Un informe de FADSP qualifica la sanitat valenciana de “deficient”

(EFE).- La Sanitat valenciana ha sigut qualificada com a “deficient” per un informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), i es troba en el mateix grup que Galícia, Aragó, Balears, Madrid i Andalusia.

En comparació amb la posició en informes anteriors, l’actual és la millor (sisena per la cua) dels últims 13 anys, ja que en 2009 i 2010 la Comunitat va ocupar l’última posició, en 2018 la penúltima, en 2019 la cinquena per la cua i en 2021 l’antepenúltima.

Múrcia, Catalunya i Canàries se situen enguany com les comunitats amb pitjors serveis sanitaris en aquest mateix informe, que constata un “empitjorament generalitzat” del sistema de salut a causa de “la falta d’esforç inversor”.

Per contra, el País Basc, Navarra i Astúries es classifiquen com les autonomies amb millors serveis sanitaris. Precisament aquestes tres comunitats són les úniques de tot el territori nacional amb un pressupost sanitari per càpita per damunt dels 1.900 euros.

Per a elaborar l’informe, la FADSP ha tingut en compte diferents paràmetres. A més del pressupost del qual disposa cada comunitat, analitza el nombre de llits, quiròfans, metges d’atenció especialitzada, d’Atenció Primària i Infermeria per cada 1.000 habitants i atén el cost que suposa l’alta hospitalària, les urgències, la cirurgia major ambulatòria o la despesa farmacèutica.

Segons la metodologia utilitzada, la puntuació màxima possible d’una comunitat és de 130 i la mínima de 32. La FADSP entén que la diferència entre comunitats és “clarament excessiva” i així ho reflecteixen els resultats: el País Basc obté la millor nota, amb 95 punts, 32 més que els aconseguits per Múrcia, a la cua amb la pitjor puntuació de tot el país, en sumar només 63.

Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura i La Rioja se situen entre les comunitats amb serveis sanitaris “regulars” i obtenen una puntuació de 88 punts, excepte La Rioja que suma 86.

Com a territoris amb serveis sanitaris “deficients” es col·loquen, per ordre de puntuació, Galícia, Aragó, Balears, Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid i Andalusia, en una forqueta que va dels 79 als 70 punts.

I ja en l’últim escalafó, amb els pitjors serveis sanitaris, es posicionen Canàries, Catalunya i Múrcia.

En els últims quatre informes de la *FADSP, els dos primers llocs els ocupen les mateixes comunitats (País Basc i Navarra) mentre que la Comunitat de Madrid repeteix enguany en la posició 13, amb només quatre comunitats per darrere.

I és que la Comunitat de Madrid té el pressupost sanitari per càpita més baix d’Espanya, 1.300,55 euros, juntament amb Andalusia, que destina a la sanitat pública 1.388,86 euros per habitant, molt lluny de les xifres de País Basc (1.991,21 euros), Astúries (1.975 euros) i Navarra (1.915,56 euros).

Quant a llits del Sistema Nacional de Salut per mil habitants, Andalusia està en últim lloc amb 1,75, seguida per Catalunya (1,87), Murcia (2,03) i Madrid, amb 2,05.

La *FADSP també posa el focus en les llistes d’espera. Ací el 54,7% dels navarresos assegura que quan demana cita en l’Atenció Primària li la donen en 24 hores, situació que també reconeix un 40% dels extremenys.

Per contra, només el 5,5% dels balears i el 6,4% dels madrilenys aconsegueix cita en Atenció Primària d’un dia per a un altre.

L’informe també recull el grau de satisfacció dels ciutadans dels serveis sanitaris que reben. La puntuació més baixa als seus serveis sanitaris la donen els canaris amb un 6,1 sobre 10, seguida de catalans i andalusos (6,4) i murcians, que puntuen la seua sanitat amb el 6,5.

La millor puntuació als seus serveis sanitaris l’atorguen els aragonesos, amb un 7,4; seguits de navarresos i bascos, amb una nota de 7,3 i 7,2, respectivament.

De fet el 89,2% dels bascos considera que la sanitat del seu territori funciona bé o bastant bé, opinió compartida pels navarresos, en un 86,6%.

Pel que respecta als valencians, la nota que donen als serveis sanitaris és un 6,82 de mitjana, i el 69,8% creu que el sistema funciona bé o bastant bé.

El 83,71% dels valencians van triar el sistema públic per a tractar-se enfront de la covid i el 70,2% prefereix una hospitalització en el sistema púbic.

El següent quadre recull la classificació de les comunitats autònomes en quatre grups segons la puntuació que han obtingut els seus serveis sanitaris, atesos els criteris triats per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP):

.- CLASSIFICACIÓ DE LES COMUNITATS SEGONS SERVEIS: