La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública compta amb indicadors que mostren que dels avanços en les tècniques diagnòstiques i terapèutiques estan permetent un millor control de les al·lèrgies, que afecten a entre un 15% i un 20% de la població de la Comunitat Valenciana i de les quals es preveu un augment en els pròxims anys a causa de factors ambientals, alimentaris i higiènics.

L’al·lèrgia, de la qual cada 08 de juliol se celebra el Dia Mundial de l’Al·lèrgia per a conscienciar sobre la importància que té la seua detecció precoç per a poder establir un bon tractament, és una reacció exagerada del sistema immunològic en entrar en contacte amb unes certes substàncies ambientals, alimentàries, farmacològiques o causa de picades d’insectes; i cada vegada és més freqüent.

“Probablement es deu a factors ambientals com la contaminació i també els canvis en l’estil de vida (alimentació, contacte amb substàncies com a detergents) poden alterar les barreres protectores de la pell, de l’aparell respiratori i digestiu, condicionant un major risc per a desenvolupar una malaltia al·lèrgica”, segons ha explicat el cap de servei d’Al·lèrgia de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, Miguel Ángel Díaz.

Ara bé, ha afegit, els avanços en el coneixement tant dels desencadenants com de les tècniques diagnòstiques moleculars (a més d’analítiques per a la identificació d’al·lèrgies específiques a aliments, detecció de marcadors en sang i de proves en la pell) estan permetent un coneixement més profund de la patologia, tractaments més precisos i, en definitiva, un millor control de la malaltia.

A nivell terapèutic, els progressos se substancien en la immunoteràpia amb al·lergògens, vacunes que indueixen tolerància a l’al·lergogen i que poden arribar a modificar l’evolució natural de la malaltia i tindre un efectiu preventiu.

El Dia Mundial també serveix per a recordar com s’ha d’actuar davant una anafilaxia, una reacció al·lèrgica molt greu (normalment causada per un aliment, una picada d’insecte o un fàrmac), d’instauració ràpida i que pot arribar a ser fatal.

“Els signes i símptomes en una reacció anafilàctica comencen per la pell en un 80% dels casos. Hi ha un enrogiment, una pruïja o una urticària. A aquests símptomes dèrmics s’uneixen uns altres que afecten altres sistemes de l’organisme. Per exemple, a les manifestacions dèrmiques pot sumar-se l’afectació del sistema digestiu (nàusees, vòmits, dolor abdominal), respiratori (dificultat per a respirar, congestió nasal), circulatori (marejos, hipotensió) o neurològic (confusió, sensació de malestar, irritabilitat en els més xicotets)”, segons ha explicat la infermera del servei de *Alergología de l’Hospital General de València Chus Vidorreta.

En aquests casos greus, el tractament primordial és l’adrenalina, que ha d’administrar-se sense demora en l’inici d’aparició dels símptomes. De fet, a les persones de risc, a les seues famílies i reunits (entorn escolar en el cas de menors) se’ls instrueix i se’ls prescriu adrenalina perquè puguen injectar-la immediatament.

Atenció Primària va atendre en la Comunitat Valenciana 3.799 consultes per anafilaxia l’any passat; els serveis d’urgències hospitalàries, 2.201, d’acord amb els registres del Servei d’Anàlisi de Sistemes d’Informació Sanitària.

Pediatres de l’Hospital de Manises adverteixen que la humitat de zones costaneres agreuja els símptomes en xiquets al·lèrgics

Picor nasal, esternuts i augment de mucositat són alguns dels principals símptomes que pateixen els pacients amb al·lèrgies al pol·len, als àcars de la pols o a diversos al·lergògens que romanen en l’ambient en aquests mesos de l’any. De fet, en el litoral mediterrani i altres zones costaneres, existeix una concentració major d’aquests al·lergògens que provoquen aquests símptomes. A més, aquestes zones es caracteritzen per un alt índex d’humitat i temperatura que, entre altres coses, poden potenciar en els més xicotets els símptomes d’al·lèrgia. Tot això ha portat al fet que els al·lergòlegs de l’Hospital de Manises advertisquen als viatgers i estiuejants en aquestes zones que poden veure agreujades les seues al·lèrgies en les seues estades.

“En climes càlids i humits els fongs estan molt presents al llarg de tot l’any, per això, alguns xiquets que pateixen al·lèrgies als fongs empitjoren quan viatgen a la costa, a causa de l’elevada humitat en aqueixes zones”, explica la Dra. Teresa Romero, pediatre especialista en al·lèrgies del Departament de Salut de Manises. A més, els especialistes adverteixen que la humitat en aquestes zones no es limita únicament als espais exteriors, sinó que també afecta a les llars i llocs d’interior. “Els fongs creixen en ambients exteriors, en llocs on hi ha vegetació i també en els espais foscos on s’acumula brutícia o desaprofitaments”, explica.

Les al·lèrgies no es curen, però es tractenI és que aquest tipus d’al·lèrgies no es curen, però tenen tractaments molt eficaços que acaben amb la simptomatologia i permeten tindre una qualitat de vida elevada. Per això, els experts pediatres recomanen seguir el tractament o vacunació necessaris en cada cas des d’edats primerenques per a evitar que perdure i s’estabilitzen en el temps. “El tractament de la rinitis al·lèrgica es basa en tres pilars: evitació del *alergeno responsable, tractament farmacològic (corticoides nasals i antihistamínics) i en casos seleccionats, la immunoteràpia (popularment conegut com a “vacunes de l’al·lèrgia”)”, explica Romero, pediatra experta en al·lèrgies de l’Hospital de Manises.

Aquestes vacunes, expliquen els especialistes, consisteixen en la injecció d’extractes estandarditzats d al·lèrgens per a afavorir una resposta immunitària pròpia, que a poc a poc vaja suavitzant la reacció del nostre cos enfront de dites al·lèrgens. “Se sol reservar per a pacients amb una rinitis persistent que afecta la seua qualitat de vida o en els quals a més de rinitis, associen símptomes d’asma”, afirma la Dra. Romero. L’especialista és qui determinarà en cada cas concret la intensitat i severitat dels símptomes. D’aquesta manera, la vacuna o altres tractaments no “curen” l’al·lèrgia, sinó que millora la simptomatologia, fent menys freqüent l’ús de medicació, com a antihistamínics i corticoides nasals.

A més, en els últims anys s’ha innovat en el tractament de les al·lèrgies fent possible que no siga únicament a través de la vacunació la manera d’immunitzar als més xicotets. “Encara que la majoria de les vacunes d’al·lèrgia s’administren de manera subcutània, existeixen també en el mercat bovines sublinguals, que tenen l’avantatge de no implicar la injecció mensual, la qual cosa és un avantatge en el cas de xiquets amb por a les agulles”, compte l’especialista. Els estudis mostren que la seua efectivitat és molt similar. No obstant això, el desavantatge que tenen és que han d’administrar-se diàriament, la qual cosa pot comprometre l’emplenament del tractament, ja que els oblits són freqüents. En qualsevol cas, la duració del tractament en tots dos tipus de vacuna és el mateix: entre 3 i 5 anys.