(EFE).- Aquest diumenge es compleixen 30 anys de la desaparició de les tres xiquetes d’Alcàsser, un del actes criminals més greus de la història recent d’Espanya i la trajectòria judicial de la qual continua mantenint un fil d’activitat amb l’objectiu d’aportar més evidències sobre el succeït o consolidar l’acusació contra el pròfug Antonio Anglés.
Les tres menors, de 14 i 15 anys, van eixir del domicili d’una amiga un dissabte a les 20 hores amb la intenció d’acudir a una discoteca pròxima a la qual mai van arribar. Els seus cossos van ser trobats el 27 de gener de 1993 semisoterrats en una paratge muntanyenc de la localitat de Tous.
Aquest crim es va jutjar en 1997 (el Suprem va confirmar la sentència al maig de 1999) amb Miguel Ricart com a únic processament, i va ser condemnat a 170 anys de presó. Actualment té 53 anys i va eixir del centre penitenciari d’Herrera de la Manxa (Ciudad Real) al novembre de 2013, després de veure reduïda la seua sentència a 21 anys per la suspensió de la denominada doctrina Parot.
Els jutges de l’Audiència Provincial de València van considerar provat que les tres xiquetes van ser raptades el 13 de novembre de 1992 per Ricart, un altre home identificat que no va ser detingut (Anglés) i possiblement alguna persona més.
La investigació judicial sobre el succeït, de la qual és responsable el Jutjat d’Instrucció número 6 d’Alzira, està completament esgotada, encara que queda oberta una peça dedicada exclusivament a la localització d’Anglés, un dels pròfugs més perseguits de tota Europa.
En el marc d’aqueixa peça, en els últims mesos l’Associació Laxshmi per a la lluita contra el Crim, que exerceix l’acusació popular, ha sol·licitat a l’instructor diverses proves en els vehicles confiscats a Ricart i Anglés i ha demanat al Jutjat que done un impuls processal a les proves encara pendents de resultats “utilitzant les tècniques més modernes que posseïsquen”.
Així, s’ha reactivat l’anàlisi de pèls i altres possibles restes forenses en els vehicles, s’ha impulsat la cerca d’ADN a la roba interior de les tres xiquetes assassinades i altres restes trobades en diversos escenaris relacionats amb aquest succés, com la catifa en què van ser embolicades després de la seua violació, tortura i assassinat.
El jutge ha ordenat analitzar de nou a la recerca de possibles restes un llençol blanc que cobria un matalàs d’espuma en la caseta de La Romana (on suposadament es va retindre a les xiquetes durant la nit), diverses fibres del folre d’un matalàs trobat en el mateix lloc, roba interior de Toñi, les samarretes de Desirée i Miriam, un tros d’entapissat de l’Opel Corsa de Miguel Ricart, unes raspadures preses de l’interior de la citada caseta i d’un tros de fusta del mateix lloc.
A la fi dels anys 90, algunes d’aquestes mostres van donar positiu en proves orientadores sobre semen o sang, però o bé no van donar confirmació en proves posteriors o no es van practicar anàlisis detallades per falta de temps, ni es va obtindre ADN, possiblement per la baixa sensibilitat de les proves i tecnologia d’ADN de l’època, opinen els especialistes que han instat aquestes proves.
Una altra conseqüència de l’activitat judicial entorn d’aquesta bateries de proves sol·licitades és evitar la possible prescripció d’un dels crims més coneguts de la història d’Espanya sense que s’haja acabat de saber amb certesa el que va ocórrer aqueixa nit, ja que la mateixa sentència apuntava a la participació de terceres persones que no haurien sigut identificades fins hui.
Trenta anys després d’aquest atroç crim, la violència sexual continua sent una dels principals problemes de seguretat pública i una de les principals ocupacions dels jutjats penals a Espanya.
Pràcticament tots els cossos de seguretat disposen de personal especialitzat i protocols per a la seua atenció, i en aquesta mateixa setmana també l’Ajuntament d’Alcàsser ha publicat una Guia de Prevenció, Detecció i Actuació en casos de violència sexual, que contempla una intervenció amb els alumnes de dos col·legis públics i l’institut de la localitat.