Sempre et diuen que els anys passen volant i que has de gaudir de l’etapa en la qual et trobes en eixe moment ja que mai tornaràs arrere. Algunes són bones, unes altres no tant i l’única cosa que vols és deixar-les arrere per a començar  un nou començament ple d’il·lusió i d’esperança i això és el que m’està passant a mi en aquest moment.

Estic a dues setmanes de dir-li adeu al col·legi que m’ha vist créixer des que tenia dos anys, que m’ha marcat els passos i m’ha fet formar-me acadèmica i personalment. M’emporte grans moments, viatges i sobretot grans persones. Perquè en ser tan xicotet i passar-te allí dia rere dia s’acaba convertint en una família. Però sobretot m’emporte a ells: els meus amics. Els encarregats d’estar des de les huit del matí fins a les cinc de la vesprada acompanyant-me i fent-me la jornada molt més amena. El fet de saber que l’any que ve no compartirem classe em produeix tristesa, però al mateix temps il·lusió ja que significa que tots hem passat una etapa i comencem una diferent amb noves persones, experiències… però es que fora continuarem sent una gran pinya.

La següent etapa que ve em produeix molta felicitat però al mateix temps incertesa ja que no se per on eixirà. M’esperen noves persones, una rutina diferent, noves experiències. Crec que és una de les etapes més dolces de la vida de tota persona i tinc mil i una ganes de començar la meua història i tindre un bonic record d’ella per a l’això de la meua vida. Encara que em produeix una mica de por, una etapa no es pot començar sense ganes i il·lusió i jo estic segura que jo estic preparada per a donar tot de mi i ser la millor perquè si fas una cosa, has de fer-ho bé.

Tinc la sort de comptar amb una família que em vol, em dona suport i lluita al costat de la meua fins al final i uns amics que mai em deixen decaure’m i sempre passe el que passe són els encarregats d’alçara i fer que em convertisca més fort que mai. No obstant això, hi ha persones que es queden pel camí per qüestions de la vida. Al principi pateixes i no parisques de preguntar-te el perquè en el seu moment van estar però ara el vostre rumbs s’han separat per complet, però després t’adones que les coses sempre passen per alguna cosa i eixa persona es va anar per a ser reemplaçada per una altra que et proporcionarà molt més en aqueixa nova etapa.

És el moment d’acomiadar-me d’una de les etapes més boniques de la meua vida. De conéixer a gent i fer coses increïbles que han marcat un abans i un després en el meu. He tingut la sort de viure una evolució i fer front a coses que mai vaig pensar que seriosa capaç. Encara que la recta final ha sigut bastant dura i s’ha emportat moltes llàgrimes, desitjos de tirar la tovallola i moments amargs que no li’ls desitge ni al meu pitjor enemics: l’esforç ha merescut realment la pena.

Gràcies per haver-me fet  créixer. I a tu, nova etapa que m’esperes; et done la benvinguda a la meua vida. Vull que sàpies que sempre he desitjat que començares i que et tinc moltes ganes. Ganes de continuar creixent i que m’ensenyes a ser realment la persona en la qual em convertiré en un futur.

Eternament agraïda.

 

Vega Archer Rios
Imprimir article
Comenta aquesta notícia