(EFE) Un futur decret de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives limitarà a 100 el màxim de places de les noves residències per a ancians en la Comunitat Valenciana, i a més establirà l’obligatorietat que estiguen articulades en unitats de convivència.

Així ho recull el projecte de decret de tipologies, que entre altres qüestions fixarà noves ràtios en residències i altres centres de serveis socials, amb la finalitat d’actualitzar la normativa i d’incorporar els aprenentatges de la pandèmia de coronavirus.

Pel que respecta a les residències de majors, a més de tindre un màxim de 100 places, la ràtio d’atenció directa passa de 27 professionals cada 100 places fins als 59 d’un centre acreditat; el nombre d’auxiliars d’infermeries puja de 22 fins als 50 d’un centre acreditat, i s’incrementen els perfils dirigits al foment de l’autonomia personal, com els terapeutes ocupacionals.

El decret també permetrà la consolidació d’un model centrat en la persona i amb recursos el més semblants a una llar, com aquesta Conselleria ha anat aplicant en iniciatives projectades o que ja s’han posat en marxa, com les obres del Pla Convivint d’infraestructures socials o la residència Lledó de Castelló.

En els centres de dia, hi haurà un màxim de 50 places; les ràtios d’atenció directa s’incrementaran de 6 a 16,5 professionals; els auxiliars d’infermeria passaran de 4 a 15, i s’introduirà la figura de l’infermer o infermera.

El decret de tipologies, que desenvolupa la llei valenciana de Serveis socials inclusius, permetrà derogar una quinzena de normatives, algunes de les quals no s’actualitzaven des de fa vint anys, la qual cosa ha suposat que hi haja ràtios molt *desactualizadas i que no tenen en compte els perfils actuals de les persones usuàries.

Com a exemple d’això, fonts de la Conselleria d’Igualtat han explicat que actualment les residències de majors atenen perfils de persones amb un major grau de dependència, ja que en molts casos aquestes prefereixen ser a les seues cases el major temps possible.

Les mateixes fonts han assenyalat que el fet de comptar amb una normativa de caràcter general afavorirà l’estructuració del sistema evitant duplicitats i aclarint funcions, serveis i prestacions.

Pel que respecta als aprenentatges de la pandèmia que busca incorporar el decret, s’impulsa l’autonomia personal reforçant l’ajuda a domicili i els recursos d’atenció diürna; s’advoca per models convivencials similars a una llar; i s’atén els perfils de les noves persones usuàries, amb un major grau de dependència.

Els reptes que assumeix aquest decret són millorar les ràtios, blindant i augmentant la qualitat en l’atenció; establir un model centrat en la persona; i millorar els espais d’atenció, amb més metres quadrats per usuari i disponibilitat d’espais en l’exterior per a l’exercici físic i l’oci.

Així mateix, s’introdueixen millores en les condicions d’accessibilitat, amb entorns menys institucionalitzats i més semblants a una llar, i s’inclouen mesures com les habitacions amb preparació i acompanyament a la mort, per a garantir que aquesta es produïsca en situacions dignes i facilitant l’hospitalització domiciliària.

El Consell assumirà els increments de ràtios en el concert social, les gestions integrals i les prestacions vinculades al servei, i l’aplicació del decret es farà amb el màxim respecte als centres que ja existeixen, que no hauran d’efectuar canvis llevat que aborden una reforma substancial.

L’adaptació de les instal·lacions, per exemple per a posar una alarma o avisador, i dels equipaments, per exemple un nou tipus de butaca, serà progressiu i quan varien els perfils professionals es respectaran les plantilles actuals.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia