(EFE).- Un equip del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA) ha comprovat que, en llocs amb incendis forestals freqüents, els pins comencen a reproduir-se a edats més primerenques i ha conclòs que el foc és un factor que permet un major èxit reproductiu dels precoços.

Així ho han destacat des del Centre d’Investigacions sobre Desertificació, format pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana, que han estudiat les estratègies de supervivència del pi blanc o Pinus halepensis.

La investigació s’ha centrat en tretze localitzacions del Mediterrani espanyol i s’ha conclòs que, en llocs que es cremen amb més freqüència, els pins comencen a reproduir-se a edats més primerenques.

Els resultats, publicats en la revista ‘*Oikos’, suggereixen un procés de selecció dels individus més precoços pel foc, i tenen una aplicació directa en gestió i restauració forestal.

Els pins es reprodueixen sexualment mitjançant estructures reproductives conegudes com a cons, dels quals existeixen cons masculins i femenins, que es produeixen en el mateix arbre en branques diferents.

Els cons masculins són molt més xicotets que els femenins, i és on es formen els grans de pol·len que s’alliberen en la maduresa, mentre que la producció de cons femenins s’inicia a l’hivern, preparant els òvuls per a la pol·linització durant la primavera següent.

Quan els òvuls són fecundats, es formen les llavors, que queden protegides a l’interior del con: es desenvolupen durant dos anys, augmenten de grandària i s’endureixen, convertint-se en pinyes.

“El pi blanc és una espècie molt ben adaptada als incendis”, ha considerat la investigadora principal de l’estudi, Carmen *Guiote *Mingorance, que ha afegit que “encara que els pins moren després del foc, deixen després de si una gran descendència”.

En concret, això és possible gràcies a les anomenades pinyes *serótinas, unes pinyes que el pi manté tancades fins que la calor del foc les obri i s’alliberen les seues llavors.

Perquè aquesta estratègia siga beneficiosa és necessari que els individus aconseguisquen la maduresa sexual i comencen a produir pinyes abans que es produïsca el següent incendi.

L’edat de primera reproducció del pi blanc sol rondar els 10 o 15 anys, però varia entre individus; els més precoços poden reproduir-se ja als 4 anys.

Així, l’equip del *CIDE liderat per l’investigador del CSIC Juli G. Pauses va voler comprovar si, en zones amb incendis molt freqüents, hi ha una selecció d’individus més precoços, ja que els que no han aconseguit la maduresa sexual no poden deixar descendència després de l’incendi.

“Per a validar la nostra hipòtesi determinem l’edat de primera reproducció i la quantitat de pinyes acumulades per cada pi en 13 localitzacions de l’est peninsular, la majoria situades en la Comunitat Valenciana, des de Benicàssim a Xeresa”, ha explicat Pauses, que ha afegit que així van comprovar que “les poblacions històricament sotmeses a incendis més recurrents inicien la seua reproducció abans que les que s’han cremat poc”.

Els resultats mostren que, en llocs que es cremen amb més freqüència, els pins comencen a reproduir-se a edats més primerenques, suggerint que s’està donant un procés de selecció d’individus precoços per foc.

“A més, el fet de ser més precoços en la reproducció suposa que acumulen més pinyes a una edat determinada. Això es tradueix en un major èxit reproductiu dels individus precoços, permetent a ha resumit Carmen *Guiote.

Segons els investigadors del CIDE, aquests resultats tenen aplicació directa en gestió i restauració forestal.

“Si es requereix restaurar un bosc de pi blanc o d’una altra espècie no *rebrotadora, és convenient utilitzar llavors de poblacions que siguen molt precoces en la reproducció. Això incrementa la probabilitat que les poblacions puguen regenerar-se després de futurs incendis”, ha destacat Pauses.

Aquesta troballa implica un canvi de paradigma en les pràctiques de restauració, ja que fins ara s’usaven llavors de situats amb bona qualitat forestal, sense tindre en compte la seua història d’incendis.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia