Hui dimecres 06 d’abril, a les 19.30 hores, tindrà lloc la inauguració de l’exposició “La força de la dona: 40 protagonistes a la València republicana“, així com la presentació del llibre “La residencia de señoritas. 1936-1939 (l’etapa valenciana del grup femení de la residència d’estudiants)” de Cristina Escrivà i Moscardó. La mostra podrà visitar-se a l’edifici de l’antic Ajuntament de Bétera (carrer Major, 12) fins als dissabte 16 d’abril. D’entrada lliure, aquesta exposició està organitzada per Esquerra Unida de Bétera i l’Associació Cultural Institut Obrer.
El llibre “La Residencia de Señoritas” és la base de l’exposició. No obstant, la principal finalitat de la mostra és destacar a les 40 dones que durant el període republicà tingueren visibilitat a la ciutat de València amb càrrecs  de responsabilitat. Eren dones escriptores, polítiques, docents, artistes, etc. Per tant, dones úniques que van saber treballar per la igualtat.

En aquest sentit, la mostra arreplega la seua presència en la València que elles van respirar, van caminar, van riure i van plorar. Eren dones de cultura feminista, encara que moltes d’elles no es consideraven feministes però que en la pràctica ho eren. Així, es pretén oferir una mirada amb perspectiva de gènere que done visibilitat a les dones oblidades. “Totes elles, exemple de dignitat”, tal com assenyalen els organitzadors.

Aquestes 40 dones són:

  1. Alejandra Soler i Gilabert (mestra).
  2. Amèlia Jover i Velasco (sindicalista).
  3. Amparo Poch i Gascón (metgessa).
  4. Ana Martínez i Iborra (mestra).
  5. Ángela Sempere i Sanjuán (pedagoga).
  6. Àngels Espí i Silvestre (poeta).
  7. Carmen Bueno i Uribes (llevadora).
  8. Carmen Conde i Abellán (escriptora).
  9. Concepció Aleixandre i Ballester (oftalmòloga).
  10. Concepció Méndez i Costa (impressora).
  11. Consuelo Campos i López (infermera).
  12. Encarnació Fuyola i Miret (mestra).
  13. Federica Montseny i Mañé (política).
  14. Gràcia Ventura i Fortea (sindicalista).
  15. Guillermina Medrano i Aranda (mestra).
  16. Irene Martínez i Rodríguez “Irene Falcón” (traductora).
  17. Isidora Dolores Ibárruri i Gómez “Pasionaria” (política).
  18. Josefina Landete i Aragó (odontòloga).
  19. Justa Freie i Méndez (pedagoga).
  20. Lucia Sánchez i Saornil (poeta).
  21. Manuela Ballester i Vilaseca (artista plàstica).
  22. Margarita Nelken i Mausberger (política).
  23. Mari Pepa Colomer i Luque (aviadora).
  24. María Moliner i Ruiz (bibliotecària).
  25. María Teresa García i Panus “Teresa Andrade” (política).
  26. María Teresa León i Goyri (escriptora).
  27. María Zambrano i Alarcón (filòsofa).
  28. Matilde de la Torre i Gutiérrez (política).
  29. Matilde Landa i Vaz (política).
  30. Matilde Salvador i Segarra (compositora).
  31. Matilde Ucelay i Maortúa (arquitecta).
  32. Mercedes Maestre i Martí (Metgessa).
  33. Palmira Pérez i Contel (minera).
  34. Regina Llac i García (pedagoga).
  35. Rosa Chacel i Arimón (escriptora).
  36. Júlia Álvarez i Resano (política).
  37. Teresa Andrés i Zamora (biblioteària).
  38. Trinitat Rierol i Villaverde (oftalmòloga).
  39. Trinitat Torrijos i Pimentel (política).
  40. Victòria Zarate i Zurita (mestra).

D’altra banda, segons la valoració de Carmen Zorita i Díaz, “el llibre La Residencia de Señoritas constitueix una aportació valuosa i clarificadora de la vida d’unes dones que van encarnar uns esdeveniments i uns fets que van quedar relegats, oblidats i ocults per una doble raó: estaven inspirats per l’esperit de la República i els van exercir dones”.

És la història de la lluita d’unes persones que van contribuir a mantindre els valors culturals i socials de la República, però, fonamentalment, és una història de dones que van florir i van aconseguir ser protagonistes de la mateixa amb les accions que van realitzar en una època que abasta des del primer terç del segle XX (Edat de Plata de la Ciència) fins a l’any 1939, final de la contesa que va assolar el país.

El llibre està dividit en cinc capítols, un índex onomàstic i una bibliografia. En el primer capítol l’autora aborda l’etapa històricament reconeguda de la Residència que inicia el seu recorregut amb la fundació de la citada residència, encomanada per la JAE al seu secretari José Castillejo en 1915 per a obrir la porta de l’accés a la cultura a les dones segons les idees que van inspirar a la Institució Lliure d’Ensenyament (1876), l’origen del qual es basa en els ideals d’una societat educativa diferent i alternativa a l’educació oficial i “aliena a tot esperit i interés de comunió religiosa, escola filosòfica o partit polític”. La Pedagoga María de Maeztu i Whitney va ser la seua primera directora.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia