El toc manual de campanes espanyol, una tradició estesa al país i sostinguda actualment per grups de voluntaris i veïns, va ser inclosa aquest dimecres, 30 de novembre, per la Unesco en la seua llista de patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

El Comité del Patrimoni Immaterial de la Unesco reunit a Rabat va sumar aquesta pràctica a la seua llista, un assoliment que l’ambaixador d’Espanya davant aquest organisme, José Manuel Rodríguez Uribe, va agrair a les associacions de tot el territori espanyol que conserven aquesta tradició, alguns dels membres de la qual van acudir a la capital marroquina.

“Representen -va dir l’ambaixador- eixe gran llegat històric que és el toc manual de campana, que han sabut mantindre’l en el temps, traslladar-lo als joves. És un exemple de memòria, d’història, de tradició i comunicació”.

A l’escenari de la sala on es reuneix el comité van pujar campaners de Palència, Albaida (València), Utrera (Sevilla) i Zamora. Va parlar en primer lloc Javier García Fernández, en nom de l’associació de protecció del patrimoni Hispània Nostra, per a recordar que des de 2017 porta lluitant per aconseguir la protecció d’aquesta tradició.

Tot seguit, Antonio Berenguer, coordinador de Campaners d’Albaida, va afirmar que “el toc manual de campanes és un llenguatge ric i divers amb característiques pròpies de cada regió, és un codi sonor que s’ha transmés en el temps dels campaners joves als majors”.

“Els tocs manuals de campanes sempre comuniquen algun missatge, són sempre immediats i objectius” i fan saber als vilatans “el transcórrer del dia, l’alerta, la festa, la devoció, la pena, el comiat”.

“El so de les campanes és un llenguatge universal que uneix pobles, països i continents i alhora marca una identitat pròpia”, va concloure.

Segons l’expedient de candidatura presentat per Espanya, el toc manual de campanes ha persistit al llarg dels segles com a part de la identitat col·lectiva de les seues comunitats i s’usa per a marcar esdeveniments de la vida diària, així com festes, funerals, incendis o inundacions.

Les diferents formes de les campanes i tipus de sons reflecteixen, segons l’escrit, la riquesa de la cultura espanyola, comptant actualment amb més de trenta tons diferents.

“No hi ha poble o llogaret a Espanya que no tinga un campanar des del qual es toquen les campanes”, diu la candidatura espanyola.

Actualment, és una tradició que es recolza en associacions de campaners voluntaris, aficionats que actuen de manera solitària i en els sagristans.

“És un llenguatge musical de comprensió universal, on el campaner és fonamental per a preservar la funció de comunicació social de les campanes. La relació d’entesa entre el campaner i la campana és imprescindible per a salvaguardar aquesta pràctica ancestral”, diu la candidatura.

El document afig que persones de totes les edats, gèneres, procedències i nivells socioeconòmics s’identifiquen amb el so de les campanes, que estan associades a les festes de més de 8.000 municipis espanyols.

“Al llarg dels segles, el repic de campanes s’ha utilitzat com a mitjà d’expressió i comunicació, complint una sèrie de funcions socials: transmissió d’informació, coordinació, determinació d’un territori determinat, protecció i cohesió”, diu l’expedient.

Els tons de crida, fàcilment comprensibles i recognoscibles per les diferents comunitats, serveixen a més per a estructurar la vida quotidiana i per a marcar esdeveniments festius i inusuals.

Es tracta, diu la candidatura, de “un ric repertori en l’àmbit religiós i civil per a marcar diferents moments del dia, alertar a la població en cas d’incendi o inundació, anunciar funerals, decrets o altres notícies i acompanyar esdeveniments, celebracions, actuacions i altres circumstàncies de la vida, especialment en el pla professional i litúrgic”.

Espanya destaca en ella que el toc manual de campanes existeix en moltes cultures al voltant del món, per exemple a Amèrica Llatina, on encara està viva.

Però afig que en el context europeu la realitat és molt diferent d’un país a un altre i, si és quasi inexistent a Alemanya i França, està molt estés a Itàlia.

“A Espanya, la diversitat i la florida actual del toc tradicional de campanes gràcies a l’esforç de les comunitats campaneres és un referent per a Europa, contribuint a la diversitat cultural que ens enriqueix mútuament a tots”.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia