La ciutat de València acollirà la setmana vinent la primera Cimera Internacional sobre Gestió de Pandèmies. Es tracta d’una trobada organitzada per l’Ajuntament i que comptarà amb la participació de 38 organitzacions que representaran a 19 països, segons fonts municipals.
Assistiran especialistes com Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat; Margarita del Val, investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques; Anne Simon, directora de l’Oficina d’Emergències de la Comissió Europea; o Miranda Ngoc, representant de l’Oficina Europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre altres.
El regidor de Protecció Ciutadana de l’Ajuntament de València, Aarón Cano, ha destacat la importància que la ciutat aculla aquesta trobada internacional perquè “hem de començar a extraure lliçons, a examinar l’eficàcia de les mesures que cada país va impulsar en les diferents fases de la pandèmia i traure conclusions que ens poden resultar molt útils per a aplicar-les a la gestió de futures pandèmies”.
El cim, que forma part del projecte europeu STAMINA “Predicció i Gestió de Grans Emergències Sanitàries”, desenvolupat per la Policia Local de València, començarà dimarts que ve 17 de maig amb una prova pilot en l’Edifici del Rellotge del port, on es provaran, validaran i avaluaran les eines desenvolupades, simulant situacions crítiques en un entorn real.
Continuarà el dimecres amb un fòrum de debat en el qual experts i expertes d’alt nivell presentaran les lliçons apreses de l’actual crisi del coronavirus i esbossaran com afrontar les pandèmies del futur.
“Si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia és que estem davant un repte global que ha tingut importants repercussions sobre la seguretat, sobre les nostres societats o les nostres economies, per això resulta tan important que compartim experiències”, ha manifestat Cano.
Aquesta cimera internacional permetrà comprovar els avanços de STAMINA i les principals eines desenvolupades en el marc del projecte per a ajudar els gestors i intervinents en pandèmies a coordinar-se adequadament i prendre les millors decisions, assenyalen les fonts.
Segons Cano, el cim servirà de colofó a dos anys d’intens treball col·laboratiu en la matèria, demostrant que cossos policials, ministeris de sanitat, universitats, hospitals, investigadors, empreses, administració i moltes altres entitats d’Europa i tercers països poden col·laborar reeixidament davant reptes comuns.
El fet que el cim siga íntegrament presencial (encara que també es retransmetrà en directe per YouTube), i que s’espere completar l’aforament de 160 participants de primer nivell, vol simbolitzar “la superació de la fase més crítica de la present pandèmia, així com la solidesa de la preparació davant eventuals pandèmies en el futur”, ha afirmat.
STAMINA és un projecte europeu finançat per la Comissió Europea en el marc del Programa Horitzó 2020, que té com a objectiu desenvolupar eines intel·ligents de suport a la presa de decisions amb una interfície basada en mapes i diferents capes d’informació, dirigida a les primeres etapes de la gestió de l’emergència.
El conjunt d’eines de STAMINA anirà acompanyat de directrius per a la implementació efectiva dels principis de comunicació de riscos i de les millors pràctiques en els plans de preparació i resposta entre organitzacions.
Morant destaca que l’eina d’anàlisi de l’aigua va salvar milers de vides
Per part seua, la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha destacat que l’eina SARS.GO Analytics d’alerta primerenca per a la detecció de COVID-19 en aigües residuals va salvar “centenars i milers de vides” durant la pandèmia.
Morant va visitar aquest divendres les instal·lacions de GOLab, un dels primers laboratoris d’Europa on es va posar en marxa aquesta eina, al costat del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), on s’ha referit a un llibre que recull l’experiència en els moments més durs de la pandèmia.
Durant el confinament, sense materials per a protegir-nos del virus, ni tan sols en el sistema sanitari, ni proves diagnòstiques massives, “de sobte va sorgir la màgia” que va combinar la ciència bàsica desenvolupada durant anys en centres d’investigació públics i també privats i en empreses per a convertir-la en solucions innovadores, ha exposat.
Eixa eina per a detectar el virus en aigües residuals de manera prematura es va posar a la disposició dels ajuntaments i de la Generalitat, per a mesurar si havia contingut de COVID-19 en un barri, en un districte o en llocs crítics com les residències d’ancians.
La ministra ha assegurat que va ajudar “moltíssim” a actuar amb la major urgència en aquesta crisi sense precedents i és un exemple de col·laboració públic-privada entre el IATA-CSIC”.
“Si cadascuna de les difícils decisions que es van prendre en la pandèmia va salvar, encara que fora només una vida, va estar ben presa”, ha manifestat després de recordar que en aquells moments l’eina es va posar a la disposició de la Unitat de Salut Pública de Gandia i es van prendre les decisions adequades cada vegada que hi havia dades.
Les vacunes, imprescindibles en xiquets i adolescents més enllà de la Covid-19
Els professionals de pediatria del Departament de Salut de Manises recorden la importància de seguir els itineraris de vacunació per a reduir l’impacte del virus sobre la població implantats per les autoritats sanitàries en funció de l’edat i de l’etapa de creixement en la qual es trobe el xicotet. I és que, la principal raó per la qual és important adherir-se a les campanyes de vacunació, segons compte el Dr. Alejandro Serrano, del Servei de Pediatria de l’Hospital de Manises, és que “està demostrat com les vacunes prevenen fins a 3 milions de morts cada any a tot el món i gràcies a elles ha sigut possible erradicar diverses malalties a Espanya, com per exemple la poliomielitis”.
D’altra banda, encara que a Espanya hi ha molt pocs casos de malalties *prevenibles gràcies a les vacunes, no vol dir que calga erradicar-les. “No hem d’oblidar la necessitat de reforçar la part tan important que té l’Atenció Primària a mantindre actualitzat el calendari vacunal de tots els xiquets en les successives visites que es realitzen”, explica el pediatre del centre hospitalari manisero.
En el cas dels xiquets més xicotets, d’entre 2 mesos i 12 anys, en el calendari vacunal s’inclouen les dosis que són essencials i importants per a protegir de malalties infeccioses. Segons explica l’especialista, “gràcies a això, s’ha aconseguit una baixa incidència d’hepatitis B, amb una prevalença de *HbsAg entre el 0,2% -0,5%; no s’han registrat casos de tètanus a Espanya en pacients vacunats (sí casos reportats en persones no vacunades), i s’han disminuït significativament els casos de malaltia invasiva produïda per Haemophilus influenzae tipus B, que abans era la principal causa de morbiditat i mortalitat per malaltia infecciosa en xiquets menors de 5 anys d’edat”.
Quant als adolescents, des de la seua implantació en el pla vacunal, ha adquirit especial rellevància la inoculació de la primera dosi del Virus del Papil·loma Humà (VPH). Això es deu al fet que, tal com explica el Dr. Serrà, “la vacunació enfront d’aquest virus ha aconseguit una reducció significativa en la càrrega de la malaltia associada a aquest virus, causant de berrugues anogenitals i càncer de cèrvix, que és la quarta neoplàsia més freqüent en dones”.
L’especialista en pediatria del Departament de Salut de Manises, a més, ha volgut desmitificar algunes realitats negatives associades a les vacunes. “El que més se sent en la consulta, i que és completament fals, és el fet que les vacunes causen autisme als xiquets que les reben. Sobre aquest tema s’han realitzat estudis que mai han trobat evidència de cap vincle entre aquest trastorn i alguna de les dosis de les vacunes inoculades”.
I és que és important acabar amb aquests mites, sobretot en el cas dels adolescents que a partir dels 16 anys compleixen la seua majoria sanitària i decideixen sobre la seua adhesió o no al pla de vacunació. “Haurem d’escoltar l’adolescent per a conéixer els motius pels quals rebutja la vacunació i establir un entorn de confiança, fent que el jove se senta escoltat amb empatia perquè expose quines són les seues raons. Al mateix temps, hem de resoldre els seus dubtes i explicar-li els beneficis demostrats que té la vacunació”, conclou el professional.
L’educació poscovid avançarà en equitat, digitalització i reforç docent
Afavorir el desenvolupament de la competència digital, amb una reflexió sobre el seu ús ètic i responsable, avançar en l’equitat del sistema educatiu i reforçar el paper dels docents perquè l’escola tinga un caràcter transformador i solidari són algunes dels compromisos que impulsaren diversos països després d’una pandèmia que ha impactat en el sector de l’educació.
Així s’ha posat de manifest durant la dotzena Cimera Internacional de la Professió Docent, organitzada pel Ministeri d’Educació, l’OCDE i Education International, que ha reunit durant tres dies a València a ministres d’Educació i líders de sindicats d’ensenyament d’una quinzena de països i en el qual també ha participat Ucraïna a través d’una videollamada.
Durant la trobada, celebrat sota el lema ‘Avançant després de la pandèmia: governs i sindicats docents treballant junts per a no deixar a ningú arrere’, també s’ha destacat el compromís de desenvolupar “ciutadans actius i responsables” i millorar les competències dels estudiants ensenyant-los pensament crític, empatia i una major conscienciació ambiental.