Recordant a Pepe Sandiego
L’any passat, el veí de Bétera Pepe Sandiego ens deia adeu. La seua energia i bon humor contagiava a totes aquelles persones que estaven al seu costat. Per aquest motiu, era tan conegut.
Sandiego va ser, és i serà un gran referent per al Món de l’esport a la nostra localitat, especialment del Tenis i Pàdel. Al voltant de la dècada dels anys 80/90 del segle XX va començar la seua gran trajectòria, ensenyant durant 40 anys tot el que ell sabia sobre aquestes disciplines esportives i transmetent la seua alegria i positivisme a diverses generacions (pares, fills i nets). I és que és difícil no imaginar-se a Pepe, a banda d’amb una raqueta a la mà i vestit d’esport, amb un gran somriure al rostre.
El seu humor va acompanyar-lo fins a l’últim moment i va proporcionar als seus companys del poliesportiu una altra visió de veure la vida.
Per tot allò que representava Pepe, abans que faltara, l’Ajuntament de Bétera va col·locar una placa commemorativa amb el nom de Pepe Sandiego en les pistes de Pàdel i Tenis del Poliesportiu Municipal de Bétera.
Aquesta petició d’Alberto Barona Rodríguez, entrenador de Tenis de l’escola de Bétera, va fer-se realitat el passat dissabte 17 d’abril de 2021, quan el Consistori de Bétera feia un xicotet acte per al descobriment de la mencionada placa commemorativa amb la presència dels seus fills.
D’altra banda, alguns encara recordaran a Pepe dalt l’escenari de les Festes d’Agost de Bétera o del sopar del càncer cantant grans temes del rock dels anys 60 i 70 del segle XX i fent riure a tots els allí presents contant acudits i dient aquella frase mítica seua: “I ma mare està en casa”. Per aquest motiu, i per tota la seua gran col·laboració amb les Dames del Càncer, hui retrà un bonic homenatge.
I és que la música era una altra de les seues passions. Sembla que tot va sorgir a principis dels anys 90 quan es va muntar el primer Karaoke a Bétera en el seu restaurant “Tráiler“. A Pepe sembla que li va picar el cuquet i, amb un cassete que la seua dona Rosa li va regalar de Bruno Lomas, va aficionar-se moltíssim a cantar. Al principi cantava temes de la seua época com Bruno Lomas, però en els últims anys cantava moltes ranxeres de l’estil d’Alejandro Fernández i també li encantava Raphael.
Per tot açò, hui el poble de Bétera el podrà recordar amb aquest emotiu i solidari acte.