La Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), organisme dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha iniciat el projecte Fragiltec, conjuntament amb la Universitat de València (UV), la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i l’empresa Sabartech.

L’objectiu és desenvolupar una tecnologia de cribratge genotípic d’alt rendiment de genoma i microbioma per a la detecció primerenca, el diagnòstic i el seguiment de la síndrome de la fragilitat.

El projecte està emmarcat en la línia estratègica d’investigació en gerociència, geroteràpia i envelliment saludable de l’Agència Estatal d’Investigació.

Aquest projecte de col·laboració publicoprivada està liderat per Andrés Moya (investigador de Fisabio, UV, CSIC i Ciberesp), juntament amb Fernando Rodríguez Artalejo (Grup d’Epidemiologia Cardiovascular, Nutricional i de l’Envelliment de la UAM i investigador de Ciberesp i Imdea-Food). També compta amb la col·laboració de l’empresa biotecnològica Sabartech, situada al Parc Científic de la UV i dirigida pels seus cofundadors Javier Sarasqueta (director general) i Javier Escobar (director científic).

El projecte desenvoluparà un procediment per a la investigació sistèmica de gens humans i de microorganismes implicats en la síndrome de la fragilitat, així com una nova tecnologia basada en xips d’ADN per a la detecció primerenca d’aquesta afecció. Els xips d’ADN s’usen com a tècniques per a analitzar l’expressió dels gens, ja que se’n poden monitorar milers simultàniament.

Andrés Moya, investigador de l’Àrea de Genòmica i Salut de la Fundació Fisabio i coordinador del projecte, explica que “el consorci Fragiltec ha reunit les fortaleses i els talents de l’àmbit acadèmic, clínic i empresarial per a fer els avanços científics i tècnics més avantguardistes i així posar-los al servei de la societat”. “Estem convençuts que tindrà un impacte significatiu en tots els grups d’interés de la nostra cadena de valor”.

La síndrome de la fragilitat està associada a l’envelliment i es caracteritza per la pèrdua de reserves en nombrosos òrgans i sistemes, la qual cosa fa augmentar la susceptibilitat de l’individu enfront de factors estressants externs i interns. Es tracta d’un estat que precedeix la discapacitat, i detectar-la de manera primerenca i previndre-la són crucials per a evitar les conseqüències clíniques perjudicials en les persones majors.

La proposta tècnica implica la combinació de les ciències òmiques, la bioinformàtica i les tecnologies de la informació i la comunicació per a desenvolupar un mètode ràpid i eficaç de detecció primerenca d’aquesta síndrome.

La novetat de la proposta consisteix a combinar dues tecnologies de seqüenciació d’ADN. “La nostra proposta de generar el conjunt de dades resultant de la combinació d’aquestes tecnologies resoldria els problemes descrits per les dues tecnologies, implementant un sistema d’imputació genètica i un genotipatge, basat en xips d’ADN, molt més precís i robust per a cobrir una proporció més gran de punts calents (hot-spots) al llarg de tot el genoma”, ha explicat Vicente Pérez Brocal, del Grup Simbiosi de Fisabio.

“Això permetrà desenvolupar una solució ràpida i de baix cost per al cribratge massiu de la fragilitat”, segons Pérez Brocal, sobre els avantatges de combinar aquestes dues tècniques.

A més, es crearà una nova calculadora de risc de fragilitat multiescala que dota d’informació (genètica, de microbiota, antropomètrica i clínica) un algorisme. Això proporcionarà als metges (principalment gerontòlegs, però també els d’Atenció Primària) una eina de fàcil accés i ús per a avaluar el risc de fragilitat en els pacients i els familiars.

“Hi ha, per tant, la necessitat de millorar la salut de la població major quant a independència i autonomia funcional i no centrar-se en la longevitat o l’augment de l’esperança de vida”, ha comentat Susana Ruiz Ruiz, del Grup Simbiosi de Fisabio.

A més, el consorci Fragiltec també proposa generar les primeres bases de dades basades en informació genètica i de microbiota per a la fragilitat que podrien estar disponibles per a la comunitat investigadora.

El projecte compta amb el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, l’Agència Estatal d’Investigació i la Unió Europea a través dels fons NextGeneration i el Pla de recuperació, transformació i resiliència —dins de les ajudes a projectes en línies estratègiques del Pla estatal d’investigació científica, tècnica i d’innovació 2021-2023, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, convocatòria corresponent en 2022—. En total, ha rebut 1.113.066,55 euros per a executar durant els tres anys de projecte.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia