Cada 10 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental. Es tracta d’una efemèride impulsada per la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH) amb el suport de la Organització Mundial de la Salut (OMS).

El propòsit d’aquesta data és visibilitzar el trastorn mental més greu que estan patint els membres de la societat global, per a generar un conjunt d’estratègies que servisquen de suport a aquestes persones i els permeta suportar la seua malaltia o curar-se definitivament.

L’esforç per diagnosticar i tractar trastorns de salut mental en edats primerenques redueix el cost financer en el futur i evita tot tipus de problemes derivats, com pot ser el suïcidi.

Cada any s’estableix un tema central per a la campanya del Dia Mundial de la Salut Mental. Per a l’any 2022 el lema és el següent: “Fer de la salut mental i el benestar per a tots una prioritat mundial“.

Es tracta de treballar en conjunt per a reflexionar sobre les accions a implementar perquè la salut mental siga una prioritat a nivell mundial.

Previndre i parlar, claus de la salut mental davant un 35% més de depressió

Més prevenció i visibilitzar la importància que “no existeix salut sense salut mental” són algunes de les claus que fixen els experts per a una millora general de la salut mental en una època postpandèmica on han crescut fins a un 35% la depressió, l’ansietat o trastorns de la personalitat.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Salut Mental , el psicòleg valencià Enric Valls reclama també la necessitat d’incloure la salut mental en els centres educatius i una major atenció en la sanitat pública.

Recorda que la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) mostra que els estats membres “havien obtingut resultats insuficients” en el compliment dels objectius del Pla d’Acció Integral sobre Salut mental 2013-2030, l’objectiu de la qual és “millorar l’atenció per mitjà d’una governança més eficaç, la prestació completa i l’aplicació d’estratègies de promoció i prevenció”.

Valls reconeix que des de la pandèmia la salut mental ha passat a ocupar titulars i s’ha trencat en certa manera l’estigma que suposava parlar d’ella i la necessitat de comptar amb suport professional per a afrontar diferents problemes i patologies associades.

Persones influents, com a famosos, actors o humoristes, han començat a reconéixer públicament que han necessitat teràpia o suport de professionals de la psicologia, i això “visibilitza i normalitza el tema de la salut mental”.

A més de que posa de manifest la “gravetat” d’aquestes situacions,”de no estar bé mentalment i no saber gestionar els problemes del dia a dia”.

A poc a poc es té més consciència que “no hi ha salut sense salut mental”, i per això, Valls incideix en la necessitat de parlar, de sensibilitzar i conscienciar. Fa 15 anys, apunta, “era inviable que un personatge públic reconeguera que necessitava ajuda psicològica”, ja anara per falta d’educació o coneixements o per “creences religioses, culturals o socials”.

S’utilitzaven frases com “per a què aniràs al psicòleg si tens un bon rector, o si tens un bon amic”. Alguna cosa que, afig, “està molt bé com a alleujament, però no oferirà eines d’un professional especialitzat que es basa en la psicologia, que és una ciència”.

El psicòleg advoca perquè la salut mental i l’emocional s’aborde des d’edats primerenques, des de primària o infantil, com a assignatura o formació complementària i amb continuació fins i tot fins a l’educació universitària.

“Ningú ens ensenya a afrontar un duel, a fer front als problemes d’autoestima, la gestió de conflictes o un assetjament laboral o escolar”, explica Valls, qui també posa l’accent en la no materialització de “mesures que s’anuncien per les administracions”.

Aplaudeix iniciatives com el telèfon del suïcidi, el 024, que ha atés més de 55.000 crides en cinc mesos de funcionament, i que té molta utilitat davant el preocupant augment de suïcidis a Espanya, especialment en joves, però va més enllà per a reclamar mesures encaminades a la prevenció.

És una “necessitat silenciosa”, ja que a més, indica, “l’assistència psicològica no és accessible per a tothom”.

Les persones que acudeixen a la Seguretat Social perquè pateixen un problema de salut mental “primer passen el filtre del metge de capçalera, que en moltes ocasions opta per medicar com a solució única al problema”.

“Uns altres són derivats però es tarda entre un mes i tres mesos en el veja un especialista” i, una vegada atesos, “es té una sessió d’uns 30 minuts i es torna a citar als tres mesos”. Aquesta prestació, al seu judici, “hauria de millorar” i podria reforçar-se amb els serveis privats.

A més, en l’actual context d’immediatesa, es tendeix a buscar “solucions ràpides”. “Vivim en l’època del viral, l’immediat, les *stories de 15 segons, la velocitat ràpida en les notes de veu, els vídeos de menys de 30 segons. Són tot càpsules súper ràpides que generen major frustració i insatisfacció”, apunta Valls.

Per això a vegades “es veu com a solució més senzilla i ràpida el prendre pastilles”, però “cal afrontar amb un professional un canvi conductual”, en cas contrari, “el problema persistirà”.

La salut mental és, segons el professional, “una assignatura que implica a tota la població” perquè no hi ha ningú que puga dir “a mi no m’interessa”.