L’efectivitat de la vacuna contra la COVID-19 per a la prevenció de la infecció greu ronda el 97%, segons conclou un estudi realitzat en professionals sanitaris i exposat durant una jornada sobre el present i el futur dels programes de vacunació en la Comunitat Valenciana, celebrada en la seu de la Direcció General de Salut Pública i Addiccions de la Conselleria de Sanitat Universal.

La investigació, centrada en el personal sanitari i desenvolupada fins a juliol de 2021 en el marc del programa ProVaVac, conclou que l’efectivitat vacunal després de l’administració de la pauta completa de la vacuna de Pfizer és del 91,7% (de 12 a 120 dies després de la seua administració) i augmenta fins al 95,5% per a la vacuna de Moderna. L’efectivitat global per a la prevenció d’infecció greu és del 96,8%. La presentació d’aquests resultats de l’avaluació de l’efectivitat vacunal en els professionals sanitaris ha sigut a càrrec de l’investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial) i facultatiu en servei de Medicina Preventiva Hospital General Universitari Dr. Balmis Pablo Chico.

Per part seua, el cap de secció de programes de vacunació de la Direcció General de Salut Pública i Addiccions, Eliseo Pastor Villalba, ha desgranat com es va forjar i va monitorar l’estratègia nacional de vacunació i ha exposat els principals resultats de la campanya de vacunació enfront del *SARS-CoV2, que amb una cobertura del 99,6% en els i les professionals que treballen en Sanitat no té precedents en la Comunitat Valenciana.

Pastor s’ha referit, així mateix, al projecte impulsat pel Ministeri de Sanitat per a crear un registre de vacunació que reculla l’historial i les cobertures vacunals dels ciutadans en tota Espanya. La iniciativa cerca millorar la comunicació de dades entre comunitats autònomes, la farmacovigilància d’efectes adversos, el seguiment de l’efectivitat de les vacunes i el control de les cobertures.

La jornada, celebrada aquest divendres en la sala d’actes de la Direcció General, té lloc en el marc de la Setmana Europea de Vacunació, una iniciativa de la Regió Europea de l’OMS que destaca la rellevància de la vacunació per a previndre unes certes malalties infeccioses i commemora els èxits aconseguits amb els programes de vacunació en matèria de promoció de la salut.

La cita ha acollit així mateix una taula de debat entorn de la transversalitat en l’abordatge de les campanyes de vacunació, que permet conéixer i posar en comú les perspectives d’assistència sanitària d’un Centre de Salut Pública, un servei de Medicina Preventiva i una empresa generadora de salut.

Una segona taula de debat ha abordat la vacunació més enllà de la COVID però amb la mirada posada a aprofitar el coneixement i l’experiència que ha comportat la campanya de vacunació durant la pandèmia.

La secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic, Isaura Navarro, i la directora general de Salut Pública i Addiccions, Ofèlia Gimeno, han sigut les encarregades de presentar i clausurar l’acte.

Setmana Europea de la Vacunació

L’Organització Mundial de la Salut promou la Setmana Europea de Vacunació per a visibilitzar la immunització al llarg de la vida com a model sanitari que beneficia no sols als individus sinó també als sistemes de salut.

Alineat amb aquesta aposta, Javier Díez Domingo, responsable de l’Àrea d’Investigació en Vacunes de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio), dependent de la Conselleria de Sanitat, recorda que la vacunació ha d’abordar-se com un procés al llarg de tota la vida i que el compliment del calendari vacunal és el punt de partida.

Un dels arguments que explica la importància d’entendre la vacunació com un procés al llarg de la vida és la protecció interconnectada que ofereixen algunes vacunes. És el cas de la vacuna de la tos ferina, que s’administra a l’embarassada per a protegir el bebé. Les dades de la Comunitat Valenciana reflecteixen que vacunant a la mare s’aconsegueix un 90% d’efectivitat evitant la malaltia en el nounat. Ocorre el mateix amb la vacuna de la grip, en la qual a més de protegir el bebé, també es protegeix la dona embarassada, que presenta major risc enfront del grup de dones no embarassades.

Una altra de les raons que donen suport a la idea de la vacunació com un concepte global al llarg de la vida és la desprotecció de les persones inmunocompromesses enfront d’infeccions creuades. És el cas de les persones amb diabetis o amb EPOC, malaltia pulmonar obstructiva crònica els qui per la mena de medicació i/o tindre les defenses més baixes són més propenses a patir pneumònia, grip, herpes zòster, i quadres més greus d’aquests. Per això, les vacunes en aquests col·lectius podrien millorar la seua qualitat de vida.

També la resistència antibiòtica és un repte al qual es pot fer front amb una aproximació de la vacunació al llarg de la vida. En aquest sentit, existeixen vacunes com les del pneumococ o les de haemophilus influença tipus b que han provat reduir la resistència antimicrobiana. També les pròpies vacunes de la grip disminueixen la probabilitat d’infeccions bacterianes secundàries que poden causar pneumònia o otitis mitjana. A més, hi ha diverses vacunes en aquest aspecte en fases de desenvolupament avançades com les de Clostridium C difficile, Staphylococcus aureus o Escherichia coli.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia