(EFE) Des de la crisi de 2008, Espanya ha retallat de mitjana un 58% de les seues oficines bancàries, un percentatge que se supera en les tres províncies de la Comunitat Valenciana: Castelló té un 65% menys de sucursals, València un 64% menys i Alacant les ha reduïdes un 62%.

El sector bancari espanyol ha viscut des de la crisi de 2008 una profunda transformació que ha suposat el tancament de més de la meitat de les seues oficines i l’eixida de més d’una tercera part de la seua plantilla, mentre l’ús de la targeta es dispara i les retirades d’efectiu han caigut amb força.

Així es desprén de l’encreuament de dades oficials recopilades pel Banc d’Espanya corresponents als exercicis 2007 i 2021, i que reflecteixen canvis de gran importància en el sector bancari nacional.

La crisi immobiliària de 2008 va suposar “un punt d’inflexió”, segons es recorda en l’últim informe anual de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), en el qual es parla d’una “gegantesca transformació” que està encara hui “lluny d’haver conclòs”.

Segons les seues estimacions, el fenomen és comú a tota la Unió Europea, on el nombre d’oficines bancàries ha disminuït un 40% i el d’empleats ha baixat un altre 30%, percentatges en tots dos casos inferiors als d’Espanya.

Tendència que es repeteix quant a la xifra d’entitats financeres, que en aquest període es va reduir en un 36%, fins a les 228 signatures, després d’un intens procés de concentració.

L’ara expresident de la patronal AEB José María Roldán incidia en l’última memòria anual de l’entitat en què el sector està “pràcticament irrecognoscible” després d’aquests 15 anys, amb la creixent digitalització com un dels factors clau per a entendre aquesta transició.

En aquest context s’emmarca no sols la inversió de les entitats tradicionals per la banca digital, sinó també l’aparició per exemple dels anomenats “neobancs”, que operen exclusivament per internet i no compten amb sucursals (com l’alemanya N26 o la britànica Revolut).

HAN TANCAT EL 58% DE LES OFICINES

Entre els canvis més significatius des de la crisi de 2008 destaca la reducció de la xarxa d’oficines bancàries, amb quasi 26.400 sucursals menys: s’ha passat de superar els 45.000 establiments a rondar els 19.000, la qual cosa suposa una retallada del 58%.

Per províncies existeixen notables diferències en termes proporcionals: en un extrem se situen Tarragona, Barcelona i Girona, les tres catalanes i amb caigudes superiors al 70%, mentre que en el contrari es troben Conca (24%), Badajoz (32%), Teruel (32%), Ciudad Real (33%), Albacete (34%), Jaén (38%) i Toledo (39%).

També per damunt de la mitjana quant a tancament d’oficines es col·loquen Castelló (65% menys de sucursals), València (64%), Palència (64%), Orense (63%), Valladolid (62%), Madrid (62%), Alacant (62%), Salamanca (61%), Pontevedra (61%) i Lleida (61%).

En paral·lel s’observa un descens abrupte del personal ocupat per la banca, sector que donava treball a més de 277.000 persones al tancament de 2007 i a la fi de 2020 -última dada disponible- ocupava a 179.000, la qual cosa equival a una reducció de quasi 100.000 treballadors, un 36% menys.

MENYS CAIXERS I MÉS ÚS DE TARGETA

El nombre de caixers desplegats per tot el país també ha “aprimat”: de superar les 60.000 unitats a comptar actualment amb prop de 47.600, un 21% per davall de la xifra que es registrava abans de la crisi immobiliària.

En aquesta mateixa línia, les operacions de retirada d’efectiu han baixat un 35% durant aquest període, fins a moure’s entorn dels 652,8 milions de moviments anuals d’aquest tipus.

La dada està directament relacionat amb el creixement vertiginós de les operacions amb targeta, que s’han triplicat des de 2008, fins a sumar 6.100 milions de compres; les estadístiques revelen que va ser precisament l’últim exercici quan es va registrar un repunt més pronunciat, ja que a la reactivació del consum post-covid es va sumar haver adquirit l’hàbit durant la pandèmia.

Quant a les quantitats, els espanyols van traure 111.000 milions d’euros en efectiu durant l’últim any (molt prop dels 114.000 milions de 2007), mentre que la despesa amb targeta més que es va duplicar fins a sobrepassar els 195.000 milions.

En un país amb 47 milions d’habitants, el nombre de targetes (de crèdit i de dèbit) va ascendir en 2021 a 88 milions, un 17% més que en 2007.

PREOCUPACIÓ ENTRE ELS MAJORS I EN ZONES RURALS

La digitalització del sector -i de molts dels tràmits habituals- ha generat descontent en algunes capes de la població, especialment en el col·lectiu de persones majors, un assumpte que va anar guanyant notorietat mediàtica i política fins a desembocar el mes de febrer passat en la signatura d’un acord per part dels bancs per a garantir la inclusió financera i l’atenció personalitzada.

El tancament d’oficines que comporta el fenomen preocupa també en l’àmbit rural, i recentment el Senat va instar el Govern a exigir la instal·lació de més caixers automàtics en l’anomenada “Espanya buidada”, ja que algunes estimacions apunten al fet que més de 1.200 municipis ja no disposen de sucursal bancària física.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia