(EFE).-L’especulació amb criptomonedes té un elevat potencial addictiu a causa del reforç intermitent i a la connexió en línia que permet “jugar” a qualsevol hora i en qualsevol lloc, la qual cosa l’ha convertida en una nova ludopatia l’addicció de la qual és fins i tot més perillosa que a la de jocs d’atzar tradicionals o a les apostes.
Així ho assegura la psicòloga clínica Consuelo Tomás, que alerta que és una “addicció a l’alça” i assenyala que, a més de tractar-la, la labor dels professionals de la Psicologia ha d’anar orientada al fet que les persones amb aquesta addicció controlen l’impuls i eviten la substitució o desplaçament entre les diferents conductes addictives o a altres substàncies.
Cada vegada més espanyols inverteixen o especulen amb criptomonedes -fins i tot Hisenda ha inclòs la casella 1626 per a declarar-les en la Renda de 2021- i és una realitat el denominador comú de la qual és especular amb monedes virtuals per a traure el màxim rendiment a curt termini.
Consuelo Tomás adverteix en un comunicat del Col·legi de Psicologia de la Comunitat Valenciana que “el potencial addictiu és elevat” a causa de la creença d’aconseguir diners fàcilment; a biaixos com que si guanye una vegada, encara que perda, podré, guanyar en moltes més ocasions; o al fet que es tendeixen a minimitzar les vegades que es perden, entre altres motius.
“Les persones en les quals es produïsca una activació a nivell cerebral plaent, tendiran a repetir aqueixa conducta” i és així, com es pot iniciar el camí cap a a l’addicció, indica Tomás, qui porta treballant les addiccions des de fa 30 anys.
Assenyala que per la seua consulta han passat persones amb addicció al bingo, a les escurabutxaques, al pòquer, a les apostes esportives i ara, a les monedes virtuals, una tendència que “comporta encara més perill que els jocs d’atzar, ja que l’especulació amb *criptomonedas es practica les 24 hores del dia i es manté l’anonimat, dues condicions impossibles de tindre amb les escurabutxaques o en els salons de joc”.
“Abans del confinament aquests últims eren els escenaris més habituals per a realitzar apostes i, per a alguns joves era el lloc de socialització en el qual, no sols apostaven, sinó que consumien begudes a baix cost”, indica per a afegir que en el confinament “molts es van passar al joc en línia”.
És a partir d’aquest període en el qual els professionals de la Psicologia estan identificant més problemes d’addicció als jocs d’atzar en línia i a les *criptomonedas, “amb l’alarmant peculiaritat que, davant les monedes virtuals, es viu un clima d’acceptació i permissivitat social“, afirma.
“És més, a les persones que especulen amb monedes virtuals se’ls pressuposa cert estatus, es creu que són més intel·ligents o que posseeixen coneixements financers quan, encara que siga així, s’obliden que els diners virtuals és tremendament volàtil i dependent de factors externs que la persones no poden controlar”, afig Tomás.
La falta de control és una dels senyals que ajuden a identificar si hi ha o no, una addicció i, en aquest cas, “es tracta d’una pèrdua de control en el qual la persona, guanye o perda, és incapaç de fixar o mantindre límits i el món *cripto es converteix en l’eix central de la seua vida causant problemes en totes les àrees”.
“Si la persona oculta la quantitat que gasta i ho fa d’amagat o sense el consentiment dels pares o familiars, entre altres símptomes, és probable que parlem d’una conducta addictiva i, per tant, un problema”, explica la psicòloga.
Indica que cal diferenciar la inversió en criptomonedes de l’especulació. En el primer cas, hi ha una anàlisi racional i es fixen límits econòmics i terminis a mitjà o llarg termini, mentre que l’especulació busca guanys ràpids i, és bastant freqüent, la pèrdua de control que condueix a l’addicció.
Les persones addictes a les criptomonedes “utilitzen cada vegada més temps i posen en risc més quantitats de diners -fins i tot el que no tenen a través de préstecs-, no suporten la idea de perdre una bona oportunitat encara que, a vegades, se senten culpables per gastar més diners del plantejat; i no poden deixar de buscar guanys ràpids malgrat que la major part de vegades, perden”, explica.
“És un cercle viciós que els manté tot el dia pendents d’informació financera, cotitzacions… afectant negativament l’àrea laboral, social, familiar, a la qualitat del somni, etc.”, assevera.
Indica que, com a professionals de la Psicologia, a més de tractar l’addicció a les criptomonedes, i els factors que predisposen o mantenen aquesta dependència, “és necessari proporcionar al pacient els mecanismes per a evitar que substituïsca o desplace aquesta addicció a altres conductes o consum de substàncies”.
Des del Col·legi de Psicologia de la Comunitat Valenciana asseguren que, per a previndre-les, és fonamental que en els plans de drogodependències es tinguen en compte, i que es realitzen campanyes informatives.