(EFE).- Espanya porta 15 anys vacunant a les xiquetes del virus del papil·loma humà (VPH) i ara la ponència de vacunes estudia ampliar-la als xiquets; només Catalunya ha preferit avançar-se al dictamen d’aquests tècnics, però no és la primera vegada -ni serà l’última- que una comunitat s’ix del calendari comú.

“No hi ha diferències de gènere en una malaltia de transmissió sexual: si vols evitar-la, independentment del càncer, i tens una vacuna eficaç per a això, has de vacunar a homes i dones, si no, no erradiques aquesta infecció”, conclou a Efe Valentín Pineda, membre del Consell Assessor de Vacunacions a Catalunya i del Comité Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAB-AEP).

“En l’home està justificada primer per un tema d’equitat i igualtat, i segon per un efecte directe positiu perquè també puguen previndre càncers associats al VPH”, afig el vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunología (AEV), Fernando Moraga-Llop, que cita un altre benefici indirecte: protegir dones no vacunades i a homes que mantenen sexe amb altres homes que tampoc ho estan.

Al voltant del 80% de les persones amb activitat sexual s’infecten de papil·loma, encara que la majoria ho cursa de manera lleu o asimptomàtica; no obstant això, en els quals persisteix, pot acabar desembocant en un tumor. La pràctica totalitat dels de cervix, un 99%, són provocats pel VPH.

D’aquí ve que es començara vacunant només a les xiquetes: “quan es va començar fa 15 anys, hi havia una evidència clara de la relació del VPH amb aquest càncer”, comenta el pediatre; després, es va anar comprovant el seu vincle amb els de vulva i vagina, però també amb uns altres no exclusius de la dona com el d’anus, penis i el *orofaríngeo -boca, llengua, laringe i faringe-, del qual s’està veient un increment en homes en els últims anys.

“Em recorda una mica al que va ocórrer amb la rubèola en els huitanta, quan es vacunava solament a les xiquetes perquè previngueren la rubèola congènita quan aconseguiren l’edat fèrtil”. Llavors es va constatar que la “forma més lògica i eficaç” de limitar la transmissió era vacunant també als xics per a evitar que foren font de contagi.

UN CALENDARI COMÚ PERÒ DESIGUAL

Tampoc serà la primera vegada que una comunitat finance una vacuna que unes altres no; existeix un calendari comú al llarg de tota la vida que recentment ha actualitzat la Comissió de Salut Pública, però que no és igual en tot el territori, perquè són les autonomies les que, en tindre les competències sanitàries transferides des de 2018, decideixen quins fàrmacs incloure.

És el que ocorre amb el meningococ B, que cobreixen només Castella i Lleó, Canàries, Andalusia i Catalunya, comunitat que també sufraga la d’hepatitis A, al costat de Melilla. Astúries és l’única que usa la trivalent Tdpa (Diftèria-tètanus-tos ferina) en adolescents.

D’acord amb el calendari comú, la vacuna enfront del VPH s’ha d’administrar a xiquetes de 12 anys en dues dosis separades per 5-6 mesos. A partir d’aqueixa edat i fins als 18 anys, es vacuna només a les dones no vacunades o vacunades parcialment; en el cas que tinguen més de 15 anys, se’ls posa 3 dosi.

També està indicada per a persones de risc independentment del seu sexe -Síndrome *WHIM, infecció per VIH, homes que tenen relacions sexuals amb homes, i persones en situació de prostitució, aquests tres últims fins als 26 anys, i dones que hagen tingut cirurgia de cèrvix-.

La taxa de cobertura l’any 2020 va aconseguir el 81,8 per cent, encara que ací també es noten tremendes desigualtats entre comunitats, des del 94,9% de La Rioja i el 94,2% de Navarra al 55,2% de Ceuta o el 65,5% de Canàries.

“VACUNAR A HOMES NORMALITZA”

Actualment, la Ponència de vacunes, l’òrgan tècnic format per experts en la matèria del Ministeri de Sanitat i de les comunitats, porta analitzant des de fa temps ampliar la vacuna per al *Papilomavirus per a xiquets i adolescents. A aquest efecte, informen a Efe fonts d’aquesta, se’ls ha encarregat un estudi postefectivitat que es discutirà pròximament.

Des de l’AEP porten tres anys aconsellant vacunar als xics, com fan altres països com Austràlia, els Estats Units o Dinamarca. “Catalunya s’ha recolzat en la mateixa evidència que podria secundar-se qualsevol comunitat”, destaca Pineda, esperançat que a poc a poc altres autonomies vagen sumant-se a aquesta estratègia perquè “la vacunació en homes normalitza”.

Si no s’ha fet abans no és perquè hi haja més risc per a ells o merament per una qüestió pressupostària: “Posar d’acord a 17 comunitats i dues ciutats autònomes -reconeix- a vegades costa”.

Així, a partir del pròxim curs, Catalunya posarà la nonavalent, la que més protecció confereix en actuar contra nou genotips del virus -també n’hi ha de 2 i de 4-, als alumnes de 6é de primària d’11 i 12 anys.

Es fa amb aqueixa edat per a aconseguir la seua màxima efectivitat: “és molt important vacunar abans de tindre les primeres relacions sexuals completes”, explica Pineda, ja que si ja existeix una infecció per algun dels seus genotips “el que ocorreria és que ja no seria preventiva contra aqueix genotip, però sí contra els altres 8”.

Per tant, cal vacunar, “i cal fer-ho el més precoçment possible per a evitar vacunar a persones ja infectades, no perquè hi haja algun problema, sinó perquè disminueix l’efectivitat”, postil·la Moraga-Llop.

EL QUE PENSEN LES COMUNITATS: EN TOTA ESPANYA AL GENER DE 2023?

Catalunya ha obert el camí a la vacunació de xiquets i adolescents enfront del *VPH a Espanya, però la majoria de comunitats que han respost a la consulta d’Efe prefereixen esperar el dictamen definitiu de la ponència de vacunes.

És el cas d’Astúries, que seguirà les indicacions que marquen els tècnics; el mateix trasllada la Comunitat Valenciana, que estarà al que s’acorde en els òrgans de decisió compartits del Sistema Nacional de Salut (SNS), Extremadura, La Rioja i Aragó, la qual considera que qualsevol canvi ha d’adoptar-se entre totes les comunitats.

Canàries també espera el criteri de la ponència, i Navarra coincideix que aquest òrgan tècnic del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut “és el marc més adequat per a valorar noves indicacions”.

Madrid advoca per seguir una única política en tot el país; el viceconseller madrileny d’Assistència Sanitària i Salut Pública, Antonio Zapatero, va criticar que Catalunya s’anticipara quan, va assenyalar, aqueixa vacuna s’inclourà en el calendari vacunal nacional a partir de gener de 2023.

Balears dona suport a la vacunació universal del VPH, però es remeten a l’acord entre les comunitats i dins del propi comité autonòmic de vacunes per a la seua possible inclusió l’any vinent.

Múrcia creu que és una mesura positiva, si bé considera que és necessari que s’aborde de manera conjunta. La Xunta està estudiant la seua conveniència, però puntualitza igualment que ni la ponència ni la Comissió de Salut Pública s’han pronunciat encara.

Cantàbria no té previst vacunar a xics enguany, però s’estudiarà per al que ve; de la mateixa forma, Castella i Lleó no es planteja de moment vacunar a xics, i a Euskadi, el Departament de Salut del Govern Basc constata que no hi ha cap novetat sobre la possibilitat d’estendre-la. A Ceuta no han pres cap decisió i es remeten igualment a l’anàlisi dels experts.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia