La indústria tèxtil és un dels sectors que més impacte té sobre el medi ambient: per l’aigua que consumeix, pel seu intens ús del sòl i per la contaminació que genera. La bona notícia és que el consumidor, a partir de les seues decisions de compra i ús, pot reduir significativament aquest impacte. Un estudi del cicle de vida de peces de roba de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) valora la seua incidència segons el tipus de teixit amb què s’haja fabricat. Per exemple, l’impacte sobre el medi ambient d’uns pantalons de cuir és 3,5 vegades major que el d’un de cotó; de fet, caldria usar-ho 20 anys més per a igualar el seu efecte.

El cuir és precisament el material amb un major impacte sobre el medi ambient al llarg de tot el seu cicle de vida (des de la seua extracció, passant per la seua fabricació, transport, distribució i ús, fins a la seua gestió com a residu), seguit de la seda i la llana. Per contra, els materials naturals amb menor impacte són el cànem, el lli, la tela vaquera i el cotó, per aquest ordre. Els materials sintètics, per part seua, tenen també un baix impacte, fins i tot menor, però poden generar microplàstics; i si no són de qualitat, es converteixen prompte en residus.

Ara bé, OCU adverteix que tan important com triar peces amb teixits sostenibles és prioritzar un determinat disseny o origen:

– Peces poc o gens tenyides; a menys color, menys impacte.

-Peces amb pocs accessoris, com a cremalleres o botons.

-Peces elaborades amb materials reciclats.

– Peces fabricades a Europa. A més de precisar menys transport, hi ha més garanties de condicions laborals dignes i s’afavoreix l’ocupació local.

Encara que sens dubte el que més redueix l’impacte ambiental d’una peça és allargar la seua vida útil: cosir un trencat o posar unes colceres són arranjaments senzills i barats que poden prolongar l’ús de roba que d’una altra manera tiraríem. Una altra pràctica molt recomanable és prioritzar les peces de segona mà. El mateix que rebutjar l’espiral consumista d’usar i tirar, típica del fast  fashion i la roba de baixa qualitat. Lamentablement, ara com ara el 50% de la roba es desfeta abans d’un any d’ús.

En qualsevol cas, resulta fonamental donar suport al bon fer del consumidor des de la pròpia indústria tèxtil, les botigues i l’administració. Per això OCU insisteix als fabricants que elaboren prengues més duradores i que es reciclen fàcilment; a les tendes, que eviten campanyes que promoguen la moda ràpida d’usar i tirar; i a les administracions, que implanten la recollida selectiva en tots els municipis, a més de controlar que després es practiquen un reciclatge i una reutilització realment efectius.