(EFE).- La Síndicatura de Comptes ha advertit de l’excessiu ús de la caixa fixa realitzat per part de la Generalitat, especialment en la Conselleria de Sanitat, on assenyala que determinades despeses han de sotmetre’s als procediments establits en la Llei de Contractes del Sector Públic.
En concret, assenyala que les compres de productes sanitaris i medicaments (realitzades fonamentalment en centres hospitalaris) aconsegueixen el 28% del total de les despeses de caixa fixa realitzats en 2021, quan aquestes despeses no han de tramitar-se mitjançant aquest procediment.
Així ho reflecteix en l’auditoria de compliment de legalitat en la contractació de l’Administració de la Generalitat de l’exercici 2021, realitzada per la Sindicatura i publicada aquest dimarts, en la qual detallen els incompliments significatius de la normativa aplicable.
CONTRACTACIÓ MITJANÇANT CAIXA FIXA
Durant l’exercici 2021, la Generalitat ha utilitzat 281 comptes per a gestionar fons de caixa fixa amb els quals s’han efectuat pagaments per un import total de 38,5 milions d’euros.
L’evolució de l’import gestionat pels centres de despesa té una tendència descendent des de 2019, i igual que en anys anteriors, el volum més significatiu es gestiona pels centres de despesa de la Conselleria de Sanitat, que representa el 58,5% del total (el 62,9% en 2020, el primer any de la pandèmia).
La Sindicatura insisteix a recordar, igual que en anys anteriors, que els pagaments mitjançant caixa fixa “haurien de tindre un caràcter extraordinari i limitar-se als requeriments establits en la normativa reguladora”.
No obstant això, destaca que els pagaments en alguns centres de despesa de la Conselleria de Sanitat “s’acullen a aquest sistema especial de manera ordinària a causa de la insuficiència pressupostària”.
En aquest sentit, reitera que aquesta pràctica “ha d’evitar-se per a no eludir els controls de la despesa, la fiscalització de la intervenció i la segregació de funcions” establits en la normativa de general aplicació.
CONTRACTES NO MENORS
Respecte als contractes de l’Administració, destaca el descens significatiu dels contractes per emergència, que ha passat del 34,8% en 2020 al 9% en 2021, alguna cosa que es deu a la finalització dels contractes destinats a pal·liar les conseqüències de la pandèmia i del final de l’estat d’alarma.
Aquests contractes es concentren principalment en els subministraments tramitats per la Conselleria de Sanitat, que representen el 80,5% (61% en 2020) del total de contractes de tramitats per emergència i el 72,3% (81,9% en 2020) de l’import total adjudicat.
Així mateix, assenyala que només 650 contractes, el 39,1% dels 1.661 contractes realitzats en 2021, s’han inscrit en el registre de contractes de la Generalitat en un termini inferior a 30 dies.
La resta s’ha inscrit amb retard superior, i els més importants corresponen a les conselleries de Justícia, 77,5%, i Política Territorial, 73,4%. Els contractes de Sanitat s’inscriuen amb retard en el 73,5% dels casos.
La Sindicatura considera que els mitjans personals de les conselleries “són insuficients per a dur a terme una gestió de l’activitat contractual amb els millors criteris d’economia, eficiència i eficàcia, i de compliment de la normativa de contractació pública”.
Indica que per a la descripció i seguiment de determinats serveis, subministraments i obres es requereix personal especialitzat (sanitaris, arquitectes, enginyers o informàtics) i per a l’elaboració de la documentació administrativa és necessari personal amb suficient formació en contractació pública.
Detecta diversos incompliments en aquesta mena de contractació, com que s’incompleix el principi d’igualtat i no discriminació; no es determina amb precisió la naturalesa i extensió de les necessitats que pretenen cobrir-se amb el contracte, o no es justifica adequadament l’elecció dels criteris que es tindran en consideració per a adjudicar el contracte.
Tampoc es publica en el perfil de contractant la informació requerida; l’aprovació de l’expedient de contractació no està adequadament motivada, i no es compleixen els requisits per a la tramitació d’urgència ni d’emergència, entre altres.
A més, afirma que durant 2021, la major part de les conselleries no disposava d’un procediment formal per a adoptar les mesures adequades per a detectar i solucionar els possibles conflictes d’interessos de tot el personal que participa en el procés de licitació.
CONTRACTES MENORS
Quant als contractes menors, adverteix que els informes de necessitat es realitzen amb posterioritat a la sol·licitud d’ofertes i sense calcular el valor estimat del contracte, alguna cosa que considera “important” perquè “el valor estimat determina els procediments de contractació”.
També ha detectat un retard excessiu en la comunicació al Registre Oficial de Contractes, ja que el 75,1% dels contractes comunicats ha incomplit el termini màxim que estableix la legislació, encara que el percentatge millora respecte a 2020, que va ser del 84,4%.
Quatre de les dotze conselleries (Presidència, Economia, Agricultura i Participació) han comunicat a la Sindicatura de Comptes tots els seus contractes que superen els límits, mentre que la de Sanitat únicament ha remés aquesta informació en 2 dels 200 expedients a comunicar.