Els hospitals de la xarxa pública de la Conselleria de Sanitat van realitzar un total de 1.258 intervencions de glaucoma a través de cirurgia major ambulatòria en 2021: 692 a València, 524 a Alacant i 42 a Castelló.
El glaucoma és una malaltia crònica del nervi òptic que, si no es tracta, condueix a una important pèrdua de visió. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és la segona causa de ceguera irreversible en el món. Afecta principalment a persones majors de 40 anys i a les quals tenen antecedents familiars de glaucoma.
La prevalença del glaucoma crònic en la població general és del 3%. Ho pateixen al voltant d’un 60 milions de persones a tot el món, de les quals 8,4 milions estan cegues. A Espanya hi ha més d’un milió de persones que pateixen la malaltia, i el 50% de les persones que el pateixen no ho saben.
La importància de la detecció precoç
“És molt important sensibilitzar de la importància d’una detecció precoç”, ha afirmat Cristina Peris, directora mèdica de Fisabio-Oftalmologia Mèdica (FOM), centre assistencial oftalmològic públic de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, tal com és l’objectiu del Dia Mundial del Glaucoma, que se celebra el 12 de març.
Un dels principals factors de risc és l’augment de la pressió intraocular. Aquesta hipertensió ocular pot generar pèrdua del teixit nerviós que conforma el del nervi òptic, amb la pèrdua del camp visual de manera progressiva i fins i tot de la visió de manera irreversible.
Segons Cristina Peris, “el major problema radica en el fet que la hipertensió ocular cursa normalment sense símptomes i el pacient només s’adona de la pèrdua visual quan la situació està molt avançada, i la recuperació del camp visual i de la funció del nervi òptic no són ja possibles”.
Des del començament del mal fins que el pacient s’adona poden transcórrer anys. D’aquí ve que “el diagnòstic i el tractament precoç són fonamentals per a evitar l’avanç de la malaltia”, ha recalcat Peris.
Durant la pandèmia de la COVID-19, el glaucoma no ha deixat de ser present. Per part seua, “la FOM ha mantingut el seu compromís per a la lluita contra aquesta malaltia, continuant les revisions tant per al diagnòstic precoç com per al seu tractament, i realitzant més de 300 cirurgies”, ha explicat Lanzagorta, de Fisabio-Oftalmologia Mèdica.
Diagnòstic i tractament
El tractament normalment es realitza amb col·liris en gotes que disminuïsquen la tensió, i en casos més avançats amb làser i cirurgia.
Un diagnòstic d’hora evita la ceguesa en el 95% dels casos. Per a això, cal realitzar un examen del nervi òptic i mesurar la pressió ocular a través d’una tonometria.
Per a Peris, “la millor manera de celebrar el Dia Mundial del Glaucoma és consultar amb un mèdic oftalmòleg.” En aquesta revisió el mèdic oftalmòleg realitza exàmens de la pressió intraocular, fons d’ull per a analitzar el nervi òptic, camp visual i proves fotogràfiques del nervi òptic com poden ser la OCT (Tomografia de Coherència Òptica).
La pressió intraocular normal sol situar-se per davall de 21 mm Hg. En determinades situacions patològiques aquesta pot augmentar ja siga de manera aguda o crònica. Aquest augment de pressió provoca el mal del nervi òptic, la qual cosa suposa la pèrdua progressiva de la visió perifèrica. En la majoria dels casos aquesta alteració és gradual i indolora pel que molts pacients no la perceben fins que és permanent i irreversible.