La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha detectat 13.130 casos de violència de gènere a través del programa de garbellat de detecció contra la violència de gènere que es va implantar de forma pilot en diversos departaments en 2013 i es va generalitzar a tots en 2015. Les dades es donen a conéixer amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, que es commemora cada 25 de novembre.
“La violència masclista no té cabuda en la nostra societat; és una xacra que hem de combatre des de totes les esferes. En l’entorn sanitari, comptem amb una eina que s’ha revelat d’allò més efectiva: el garbellat de detecció contra la violència de gènere. Des de la seua posada en marxa, més de 530.000 dones han participat en les entrevistes que es realitzen en els centres d’atenció primària i urgències hospitalàries, amb un 2,5% de casos positius”, ha detallat el conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez.
En el que portem d’any, els registres provisionals indiquen que s’han realitzat un total de 48.335 garbellats i s’han emplenat 4.150 informes mèdics de presumpta violència de gènere en la Comunitat Valenciana. Per províncies, són 25.970 garbellats a Alacant, 18.413 a València i els 3.952 restants a la província de Castelló.
Aquests garbellats han permés aflorar 1.194 casos de violència de gènere (522 a Alacant, 537 a València i 135 a Castelló). Es tracta de xifres similars a les d’abans de la pandèmia, en 2019, quan es va registrar un total de 1.422 casos positius de violència de gènere.
Per tipus de maltractament, en el que portem d’any, hi ha hagut 1.145 casos de violència psicològica, 591 agressions físiques i 187 de violència sexual (la suma supera els 1.194 casos perquè hi ha ocasions en què una mateixa pacient és víctima de diversos tipus de violència).
La Comunitat Valenciana compta amb un Protocol d’Atenció a la Violència de Gènere i diverses guies d’actuació per a orientar als i les professionals del sistema sanitari a l’hora de detectar activament els casos sospitosos, intervindre en ells i fer-los seguiment (protocol d’atenció sanitària a víctimes de violència de gènere en els serveis d’urgència o el protocol d’atenció a les agressions sexuals, entre altres).
“La dona espera en una sala separada perquè puga estar tranquil·la i, en menys de 30 minuts, passa per triatge. Si fa falta explorar-la, l’acompanyem fins a la consulta i, a més de la valoració física, entra en el Sistema d’Informació Violència de Gènere/Domèstica. En aquesta aplicació hi ha un qüestionari de valoració de risc. Si la puntuació és alta, cridem a les forces de seguretat, si no estan ja amb la dona, i es gestionen els recursos necessaris, per exemple, un Centre Dona 24 hores. A més, sempre fem una *interconsulta amb Treball Social per al seguiment dels casos”, ha explicat Elena Martínez Morcillo, metgessa adjunta en el Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe.
En aquest sentit, com avança Martínez Morcillo, el circuit sanitari es complementa i coordina amb altres agents intervinents i serveis especialitzats (no sols Treball Social o els Centres Dona 24 hores sinó també l’Oficina d’Assistència a la Víctima del Delicte, els jutjats de violència de gènere i les Forces i Cossos de Seguretat, entre altres).
A més, un eix fonamental en l’abordatge de la violència contra les dones és la formació i sensibilització del personal sanitari. En aquest sentit, a través de l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES), adscrita a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, s’imparteix formació especialitzada, i ja han participat més de 17.000 professionals.
“En els cursos es detallen, entre altres continguts, els signes davant els quals cal estar alerta: nerviosisme, com es comporta la parella de la possible víctima, lesions físiques, indicadors gineco-obstètrics…”, ha indicat Martínez Morcillo.
El telèfon 1·1·2 Comunitat Valenciana atén 1.731 trucades relacionades amb situacions de risc per violència de gènere
El telèfon d’Emergències 1·1·2 Comunitat Valenciana ha rebut un total de 1.731 trucades relacionades amb situacions de risc per violència contra la dona, entre l’1 de gener i el 22 de novembre. En total s’han atés aquest any 206 trucades menys, una xifra que suposa un descens de quasi el 10 % respecte a les rebudes en el mateix període de l’any anterior, que van ascendir a 1.937.
Les trucades relatives a casos en els quals hi ha un risc per violència de gènere rebudes en el telèfon d’Emergències 1·1·2 Comunitat Valenciana són identificades i ateses amb caràcter prioritari i seguint els protocols establits a aquest efecte.
En aquest sentit, la majoria de les trucades rebudes procedien del Servei Telefònic d’Atenció i Protecció a les Víctimes de la Violència de Gènere Atenpro (1.171 trucades); seguides de les telefonades derivades des del 016 d’Atenció a Víctimes de Violència de Gènere (478 trucades), i des dels centres Dona 24 hores (82 trucades).
El període de l’any amb més incidència de trucades per violència de gènere es correspon amb el comprés entre els mesos de juny i octubre, seguint la tendència marcada en els dos anys anteriors. En aquests cinc mesos s’han atés 814 trucades, 195 menys respecte al mateix període de 2021 (1.009).
En el 90 % dels casos (1.555) va ser necessari mobilitzar mitjans de seguretat, mentre que 155 trucades van haver de ser ateses per mitjans sanitaris. Els efectius de seguretat es van desplaçar en 1.018 ocasions després de saltar l’alarma d’algunes de les víctimes, 305 vegades per a atendre una agressió i en 212 ocasions davant de l’avís d’una situació de perill.
D’altra banda, els mitjans sanitaris es van mobilitzar en 7 ocasions per a atendre trucades per fort dolor en abdomen, extremitats, tòrax i cap, després d’una presumpta agressió, i en 7 ocasions més per accidents sanitaris relacionats amb ferides, accidents o intoxicacions, entre moltes altres casuístiques.
La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha destacat el compromís de la Generalitat en la lluita contra la violència de gènere. Una xacra —ha dit— “a la qual hem de fer front amb totes les eines i els recursos que tenim al nostre abast”.
Bravo ha subratllat que el treball que realitza l’equip de l’1·1·2 “és la primera baula d’una gran cadena a la qual se sumen la resta d’iniciatives que duem a terme per a afrontar aquesta insuportable realitat”.
En aquesta línia, hi ha afegit, “no pararem fins que aquesta societat siga profundament igualitària, inclusiva i lliure de violència masclista. Per això continuem donant una resposta ràpida i eficaç per a assistir les víctimes i acabar amb aquesta xacra d’una vegada per sempre”.
Labora impulsa la formació i incorporació laboral de 99 dones víctimes de tràfic, explotació sexual i violència de gènere
Labora, Servei Valencià d’Ocupació i Formació, a través de la asociación Alanna,
atendrà 99 dones víctimes de tràfic, explotació sexual o violència de gènere, mitjançant un programa d’inserció sociolaboral l’objectiu de la qual és aconseguir la seua formació integral i incorporació laboral.
En 2022, 49 de les dones que han participat en aquestes actuacions han aconseguit aconseguir la fase de formació amb contractació laboral. L’any vinent 2023 aquesta iniciativa es renova amb l’atenció a la resta de dones que completaran el programa.
Aquest programa estableix ajudes a la participació, en forma de beques, per a facilitar la conciliació d’aquestes dones, de manera que puguen compatibilitzar la seua assistència a les diferents accions formatives amb l’atenció de les seues obligacions familiars. Aquestes ajudes ascendeixen en la fase prèvia a 3.000 euros, repartits en 500 euros al mes durant sis mesos.
A continuació, durant la fase de formació amb compromís de contractació, la quantitat és de 5.760 euros, dividits en 960 euros durant sis mesos.
De la mateixa manera, les empreses participants en aquest programa d’atenció a dones víctimes de tràfic, explotació sexual o violència de gènere, reben una ajuda per al foment d’ocupació que ascendeix a 1.500 euros per dona contractada.
D’aquesta manera, el cost total de cada itinerari aconsegueix els 20.000 euros per dona participant. Aquestes ajudes compten amb el finançament de la Unió Europea a través dels fons extraordinaris del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.
Labora va subscriure un conveni amb *Alanna amb l’objectiu de posar en marxa aquest tipus d’iniciatives, que perquè aconseguisca a les persones destinatàries requereix de la participació d’una entitat que estiga en contacte directe amb un col·lectiu de tan difícil accés i que es troba en una situació de vulnerabilitat tan extrema.
Per aquest motiu, l’associació *Alanna és la que reuneix totes les condicions perquè totes aquestes actuacions arriben a materialitzar-se i presten el servei assistencial que aquestes dones requereixen per a poder inserir-se no sols laboralment sinó també com a persones.
La formació que reben té un caràcter personalitzat, en el qual es compta amb les expectatives personals de cada dona, sempre en funció de la realitat de les seues capacitats, potencialitats i habilitats.
La col·laboració del teixit empresarial valencià ha sigut molt destacable, i de fet s’han aconseguit convenis i sinergies amb moltes empreses, que han possibilitat que moltes dones hagen aconseguit aqueixa fi última d’inserir-se personal i professionalment.
El Consell insta la societat valenciana a sumar-se a un nou Pacte valencià per l’eliminació de totes les violències contra les dones
Per part seua, el Consell s’ha sumat a la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i insta la societat valenciana a sumar-se a un segon Pacte valencià per l’erradicació de tota mena de violència contra les dones i per a garantir que puguen gaudir les seues vides de manera lliure i plena.
El 18 de setembre de 2017, un total de 63 entitats i institucions en en representació de tota la societat valenciana van acordar unànimement subscriure el primer Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista 2017-2022 per a fer front comú a la violència de gènere i masclista que pateixen les dones, un acord aconseguit amb el consens al qual es van sumar 1.097 entitats i 12.522 persones a títol individual que ho van signar a través de la pàgina web ‘Suma’t al Pacte’.
Aquest pacte ha implicat un canvi substancial de les polítiques públiques, servint com a far i guia del Consell amb la finalitat de combatre, previndre i erradicar tot tipus de violència contra les dones, visibilitzar la violència de gènere i masclista com un conflicte estructural, polític i social que ens interpel·la a totes i tots, protegir i atendre integralment les dones víctimes de violència de gènere i *achista i els seus fills i filles.
Ara, cinc anys després, l’avaluació del Pacte mostra un alt grau d’execució amb un compliment del 94% de les mesures, amb 253 mesures desenvolupades i en execució permanent (85%) i 27 en procés (un 9%).
No obstant això, la violència contra les dones, i la seua expressió més cruel, dolorosa i intolerable com són els assassinats de dones i fins i tot dels seus fills i filles, encara perviu entre nosaltres.
Les violències sexuals, l’explotació sexual i el tràfic de dones i xiquetes amb finalitats d’explotació sexual, la feminització de la pobresa, la situació de les dones en contextos de prostitució, l’assetjament, l’escletxa salarial, els micromasclismes… són realitats a les quals hem de fer també front i continuar donant resposta com a societat.
Així mateix, en aquests cinc anys, la societat valenciana s’ha transformat, com també el context sociocultural i el panorama polític, i discursos negacionistes de la violència de gènere s’escampen de manera preocupant entre les persones més joves, la qual cosa fa necessària una nova reflexió.
En aquest context, dimarts passat, 22 de novembre, les entitats participants del primer pacte valencià 2017-2022 van signar a Alacant una Declaració per un nou Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, mostrant així la seua voluntat de treballar amb el mateix esperit per a renovar aquest compromís.
Tamarit: “La xacra social que suposa la violència contra les dones també l’abordarem en el nostre Congrés d’Inclusió Educativa”
La consellera de Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, obri al Gran Teatre d’Alzira el I Congrés d’Inclusió Educativa que organitza la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Amb el lema ‘Consolidem equips educatius per a la transformació’, més de 450 mestres i professors participen durant dos dies en aquesta trobada que aspira a ser un espai de reflexió per a consolidar l’educació inclusiva.
El congrés se celebra amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que es commemora el 25 de novembre. L’obertura de les jornades s’iniciarà amb la ‘performance’ ‘Surrender’ de la companyia Ruido Rosa, tot un al·legat contra la violència de gènere amb textos, dansa i música en directe.
La primera jornada de la trobada gira al voltant de les condicions necessàries que ha de reunir l’escola per a poder afrontar el repte de la inclusió i la transformació de les pràctiques educatives des de l’òptica de tres expertes rellevants en l’àmbit estatal pel que fa a l’atenció a la diversitat, les competències emocionals de l’alumnat i l’abordatge dels problemes de conducta en l’adolescència.
Així, la ponència inaugural, amb el títol ‘Com s’organitza l’escola per a atendre la diversitat i la complexitat de l’alumnat’, és a càrrec de Coral Regí, directora de l’Escola Virolai de Barcelona i membre del comité científic d’Educació Demà, un projecte de la Fundació Jaume Bofill per a potenciar l’ecosistema d’innovació educativa de Catalunya mitjançant l’impuls d’un espai de confluència d’idees, converses, accions, projectes, persones i organitzacions orientats a la millora i transformació de l’educació.
La segona ponència del divendres, amb el títol ‘Com millorar els aprenentatges i la competència emocional de l’alumnat’, la firma Anna Forés, directora adjunta d’UB_edu1st, la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, una nova disciplina acadèmica que integra els coneixements en neurociència per a aplicar-los a l’educació i als aprenentatges.
La tercera i última ponència, ‘Com treballar en xarxa i fer partícips els agents sociocomunitaris del fet educatiu’, la presenta la pedagoga i antropòloga Cosette Franco, directora executiva del títol de postgrau de persona experta en Intervenció en Violència Filioparental de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla i cocreadora del Mètode Mentoris, un programa d’intervenció socioeducativa en famílies amb fills i filles adolescents amb problemes de conducta, com ara la violència filioparental, les addiccions o les conductes suïcides.
El dissabte 26 el congrés es trasllada a l’EOI d’Alzira, on a través de 14 tallers pràctics impartits pels equips professionals de les unitats especialitzades d’orientació (UEO) de la Conselleria d’Educació s’aporta al professorat participant tota una sèrie de recursos i coneixements per a millorar les pràctiques educatives.
Els tallers, entre altres temàtiques, aborden qüestions com el protocol d’intervenció en altes capacitats d’Educació de la Generalitat, l’educació sexual integral, el suport conductual positiu amb alumnat amb trastorn de l’espectre autista (TEA) i discapacitat intel·lectual, els programes preventius en dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) per a la millora de la comprensió lectora, les tertúlies feministes dialògiques i l’impacte que tenen en la prevenció de la violència de gènere, la prevenció de l’assetjament i ciberassetjament o de les autolesions i les ideacions suïcides, així com les mesures de resposta educativa per a l’autoregulació emocional i conductual de l’alumnat.
Nova Oficina de Denúncies de Violència de Gènere a Alacant
La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha inaugurat la nova Oficina de Denúncies de Violència de Gènere al palau de Benalua a Alacant, on ha assenyalat que “les dones compten des de hui amb un nou suport per a deixar arrere el maltractament”, i ha assegurat que “la Comunitat Valenciana és un referent en l’assistència a les víctimes de violència de gènere”.
Aquesta oficina especialitzada en denúncies de violència de gènere d’Alacant se suma a les de València i Castelló, en les quals s’ha assistit 2.872 dones, 1.743 de les quals van presentar denúncies i es van dictar 1.205 ordres de protecció.
L’Oficina, que romandrà oberta 365 dies de l’any en horari de 9 hores a 21 hores, ocupa un espai de 329,37 metres quadrats diferenciats en 62,10 metres quadrats en la planta baixa (només l’accés) i 267,27 metres quadrats en la primera planta, que permet garantir la privacitat de les víctimes amb un accés d’entrada independent des del carrer fins al primer pis.
La nova seu consta de sis despatxos, una sala polivalent, un lloc de control i dues sales d’espera, que inclouen zona de jocs per a l’atenció dels fills i filles de les víctimes.
L’Oficina de Denúncies i Assistència a les Víctimes de Violència de Gènere d’Alacant se situa a la Seu Judicial d’Alacant (avinguda Aguilera, 53). Per a garantir l’atenció integral, les víctimes també es podran posar en contacte amb l’Oficina a través dels telèfons 900505550 – 689895856 i del correu de contacte <of.denunciasviogen.alicante@gva.es>.
L’Oficina de Denúncies de Violència de Gènere està dotada amb més d’una trentena de professionals que conformen un equip especialitzat i multidisciplinari, sensibilitzats amb la violència contra les dones i que incorporen la perspectiva de gènere en el seu exercici professional.
En total, les víctimes de violència de gènere de la província d’Alacant tindran a la seua disposició set agents de la Unitat de Policia Nacional adscrita a la Comunitat Valenciana, sota la coordinació de dos oficials i supervisats i dirigits per una inspectora cap, coordinadora de l’Oficina de Denúncies.
Així mateix, comptarà amb sis equips psicosocials, formats cadascun per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social (12 professionals). Aquests equips compten amb el suport de huit professionals que treballen en l’Oficina d’Assistència a les Víctimes del Delicte d’Alacant (2 psicòlogues, 3 lletrades i 3 treballadores socials), sota la supervisió de dues persones responsables de la coordinació. Finalment, el personal es completa amb un metge o metgessa forense.
D’altra banda, també es presta l’assistència jurídica a través d’un torn específic, amb lletrats i lletrades especialistes en violència de gènere del Col·legi de l’Advocacia d’Alacant.
Sánchez: La llei del sí que és sí que necessita assentar-se però va en el camí correcte
El president del Govern, Pedro Sánchez, va afirmar aquest dimecres que el que necessita la llei del sol sí que és sí que és “assentar-se” i ha assegurat que s’està “anant en el camí correcte” després de la instrucció de la Fiscalia General de l’Estat i a l’espera que es pronuncie el Tribunal Suprem.
“Em sent orgullós de la llei”, ha insistit el cap de l’Executiu, qui ha reivindicat la norma com una conquesta feminista d’un “govern que es declara feminista”.
Ha afegit que durant aquests tres últims anys el “full de serveis en defensa dels drets de les dones del Govern de coalició està fora de tot dubte” i ha afegit que el que necessita ara la llei és assentar-se.
A preguntes dels periodistes, el president s’ha referit també al nomenament dels dos magistrats del Tribunal Constitucional i la data en què es produirà per part del Govern i ha tornat a assegurar que compliran amb la Constitució i procediran al nomenament, però sense posar data.
Compromís s’oposa a la supressió dels jutjats de violència de gènere
Cal recordar que la setmana passada, el grup parlamentari Compromís va presentar en Les Corts Valencianes una proposició no de llei en la qual insta el Govern central a mantindre l’actual ordenació de la planta judicial quant als jutjats específics contra la violència de gènere per a “garantir una distribució territorial de proximitat”.
De la mateixa manera, reclama que s’amplie el nombre de jutjats especialitzats per a garantir la comarcalització dels jutjats de violència de gènere, informa Compromís en un comunicat.
Segons ha explicat la diputada Mònica Àlvaro, el Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya, mitjançant el Reial decret 954/2022, de 15 de novembre, de creació de setanta unitats judicials corresponents a la programació de 2022 i adequació de la planta judicial ha presentat una reordenació de la planta judicial de tot l’Estat.
Aquesta reordenació, adverteix Àlvaro, afecta notablement a diverses comarques de la Comunitat Valenciana.
Quant a València proposa una concentració dels onze jutjats contra la violència de gènere a cinc, fent desaparéixer la presència d’aquest tribunal de localitats com Xàtiva, Quart de Poblet, Carlet, Moncada, Catarroja i Picassent.
Quant a les comarques del sud, la proposta impacta sobre Benidorm, Alacant i Elx, la qual cosa no sols afecta a les persones que viuen en aquestes localitats, sinó també als municipis del voltant que depenen d’aquests jutjats.
“Una reorganització que busca combatre la sobrecàrrega dels jutjats però que té com a conseqüència allunyar a les víctimes del recurs judicial. Tot això dificulta unes situacions que ja són molt complicades per a les víctimes; les dones i els seus fills i filles”, ha afegit Àlvaro.
Des de Compromís es destaca que aquesta reorganització va en direcció contrària d’allò especificat en l’informe de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana de 2022 on s’assenyala la necessitat de més jutjats penals especialitzats en violència de gènere per a facilitar l’especialització dels jutges penals.
Així mateix, cal destacar en aquest mateix informe, la valoració positiva que es fa en relació a les unitats forenses de valoració integral de violència sobre la dona (UFVI), en assenyalar que el fet d’haver comarcalitzat quatre d’aquestes unitats fora de la capital té com a conseqüència una reducció dels temps de treball dels jutjats.
Per a Àlvaro “totes les evidències constaten que el que vol escometre el Ministeri és un error” ja que defensa que “acostar els serveis judicials relatius a la violència de gènere millora l’eficàcia d’aquests, així com l’atenció de les víctimes, la qual cosa resulta fonamental per a garantir que es duga a terme el procediment judicial de la millor manera possible per a les víctimes. Reclamem una rectificació”.
El feminisme clama per les assassinades davant el “rearmament” del negacionisme masclista
Amb la finalitat de visibilitzar que “no estem totes, perquè falten les assassinades”, la Coordinadora Feminista s’ha va congregar aquest dimecres davant el monòlit en record de les víctimes de violència masclista del Cementeri General de València per a mostrar als qui pateixen aquest maltractament que “no estan soles” davant el “rearmament” dels qui neguen els atacs contra les dones.
Així ho explicava la portaveu de la Coordinadora Feminista de València, Càndida Barroso, que afirma que es pretén “tornar a posar el focus en elles, en les víctimes d’assassinats masclistes, que són la punta de l’iceberg d’aquesta violència”.
Les 69 dones assassinades per les seues parelles i exparelles a Espanya (i quatre xiquets i xiquetes) des de novembre de l’any passat, quatre d’elles en la Comunitat Valenciana, “no són xifres”, assegura Barroso, sinó “les nostres filles, mares, germanes, companyes”: “Plasmar els seus noms és molt dur”.
La portaveu de la Coordinadora Feminista considera que aquest tipus de “crides” a les que pateixen aquest tipus d’atacs són especialment importants en un moment en què la Comunitat Valenciana “és la que més denúncies per violència de gènere està registrant”, alguna cosa sobre el que és partidària de “fer pedagogia”.
“Ja he sentit algun acudit dels qui es pregunten si això significa que els homes valencians són més maltractadors”, lamenta Barroso, que subratlla que la violència contra les dones “és una qüestió estructural, mundial” però en territori valencià “el que les xifres mostren és que hi ha més treball col·lectiu i més responsabilitat de les administracions”.
En aquest sentit, i encara que considera obvi que “no s’ha aconseguit el nivell òptim”, celebra que el treball dels poders públics en la Comunitat haja permés “acostar els serveis de denúncia a les dones, la qual cosa fa més fàcil atendre-les”.
“Les xifres de denúncia no són les xifres de la vergonya, encara que sí per a vergonya dels maltractadors; són les xifres de l’esperança d’aconseguir arribar a aqueixes dones”, manifesta.
Enguany, amb motiu del 25 de novembre, Dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones, la Coordinadora Feminista pretén reforçar el seu missatge “internacionalista” i Barroso recorda que “hi ha moltes dones que pateixen especialment”, sobretot en escenaris de conflicte.
“Els cossos de les dones continuen sent territori de batalla en les guerres que comencen ells i que pateixen també i de manera especial elles”, assenyala, i esmenta les causes feministes de les dones iranianes o afganeses com a exemples de “un aprenentatge permanent” del moviment.
En aquest sentit, encara que considera que “hi ha avanços”, adverteix que “la situació de les dones sempre està en perill, ja siga pel *negacionismo masclista o per l’integrisme”.
Entre aquests perills, destaca els que porta amb si “una societat pornificada”: “Ens tracten de putes, fan apologia de la violació… Les dones estem travessades permanentment per la violència sexual o la *objetivización dels nostres cossos”.
“Serem molt lliures d’estudiar el que vulguem, però si després ens trobem que un cap, o un company, ens considera un objecte sexual, és que tenim un problema com a societat”, lamenta.
Així mateix, al·ludeix a la violència contra les dones en xarxes socials, fruit, afirma, de “un sector jove, no tota la joventut, en el qual calen els discursos negacionistes i supremacistes dels ‘youtubers’, de les cançons, de les pel·lícules”.
“Que no ens embenen la cabra que són brometes”, reclama, i cita casos com el dels crits masclistes en el Col·legi Major Elías Ahuja de Madrid o, més recentment, la investigació oberta per la Universitat Complutense de la capital pels càntics de “violació, estupre, suborn. Qui domina? Dret” entonats durant un partit de rugbi.
Davant aqueixa tendència, la Coordinadora Feminista crida a la unitat en el si del moviment, i per això han proposat com a lema del 25-N d’enguany ‘Dones vives i unides contra el masclisme’.
“Quan el feminisme qüestiona privilegis és incòmode i mai ha caigut bé al patriarcat”, afirma Barroso, i assegura que el “rearmament” del masclisme respon al fet que se’ls veu “com una gran amenaça”.
“El que plantegem és que tenim polítiques d’igualtat però que estem lluny d’aconseguir la igualtat real; la realitat és molt tossuda”, conclou.