La Delegació d’OCU en Comunitat Valenciana ha detectat un creixent nombre de casos de phishing amb la finalitat de sol·licitar les dades personals i bancàries de l’usuari i poder sostraure així diners del seu compte. Tot comença amb la recepció d’un missatge de text, aparentment del seu banc, avisant-li que “un dispositiu no autoritzat s’ha connectat al seu compte en línia”, o “que s’ha realitzat un càrrec en la seua targeta”. A continuació, ofereixen un link a l’afectat que porta a una web similar a la de la seua entitat bancària, on haurà d’escriure el seu usuari i contrasenya. D’aquesta manera aconsegueixen les dades del client i duen a terme l’estafa.
Recentment li va succeir a un client de Bankinter, soci d’OCU, que després de rebre el que semblava un missatge d’advertiment de la seua entitat, va clicar en el link assenyalat que al seu torn li va portar a una web aparentment oficial del banc. Allí s’incloïa un número de telèfon que va marcar per a confirmar el problema: no va aconseguir parlar amb el seu gestor personal, però al poc temps li van cridar del presumpte departament de frau informàtic per a confirmar que no era ell qui estava realitzant càrrecs en la seua targeta. Amb la finalitat de bloquejar la targeta li van enviar un altre correu perquè introduïra les seues dades personals, moment en el qual es va consumar una estafa per valor de 3.000 euros.
En aquest cas, com en altres similars, OCU denuncia la falta de resposta de les entitats financeres al phishing, que venen denegant quasi de manera sistemàtica -excepte honroses excepcions- les reclamacions dels seus usuaris, al·legant que es tracta d’una operació autoritzada pel consumidor. En algun cas, fins i tot al·leguen que s’ha remés als clients circulars (sense acreditar) informant d’aquests riscos. Davant la negativa OCU recomana que a més de la denúncia policial, s’interpose reclamació davant el Servei d’Atenció al Client de la seua entitat o el defensor del Client, aportant amb detall els fets que acrediten que es tracta d’una operació no autoritzada, així com la seua actuació s’ha ajustat a una conducta diligent res més conéixer l’engany. Si insisteixen en la negativa, l’usuari pot i deu acudir a la via judicial.
OCU facilita una sèrie de consells per a evitar que puga caure en aquesta mena de frau, cada vegada més habitual:
1.- Desconfiar de crides, missatges i correus no sol·licitats, o amb usuaris desconeguts. La millor opció és esborrar-los, i no contestar-los, ni accedir als arxius o enllaços que acompanyen.
2.- Precaució també amb els missatges de contactes coneguts amb enllaços o fitxers que cal obrir. Fins i tot s’ha detectat que utilitzen números telefònics que aparenten ser els de la pròpia entitat financera.
3.- No facilitar dades personals mai, encara que siga renunciant a premis i sortejos (un ganxo habitual), o es tracte de presumptes problemes urgents que requereixen la nostra col·laboració.
4.- Tampoc facilitar els codis de verificació o confirmació de l’operació que se solen rebre per SMS en el nostre telèfon associat.
5.- Actualitzar el sistema operatiu i instal·lar un antivirus en els dispositius electrònics; n’hi ha gratuïts.
Si ha caigut en el parany, OCU aconsella denunciar-ho a la policia i posar-se en contacte amb l’entitat bancària al més prompte possible, informant per escrit del succeït perquè puguen bloquejar la targeta i els comptes bancaris, així com protegir els saldos bancaris i prendre les mesures oportunes.
En cas de no obtindre una solució satisfactòria, OCU recomana demandar, ja que l’actual jurisprudència dominant obliga les entitats financeres a respondre llevat que acrediten una actuació greument negligent de l’usuari.