecte del qual forma part l’Hospital de Manises fomenta aquest binomi assegurant que millora la qualitat de vida dels malalts renals crònics. Pilar és una d’elles i afirma que “mai vaig pensar que les més de 4 hores setmanals que passe en tractament poguera compatibilitzar-les amb fer exercici físic i que això repercutira en la meua qualitat de vida”.

I és que l’Hospital de Manises treballa des de ja any i mig en el projecte GoodRENal, una iniciativa liderada per la Universitat CEU UCH i en col·laboració amb la UPV i la UV, així com d’universitats i centres d’investigació de Suècia, Bèlgica i Grècia, que busca el foment d’hàbits de vida saludables en persones amb aquesta mena d’afecció crònica.

En aquest sentit la Dra. García, destaca que, per tant, “l’esport no és l’únic factor que augmenta la qualitat de vida d’aquests pacients. Una dieta saludable i el foment d’actituds positives són dos elements que tenen un pes considerable en aquesta iniciativa que duem a terme”. A més, l’especialista afig que “els pacients en tractament amb diàlisi tenen limitacions afegides que fan molt difícil el compliment d’aquests hàbits ja que, per exemple, la seua dieta té restriccions importants”.

És per això que associacions de pacients com ALCER Túria col·laboren estretament amb el centre sanitari en l’àmbit nutricional, afavorint als pacients l’adquisició d’hàbits alimentosos saludables i adaptats a la seua condició clínica com a part fonamental del tractament.

Després d’any i mig d’investigació, el projecte es troba actualment en una fase en la qual el grup d’experts de diferents països europeus han elaborat unes recomanacions per a les cures en nutrició, psicologia i exercici físic del pacient en hemodiàlisi. “D’aquesta manera es formarà a les persones responsables, ambaixadors, entre metges i infermeres d’hemodiàlisis que posteriorment compartiran a la resta de personal de la unitat les recomanacions redactades pels experts”, conclou la doctora.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia