(EFE).- El teletreball obligat per la pandèmia i la seua posterior adaptació al format híbrid té idea tant de quedar-se en les maneres de treballar com d’evolucionar cap a una major flexibilització, i així ho demostra l’increment d’ocupats que han utilitzat aquesta fórmula en els últims anys, del 8,5% de 2018 al 12,8% de 2021 en la Comunitat Valenciana.

En 2020, amb la crisi sanitària de la covid, es va fer “un assaig general” que va propiciar situacions inadequades i al mateix temps experiències molt positives que es mantenen -com la reducció dels viatges d’empresa-, i la seua aplicació continuarà augmentant de forma combinada i amb noves competències i amb una reorganització del sistema de treball, assenyala a EFE el catedràtic de Psicologia Social i de les Organitzacions per la Universitat de València i investigador de l’IVIE, José María Peiró.

Per al secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, hi ha una tendència a consolidar-se perquè està funcionant, a pesar que a Espanya la presencialitat encara es veu com un valor positiu per si mateix, “i no ho és”, com es demostra en països amb més tradició en teletreball.

D’aquí ve que calga aprofundir en un canvi cultural perquè el treball a distància es considere rendible, segons Nomdedéu, que assenyala de manera gràfica que en la pandèmia es van veure caps que “no es fiaven” i convocaven més reunions per a veure si “estàvem en pijama o no”, tallant el ritme de treball de l’empleat.

Segons l’investigador de l’IVIE, existeix recorregut fent-lo bé: les empreses i els treballadors han d’entendre que no és, sense més, treballar en un altre lloc, sinó treballar d’una altra manera i amb noves competències que requereixen entrenament i formació dels empleats, un replantejament i una reorganització del sistema de treball i les possibilitats digitals i, també, un canvi d’habilitats i competències en la direcció i la supervisió dels treballadors.

Les lògiques dels espais de les oficines seran diferents per la combinació de la presencialitat i el treball a distància -que permeten gran varietat d’opcions- i les alternatives en el format, ja siga en el domicili, en un “cotreball” o el treball nòmada o “*smart *working”.

“Sempre hi ha reticència als canvis però si s’atreveix el del costat, igual t’atreveixes tu, perquè a partir de determinats nivells d’ingressos s’aposta per atraure o retindre talent”, comenta Nomdedéu.

Segons l’expert de l’IVIE, ha de buscar-se una combinació que siga productiva i eficaç per a les empreses i que atenga bé les necessitats del treballador.

D’una banda, una empresa prou digitalitzada perquè el treballador tinga accés a tots els recursos; una organització eficaç dels equips de treball sense presencialitat; i un ús del teletreball sense que produïsca dèficit en la qualitat del rendiment i de la producció.

Per una altra, un treballador satisfet amb la fórmula i que gaudeix de l’avantatge de la conciliació, i amb riscos que passen per temps il·limitats de treball, necessitat de compatibilitzar amb les exigències de la vida personal, o sobrecàrrega mental.

En aquest punt, el catedràtic adverteix de riscos com un augment de l’estrés, l’ansietat o la irritabilitat, i per a evitar-lo proposa calibrar millor els temps necessaris de determinades tasques tenint en compte també l’eficiència i l’exigència.

LES XIFRES

Entre 2018 i 2021, els ocupats que van treballar en el domicili particular ocasionalment o més de la meitat dels dies van augmentar del 7,5 al 15,3% en el conjunt d’Espanya, i del 8,5% al 12,8% en la Comunitat Valenciana, segons dades de la EPA facilitats per l’IVIE.

Respecte a 2019 i 2020, en el primer cas el percentatge és similar a l’any anterior en situar-se en un 8,6%, i en el segon ocorre el mateix però amb l’any posterior, amb un 12,9%.

Per sectors d’activitat, el primer fent ús del treball a distància ocasionalment o més de la meitat de la jornada és Informació i comunicacions amb un 46,5% en la Comunitat, deu punts per davall de la mitjana nacional.

Li segueix Activitats Immobiliàries amb un 44,8%, en aquest cas per damunt de la mitjana espanyola que és del 36,5%; Educació, amb un 37,9%; Activitat financera i d’assegurances amb un 34,6%; i Activitats professionals, amb un 21,6%

Per contra, Hostaleria té un 1,4%; Activitats sanitàries i serveis socials un 4%; Transport i emmagatzematge un 7,9%; i Comerç i reparació un 8,7%. Tots ells s’emmarquen en el sector serveis, amb un marcat caràcter presencial.

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

L’administració pública se situa en un 8,3% de teletreball en la Comunitat Valenciana, cinc punts per davall del 13,7% nacional.

Segons el secretari autonòmic d’Ocupació, hi ha llocs que requereixen de presencialitat per l’atenció directa al ciutadà i hi ha una altra sèrie de treballs d’oficina que es poden exercir a casa dos o tres dies a la setmana, segons el departament.

Afig que en el SEPE hi ha alguns serveis els tràmits dels quals són exclusivament telemàtics però des del departament autonòmic no creuen que siga el millor sistema, perquè sempre ha d’haver-hi atenció directa i presencial.

L’EMPRESA PRIVADA

La patronal Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) assenyala que hi ha sectors sencers que no poden optar a aquest model, com són el comerç, l’hostaleria, el turisme, l’agricultura o la indústria, per la qual cosa només en els serveis avançats i fortament digitalitzats (consultoria o assegurances), on es treballa per objectius o projectes, és on es consolidarà el treball a distància (més del 30% de la jornada mensual).

Segons el seu estudi de tendències de mercat laboral, gestió de talent i formació, només les empreses que ja tenien implantades accions i mesures de teletreball abans de la COVID-19 tenen plans d’opció de teletreballar, i només un percentatge ínfim aprofitarà l’experiència de la pandèmia per a consolidar el teletreball.

Per tant, tant la *sectorialización del teixit productiu valencià com la dimensió de la gran majoria de les empreses (el 96% correspon a micropimes) condueixen al fet que, també unit a les rigideses de la normativa, els siga poc factible, opina la CEV.