(EFE).-Una nova inspecció, per part de la Guàrdia Civil, del cotxe de Miguel *Ricart -únic condemnat pel triple crim d’Alcàsser- ha determinat l’existència de rastres de sang en el seu vehicle, però ha sigut impossible l’extracció d’ADN degut possiblement a l’exposició ultraviolada després de 30 anys, ja que el vehicle es troba en un depòsit a la intempèrie.

Segons ha informat a EFE l’Associació Laxshmi, per a la Lluita contra el Crim i la Prevenció, que està personada en la causa com a acusació popular, es van detectar possibles rastres de sang en la part frontal i posterior del respatler del seient del copilot en l’Opel Corsa.

La ubicació d’aquestes restes coincideix amb el relat de Ricart en una de les seues declaracions (la del 2 de març de 1993), quan va afirmar que Anglés va colpejar a una de les víctimes mentre estava asseguda en la part posterior del vehicle i, segons el parer d’aquesta acusació “és el primer avance forense en el cas en quasi trenta anys”.

En el marc de les noves perquisicions sol·licitades per l’Associació Laxshmi i acordades per la jutgessa instructora queda pendent l’anàlisi dels entapissats dels vehicles (de Ricart i Anglés) que es conserven en depòsit judicial des de 1993, així com de l’ADN mitocondrial de pèls trobats tant en la recent inspecció dels cotxes com altres trobats en l’escenari del crim i en les restes de les víctimes.

En cas que es puga extraure ADN, aquests i altres restes seran comparades amb els de set homes que van ser considerats en el seu moment sospitosos.

Tres d’aquestes persones són germans d’Antonio Anglés, un és Miguel *Ricart, únic condemnat pels crims, i els altres tres són amics o coneguts d’Anglés, companys de delinqüència en algun cas, o relacionats amb la venda o el consum d’estupefaents en un altre.

Aquestes proves genètiques van ser sol·licitades per l’equip del criminòleg Félix Ríos, personat en la causa com a acusació popular a través de l’Associació *Laxshmi el mes d’octubre passat.

El passat 27 de gener es van complir 29 anys de la troballa dels cadàvers de Miriam, Toñi i Desirée, les tres xiques d’Alcàsser d’entre 14 i 15 anys que havien desaparegut dos mesos abans. Van ser dos apicultors els qui van trobar els cossos *semienterrados en un paratge pròxim al pantà de Tous denominat La Romana.

La sentència dictada al setembre de 1997 per l’Audiència de València, i confirmada posteriorment pel Tribunal Suprem, va dictar que “Miguel Ricart, en companyia d’un altre home identificat i que no es troba a la disposició del Tribunal -en referència a Antonio Anglés-, i possiblement d’alguna altra persona més”, van segrestar a les tres adolescents per a satisfer els seus desitjos sexuals.

Les víctimes van ser sotmeses a violacions i tortures extremes i a l’alba de l’endemà van ser executades i enterrades en una fossa que els seus assassins coneixien, perquè els havia servit amb anterioritat per a ocultar una moto robada.

La investigació judicial sobre el succeït, de la qual és responsable el citat jutjat d’Alzira, està completament esgotada, encara que queda oberta una peça dedicada exclusivament a la localització d’Anglés, un dels pròfugs més perseguits de tota Europa.

Aquesta acusació popular defensa la utilització de les tècniques més modernes d’anàlisis forense -la majoria de les quals no existia en els anys 90 del passat segle- per a apuntalar l’acusació contra Anglés i garantir que podria ser processat i condemnat per aquests fets en cas de ser localitzat.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia