Aquest escrit, possiblement, no és el millor que he fet o no arriba prou per a obrir els ulls. No obstant això, crec que és necessari fer-ho, ja que la vida no és perfecta i tard o prompte de no estar acostumat a escoltar res dolent, al fet que tot en el teu entorn estiga perfecte, que visques feliç i el màxim que et succeïsca pot ser la mínima cosa dolenta de tindre una xicoteta discussió amb algú…Sempre acaba arribant el pitjor que et podria passar.
La vida és molt bonica, plena de coses meravelloses, de persones que t’acompanyaran durant molt de temps. Però, després de tot això dolç, ve l’amarg i és el perdre a persones, el perdre coses, el perdre un amor…
Si t’adones, tot el dolent que li pot passar a una persona és perdre alguna cosa i això és en el que més patim. Perquè al final ens acostumem a perdre en la vida i, això, no és just.
He perdut família, he perdut amics, he perdut amor… Podré haver perdut moltes coses, però mai m’he donat per vençuda. Moltes vegades he sigut derrotada, he sigut la perdedora i m’he preguntat: I per què a mi?
Doncs, la resposta és molt senzilla: perquè la vida està plena de persones valentes que han de saber sobrepassar les pitjors situacions per a poder ressorgir de les seues cendres i fer-se més fortes. Jo em considere una d’elles, perquè després d’haver vessat moltes llàgrimes per coses que et turmenten al cap o en el cor, d’haver patit, de no poder dormir ni tan sols una hora completa, d’haver perdut l’apetit… T’adones un dia. Dins de tu, apareix una xicoteta flama de llum que fa que agafes eixa xicoteta quantitat de força que et queda. Però… Cuidat! Has d’utilitzar-la el millor que pots. Hi ha vegades que queda eixa, però cap més.
Escric això perquè, aquest temps que hem estat a casa, m’ha donat molt per a pensar. M’ha servit per a conéixer gent, per a veure coses i per a veure que moltes persones valentes acaben sent derrotades.
El coratge que sent per dins quan ho veig és massa gran. Pensareu que són coses de la joventut i que realment no és res, però segur que tu en algun moment de la teua joventut vas estar en la nostra posició i vas tindre tants mals glops com el de perdre alguna cosa.
Per sort, en aquest moments no són coses tan importants o sí. Però quan et fas major hi ha coses més importants i que sí que valores de veritat.
Aquest no és un missatge per a ningú especialment, encara que ja sabeu que m’encanta sempre donar un missatge a algunes persones o a totes en general. Aquest missatge va per a tots nosaltres i, sí, m’incloc. Perquè tots hem passat una mala ratxa i hem perdut en innombrables ocasions diferents coses que eren part de la nostra vida.
El meu missatge aquesta vegada és simple: passe el que passe, perdes el que perdes, pensa que després ve un xicotet raig de llum que farà que sigues el valent de la teua vida.