Menys atur i més ocupació en la Comunitat Valenciana en els dos anys de pandèmia

(EFE) En dos anys de pandèmia, entre el primer trimestre de 2019 i el d’aquest 2022, la Comunitat Valenciana ha reduït el nombre d’aturats en 19.500 i ha pujat l’ocupació en un 4,99%, encara que és la quarta autonomia amb més parats: 317.800.

En aquest període, els principals indicadors d’ocupació han fet un pas avant en bona part d’Espanya: l’atur ha baixat en 13 comunitats autònomes, l’ocupació ha pujat en totes elles i la taxa d’activitat ha crescut en 10 territoris.

En aquest bienni de crisi sanitària, econòmica i social hi ha hagut pocs canvis en els diferents “rànquing” d’indicadors d’ocupació, excepte l’ascens de Madrid al segon lloc en la llista de les comunitats amb més parats, en benefici de Catalunya, i el descens de Navarra al quart lloc entre les de menys desocupació, que encapçalava abans d’aparéixer la covid-19.

Segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA) publicats aquesta setmana per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en el conjunt del país el nombre d’aturats ha baixat un 5,35%, en 179.500 persones, fins a 3.174.700; el número d’ocupats ha pujat un 3,15%, en 613.600 persones, fins a 20.084.700; la taxa d’atur ha baixat 1,05 punts, del 14,70 al 13,65%; i la taxa d’activitat ha augmentat 0,15 punts percentuals, del 58,35 al 58,50%.

L’ATUR SOL HA PUJAT EN QUATRE COMUNITATS

Per territoris, el nombre d’aturats ha pujat respecte a març de 2019 en quatre comunitats: Navarra (32,81%), Balears (10,26%), Madrid (6,00%) i La Rioja (2,31%); i ha baixat en 13, més a Astúries (-22,87%), Extremadura (-17,02%), Cantàbria (-13,33%), Catalunya (-11,73%) i Castella i Lleó (-10,02%).

A Madrid hi ha ara 24.100 aturats més, a Balears 10.900, a Navarra 8.300 i a La Rioja 400 (l’EPA arredoneix per centenes), mentre que a Andalusia hi ha 53.600 menys i a Catalunya 52.400 menys, a molta distància de la Comunitat Valenciana (-19.500), Extremadura (-19.100) i Astúries (-15.600).

El nombre de persones amb ocupació ha crescut en totes les comunitats, més a Múrcia (6,70% més d’ocupats), la Comunitat Valenciana (4,99%), Madrid (4,54%), Andalusia (3,59%), Castella-la Manxa (3,30%) i Canàries (3,22%) -les sis per damunt de la mitjana (3,15%)-, i menys a Astúries (0,47%), Galícia (1,04%), Aragó (1,07%), La Rioja (1,52%) i Navarra (1,80%). Només ha baixat a Ceuta (-3,07%).

Després de dos anys, Madrid té 137.800 ocupats més, Andalusia 111.600, la Comunitat Valenciana 102.400, Catalunya 66.300 i Murcia 40.400 més.

La taxa d’atur ha pujat en les quatre comunitats esmentades anteriorment: Navarra (2,25 punts percentuals), Balears (0,97 punts), Madrid (0,15 punts) i La Rioja (0,11 punts), i ha baixat més a Extremadura (3,54 punts), Astúries (3,06 punts), Murcia (1,68 punts), Cantàbria (1,67 punts) i Andalusia (1,65 punts), a més de Melilla (la que més, amb 3,80 punts percentuals de diferència).

Per part seua, la taxa d’activitat ha augmentat en 10 comunitats, més a Navarra (1,48%), Madrid (1,19%), Castella i Lleó, Múrcia (0,87% en tots dos casos) i Balears (0,67%), a més de Ceuta (3,78%); i ha baixat en set: Astúries (-1,06%), Catalunya (-0,80%), Extremadura (-0,69%), Canàries (-0,64%), Cantàbria (-0,52%), Andalusia (-0,26%) i Galícia (-0,22%).

ANDALUSIA BAIXA DE 800.000 ATURATS

La llista de territoris amb més aturats segueix encapçalada per Andalusia, encara que aquesta comunitat ha aconseguit baixar dels 800.000 (775.900), amb Madrid a continuació (426.000), Catalunya (394.200), Comunitat Valenciana (317.800) i Canàries (234.600).

Fa dos anys l’ordre era: Andalusia (829.500), Catalunya (446.600), Madrid (401.900), Comunitat Valenciana (337.300) i Canàries (237.700).

Quant als ocupats, el llistat no ha variat: Catalunya (3.457.300 ara per 3.391.000 al final de març de 2019), Andalusia (3.217.800 i 3.106.200), Madrid (3.169.800 i 3.032.000), la Comunitat Valenciana (2.155.800 i 2.053.400) i Galícia (1.091.400 i 1.080.200)

El “rànquing” de la major taxa d’atur l’encapçalen Ceuta (29,21%) i Melilla (22,12%), per davant de Canàries (20,30%), Andalusia (19,43%), Extremadura (18,98%), Balears (18,03%) i Castella-la Manxa (14,27) -totes elles per damunt de la mitjana (13,65%)-.

Dos anys arrere, Melilla obria la llista (25,92%), amb Extremadura després (22,52%), Ceuta (22,31%), Andalusia (21,08%), Canàries (21,03%), Balears (17,06%) i Castella-la Manxa (15,74%) -llavors també superaven la mitjana (14,70%) Múrcia (15,12%) i Astúries (15,03%)-.

Igualment ha patit canvis la classificació de les autonomies amb menor taxa d’atur, que ara lidera País Basc (8,69%), seguida d’Aragó (10,14%), Catalunya (10,23%), Navarra (10,44%) i Cantàbria (10,53%).

Les dades de l’EPA del primer trimestre de 2019 situaven a Navarra (8,19%) en el més alt, amb País Basc (9,62%), Aragó (10,50%), La Rioja (11,19%) i Catalunya (11,64%) per darrere, cosa que significa la pèrdua de tres llocs en dos anys per a la comunitat foral, mentre Cantàbria ha millorat dues i La Rioja ha empitjorat tres, avançada per Catalunya, l’esmentada Cantàbria i Castella i Lleó.

MADRID, BALEARS I CATALUNYA LIDEREN LA TAXA D’ACTIVITAT

Pel que respecta a la taxa d’activitat, en el més alt apareix ara Madrid (63,90%), seguida de Melilla (63,44%), Balears (63,09%), Ceuta (61,13%), Catalunya (60,58%), La Rioja (59,99%) i Múrcia (59,54%).

Les dades de 2019 donaven aquest ordre: Melilla (63,33%), Madrid (62,71%), Balears (62,42%), Catalunya (61,38%), Canàries (60,03%) i La Rioja (59,52%), en el qual l’arxipèlag atlàntic estava dos llocs més ben situat, que ha perdut en ser superat per La Rioja i Múrcia.

Tampoc ha canviat a penes el llistat de comunitats amb menor taxa d’activitat: Astúries (49,86% ara per 50,92% fa dos anys), Galícia (52,66 i 52,88%), Cantàbria (54,32 i 54,84%), Castella i Lleó (54,68 i 53,81%) i Extremadura (54,96 i 55,65%).