(EFE) El Tribunal Suprem ha rebaixat de 12 a 8 anys la condemna a un home per abusar sexualment d’una menor en un municipi de València en qualificar els fets com a abús i no com a agressió sexual perquè els magistrats entenen que no va haver-hi violència ni intimidació, sinó que la relació va ser consentida.
La Sala penal ha dictat una sentència que estima parcialment el recurs del condemnat contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va ratificar aquella de l’Audiència de València per un delicte d’agressió sexual, però que ara l’alt tribunal rebaixa a abús sexual.
L’ordenament jurídic espanyol fixa en 16 anys l’edat del consentiment sexual, però en aquest cas la menor tenia només 14 anys, amb el que l’acusat va cometre un delicte d’abús. La llei del sol sí que és sí que ahir dijous va aprovar el Congrés i que ara serà tramitada al Senat suprimeix la diferència entre tots dos tipus delictius, amb el que en el futur aqueix tipus de comportaments seran castigats com a agressions sexuals.
Els fets van ocórrer la matinada del 23 de febrer de 2020. El condemnat, que tenia llavors 19 anys, va accedir a l’habitació on estava la menor amb un amic i després de demanar-li a aquest que isquera, va tancar la porta col·locant una cadira per a impedir l’accés des de l’exterior i va mantindre relacions sexuals amb la jove.
Diu la sentència que el condemnat tenia minvades les seues facultats per l’alcohol, per la qual cosa se li aplica l’atenuant d’embriaguesa.
En el seu recurs, el condemnat defensa que va mediar consentiment, si bé la sentència d’instància assenyala que l’acusat es va valdre de violència i intimidació per a obligar-la a mantindre aqueixa relació.
I el Suprem assenyala que ha detectat “alguna fissura en el procés valoratiu de la prova” realitzat per la sentència de l’Audiència i del TSJCV i que poguera haver sigut fonamental, per la seua eventual rellevància, fins al punt d’arribar a donar lloc a un pronunciament diferent i més favorable a l’acusat.
Per exemple, cita que un guàrdia civil va manifestar que la menor els va dir que “li estàvem fotent la nit”, la qual cosa va reiterar un altre dels agents, reacció que no sembla que encaix molt bé amb la situació que estiga patint una jove de 14 anys al rescat dels quals acudeix la policia perquè està sent objecte d’una agressió.
Els magistrats detecten una altra omissió en la sentència quan una amiga va manifestar, referint-se a la víctima, que “ella estava en un banc amb uns xics i ella s’estava besant amb un d’ells, però…, és a dir, es besava amb un però es besava amb els dos”.
Si resulta que aqueixos dos xics són els mateixos que es van anar amb ella al pis on succeeixen els fets, més compatible amb això sembla que la relació que amb qualsevol d’ells mantinguera en ell fora consentida, precisen els magistrats.
Diu el Suprem que amb “l’absoluta omissió als anteriors elements de descàrrec”, l’Audiència i el TSJ “han deixat d’atendre al·legacions del recurrent de rellevància”.
Afig que la prova és “insuficient”, pel que fa a donar per acreditat que mediara algun tipus de força o intimidació per part del condemnat en la relació sexual que va mantindre amb la menor, de manera que la prova practicada fins on permet arribar és que el condemnat va mantindre una relació sexual consentida amb la menor, i aquests fets són constitutius d’un delicte d’abús sexual.
El Suprem no sols redueix la pena de presó, sinó que també rebaixa de deu a cinc la prohibició d’aproximació a la menor i de comunicació amb ella, la d’inhabilitació especial per a qualsevol professió o ofici que comporte contacte regular i directe amb menors i la de llibertat vigilada, encara que manté la indemnització a la víctima de 20.000 euros.