Els nervis, l’alegria del retrobament i l’absència d’incidències destacades van marcar aquest dilluns l’inici del curs escolar 2022-2023 en la Comunitat Valenciana, que compta amb 1.858 estudiants i 743 docents més que el curs passat, i en el qual després de dos anys les màscares ja no formen part de l’abillament. En els centres educatius de Bétera també va ser moment de retrobaments, cares noves, somriures, abraçades, jocs, cançons i il·lusió per iniciar una nova etapa.
Quasi 800.000 alumnes i alumnes d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i FP van tornar a les aules de la Comunitat Valenciana després de l’estiu, on els esperaven 78.659 docents, i també ho han fet més de cent mil estudiants de la Universitat de València, la Universitat Poltècnica de València, la Universitat d’Alacant i la Jaume I de Castelló, mentre que la Miguel Hernández d’Elx començarà el dia 19.
La universalització de la gratuïtat de l’escolarització de 2 anys (el 83% de la població d’aqueixa edat està escolaritzada); la implantació del desenvolupament curricular de la LOMLOE; i l’aplicació de la metodologia per àmbits en primer curs de l’ESO en el 81% dels instituts públics, són altres aspectes destacats d’aquest nou curs.
NORMATIVA PER A CONSOLIDAR LA PLANTILLA
La consellera d’Educació, Raquel Tamarit, va assistir al primer dia de curs del CEIP El Grau de València, on va anunciar l’elaboració d’una normativa que consolide els augments de la plantilla del professorat -va recordar que hi ha prop de 15.000 docents més des que governa el *Botànic- i permeta incorporar més docents els pròxims cursos.
Tamarit va destacar que ja van huit cursos en els quals tot l’alumnat de l’educació obligatòria té els llibres gratuïts a la seua disposició, gràcies al programa XarxaLlibres, i que des del *Botànic s’ha treballat en un model educatiu basat en la diversitat, la tolerància i establiment mesures per a potenciar una societat més justa i més cohesionada.
La consellera va reivindicar que l’accés universal a l’escolarització en 2 anys suposa “un salt exponencial” en la conciliació i afavoreix un millor desenvolupament educatiu i socioemocional dels xiquets i xiquetes, i va indicar que, encara que sempre hi ha coses que millorar, aquest curs s’han baixat les ràtios i hi ha més professorat per a atendre menys alumnat en classe.
A més, va reivindicar “l’educació que suma” i que “és també un parapet infranquejable contra els discursos d’odi, el soroll demagògic i els que només tenen l’obsessió de generar crispació dins i fora de l’escola”, i va recordar que des de 2015 s’ha incrementat en més de mil milions d’euros el pressupost per a educació.
LES DEMANDES DELS SINDICATS
Des dels sindicats educatius, el STEPV ha reivindicat la baixada de ràtios, l’increment de professorat i la recuperació del poder adquisitiu, i ha avançat que a la tardor es convocaran els processos d’estabilització de les places ocupades per interins, segons ha indicat a EFE el seu portaveu, Marc Candela.
El sindicat de professionals de l’ensenyament públic ANPE considera que el curs comença amb el professorat “abandonat” per la Conselleria, perquè no ha donat formació per a adaptar-se als canvis que implica la LOMLOE, i des de CCOO PV la secretària general d’Educació, Xelo Valls, ha alertat que moltes vacants s’han oferit com a adjudicacions de difícil cobertura.
CSIF ha lamentat que el curs comence amb centres sense plantilles completes, per la qual cosa ha reclamat la urgent cobertura de totes les places, i el responsable d’Ensenyament Públic UGT Serveis Públics, Javier Zurita, ha citat problemes estructurals que caldrà abordar, com les adjudicacions, la climatització dels centres o la reducció de les ràtios per la baixada de la natalitat.
El sindicat majoritari de l’ensenyament concertat, FISIE, ha demanat que aquest curs s’incrementen les plantilles en aquests centres, es reduïsca la càrrega lectiva i es pose “punt i final” als impagaments que cada any pateixen els docents de la concertada.