El 18,7% dels joves valencians viu la masculinitat alineat amb idees tradicionals homòfobes o com la del ‘sexe fort’, que és l’arrel de la violència de gènere, segons es desprén de l’estudi ‘Masculinitats juvenils en la Comunitat Valenciana. Processos de construcció identitària i percepcions sobre la masculinitat”, realitzat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació FAD Joventut i finançat per l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ).

A través d’entrevistes realitzades a 402 joves de 15 a 29 anys residents en la Comunitat Valenciana, aquest estudi ha analitzat quin percentatge de joves valencians està dins de ‘la caixa de la masculinitat’, un constructe teòric que serveix per a explicar el grau de proximitat que tenen les persones joves en relació amb la visió més tradicional i conservadora de la masculinitat, i com afecta a les seues vides.

La investigació ha sigut presentada a la Biblioteca de la Dona de la Generalitat per la directora general del Institut Valencià de la Dona, María Such, el director general de l’IVAJ, Jesús Martí, i la directora general de la Fundació Fad Joventut, Beatriz Martín. L’exposició de les dades ha sigut a càrrec de la subdirectora del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fad, Anna Sanmartin.

Durant l’acte, Jesús Martí ha assenyalat que aquestes dades “no han de ser interpretats en negatiu, sinó en positiu. La societat ha avançat molt, ja no es parla de cerca de referents o de ‘noves’ masculinitats, hui molts joves ja han trobat un espai en el qual se senten còmodes”.

En aquest sentit, ha afegit que, encara que és cert que continua havent-hi resistències i hi ha persones joves “que no acaben de trobar el seu lloc i s’aferren al que coneixien, és indubtable que s’ha avançat molt”. “Per això ens sembla molt important seguir amb atenció com evolucionen les concepcions de la masculinitat, i fomentar programes que ajuden al fet que les persones joves continuen avançant en igualtat.”

Per part seua, María Such ha assenyalat que és necessari que, des de l’Administració, es “observe” a aqueix quasi 20% de joves que adopta una posició en la qual orienten la seua vida cap al compliment dels rols tradicions de gènere de la masculinitat “que ells consideren com a alliberadors, encara que en realitat els està limitant, ja que els impedeix trencar amb els motles i desenvolupar lliurement la seua vida per por de no complir amb les expectatives d’èxit que se suposa la societat espera d’ells, a ser jutjats o a donar una imatge de vulnerabilitat”.

Així mateix, ha apuntat que aqueixa idea associada a arrels tradicionals vinculades a aquests rols “es tradueixen moltes vegades en actituds violentes com a via per a solucionar els problemes, la qual cosa està directament vinculat a les situacions de violència de gènere que es produeix entre una part de la població més jove”

Per això, “tenim l’obligació de facilitar a aquest grup de població les eines necessàries perquè puguen trencar amb aquest ‘mandat de gènere’ basat en els rols tradicionals”.

En aquesta línia, s’ha referit a la campanya impulsada per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives el passat 25 de novembre, “dirigida precisament a aquest sector de la població amb la finalitat que aquests joves sàpien enfrontar-se a situacions quotidianes masclistes i a trencar amb el ‘què diran’ del seu entorn o els seus amics, enfrontant-se a les situacions masclistes que puguen reproduir uns altres”.

La ‘caixa de la masculinitat’

Estar dins, fora o en la vora de ‘la caixa de la masculinitat’ suposa estar més o menys alineat amb la masculinitat més tradicional, aquella que estableix uns paràmetres estrictes sobre el que significa “ser home”.

Així, segons l’estudi presentat hui, en comparació amb el conjunt nacional, en la Comunitat Valenciana hi ha més xics dins de la caixa (18,7% enfront del 14% del conjunt) i menys a la vora (41,5% enfront del 44,7%) i fora (39,8% enfront del 41,3%).

A més, l’estudi reflecteix que entre el 25% i el 30% de xics valencians manifesten estar d’acord amb idees com “els homes de veritat són heterosexuals”; “un home no ha de ser efeminat”; “un home que no es defensa quan uns altres abusen d’ell, és feble”; “els homes haurien de resoldre els seus problemes personals per si mateixos sense demanar ajuda als altres”; i que “un xiquet ha d’evitar jugar des de xicotet a ‘coses de xiquetes’”, entre altres idees tradicionals.

Masculinitat, benestar i pressió social

D’altra banda, les formes diferencials de veure la masculinitat entre els joves valencians s’erigeixen com a factors clau quant a la manera de viure: des del grau de felicitat fins a les pressions socials s’experimenten amb major o menor intensitat en funció de la identificació amb la masculinitat hegemònica tradicional.

Per exemple, els homes que estan fora de la caixa de masculinitat experimenten molta més confiança, decisió i felicitat, però també ansietat, estrés, inquietud, preocupació, incertesa, descoratjament i apatia. Mentrestant, els qui estan dins de la caixa destaquen en què senten menys agressivitat i més curiositat, tranquil·litat i culpabilitat.

Respecte als resultats nacionals, cal esmentar que en la Comunitat Valenciana els homes que estan fora de la caixa senten majors nivells de confiança i inquietud, i els qui estan dins manifesten més tranquil·litat i culpabilitat i menys agressivitat.

Així mateix, els homes joves de la Comunitat dins de la caixa senten major pressió social que els qui estan a la vora o fora en totes les qüestions preguntades, especialment en les quals han de veure amb ser físicament atractiu (un 55,9% sent bastant o molta pressió sobre aquest tema), tindre parella estable, tindre èxit en xarxes socials, relacionar-se exclusivament amb persones heterosexuals, usar la violència per a defensar la seua reputació, consumir alcohol o drogues, realitzar les faenes de casa i comportar-se amb el seu grup d’amistats.

Masculinitat i violència

Dins de la caixa els homes joves valencians declaren haver patit sovint molta més violència (alguna cosa que també ocorre en el conjunt d’Espanya). En aquest cas, resulten significatives dues circumstàncies concretes: el 34,6% diu haver sigut objecte de violència, amenaces i assetjament en línia (proporcions entre el 5% i el 8% per a la resta dels homes); i el 25,7% que ha sigut objecte de violència física deliberada (14,8% entre els qui estan a la vora de la caixa i 2,5% entre els homes que estan fora).

La violència patida resulta també més habitual entre els homes joves dins de la caixa que entre els qui estan fora. Amb freqüència i molta freqüència, un de cada quatre va exercir violència física, prop del 20% es va burlar d’algú, i pràcticament un 17% va insultar, es va burlar o va amenaçar a algú de manera en línia o per xarxes socials. La violència exercida pels homes que estan fora de la caixa és residual, i els qui estan en la vora oscil·len entre el 6% i el 12%.

Respecte a la mitjana estatal, en la Comunitat Valenciana es reconeix alguna cosa més haver insultat a algú, publicat fotos per a avergonyir-li, o amenaçar per missatges de text, xarxes socials o una altra aplicació o pàgina web, sobretot en la freqüència “a vegades” (quasi cinc punts més, encara que els resultats per a la major freqüència estan un punt per davall).

Masculinitat i violència de gènere

Encara que, en general, existeix consens entre els homes joves valencians amb què la violència de gènere és un problema social molt greu, estar dins de la caixa també determina un major suport a les idees negacionistes sobre la violència de gènere (un 45,7% creu que és un invent ideològic, un 44,1% que si és de poca intensitat la violència no és un problema per a la parella i un 38,9% sosté que només uns certs perfils de dones poden arribar a ser víctimes d’aquesta violència).

La radicalitat d’aquestes posicions entre la joventut valenciana és major en comparació a la mitjana nacional en tots els casos (dins, a la vora i fora). De fet, probablement, el resultat més sorprenent d’aquesta bateria és que la major proporció d’homes que creuen que la violència de les dones cap als homes no es té en compte prou està entre els qui se situen fora de la caixa, a més de forma majoritària, 58,2%, quan entre la resta dels homes no arriba al 5 0%. A nivell nacional, existia més acord entre els homes que entren o ixen de la caixa, que entre els qui se situen dins.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia