Són molts els tumors benignes que poden afectar les dones sense tot just símptomes i en el 70% d’aquests casos reben el nom de miomes. Són molt desconeguts per a la gran majoria de dones perquè poden ser asimptomàtics i no presentar molèsties en els qui ho pateixen. No obstant això, és necessari tindre coneixement d’ells per a consultar-los amb l’especialista en cas que siga necessari.
“Els miomes són lesions no malignes que es localitzen en la paret de l’úter i que poden ser asimptomàtiques. En concret es tracta de masses de teixit muscular que creixen dins de l’úter formant protuberàncies”, explica la Dra. Neus Roig, ginecòloga del Departament de Salut de Manises. Tal com compta l’experta, en la majoria dels casos no presenta símptomes i per tant és difícil de detectar.
“En els casos en què existisca una simptomatologia, els signes d’alerta pels quals és recomanable consultar amb un professional són canvis menstruals, dolor abdominal, ganes d’orinar amb freqüència i problemes en el trànsit intestinal”, afirma.
I és que es desconeix la causa per la qual aquests tumors benignes apareixen en l’úter de les dones però se sospita que els factors genètics és una variable que afecta les persones que pateixen aquesta malaltia. A més, hi ha factors que poden provocar un augment o disminució de la massa de teixit que formen els *miomas. Així ho explica la Dra. Roig: “Són les hormones femenines les que poden fer créixer aquesta malaltia. És per això que quan les dones s’inicien en l’etapa de la menopausa, els *miomas solen parar el seu creixement i fins i tot reduir la seua grandària a conseqüència de la desaparició de les hormones”.
Es poden tractar?
Una vegada diagnosticat el *mioma, és necessari dur a terme un tractament si la pacient sent molèsties o dolor. Per a això, és fonamental tindre en compte que tots els miomes no són iguals, per la qual cosa, a l’hora d’intervindre’ls cal fixar-se en la seua localització ja que en funció d’aquesta es durà a terme un procediment o un altre.
A l’hora de establir un tractament és important saber que els analgèsics no influeixen negativament; és més, la ginecòloga del centre sanitari *manisero comenta que “se solen pautar en cas de dolor sense cap problema ja que no produeix canvis de grandària si es prenen i no emmascaren el diagnòstic”, explica.
En aquest cas, el tractament més compatible amb la majoria de les pacients que pateixen aquesta patologia és la *embolización. “Una vegada es diagnostica el tumor benigne, se li realitza una ressonància magnètica que indica la grandària i la localització, i amb ella es valoren les possibilitats d’embolització, així com l’anatomia de les artèries que irriguen a l’úter”, explica l’especialista.
Aquesta tècnica, tal com compta la Dra. Roig, consisteix en “una incisió en l’engonal que permet introduir un fi catèter que avança cap a l’artèria uterina que manté actiu el mioma. Així, una vegada en el lloc adequat, s’injecten xicotetes micropartícules que són portades fins als miomes pel flux sanguini, on obstrueixen els gots, tallant la seua aportació sanguínia i aconseguint que disminuïsquen de grandària i desapareguen els símptomes”.
Per part seua, en el cas de els miomes asimptomàtics, que són una gran majoria, generalment no es tracten. En cas de requerir tractament, hi ha diferents medicaments en funció dels símptomes que produïsquen, per la qual cosa el tractament és individualitzat i consensuat amb cada pacient.