(EFE).- Trenta anys després de trobar, el 27 de gener de 1993, els cossos de Miriam, Toñi i Desirée, la investigació del triple crim d’Alcàsser manté obertes diverses vies d’anàlisis que busquen constatar que Antonio Anglés va participar en els fets però que podrien donar lloc a noves revelacions.

Els jutges de l’Audiència Provincial de València (en una sentència que va ser ratificada pel Tribunal Suprem) van considerar provat que les tres xiquetes d’entre 14 i 15 anys van ser raptades el 13 de novembre de 1992 per Miguel Ricart -únic condemnat-, un altre home identificat que no va ser detingut (Anglés) i “possiblement alguna altra persona més”.

La instrucció judicial d’aquest crim, de la qual és responsable el Jutjat número 6 d’Alzira, està completament esgotada, encara que queda oberta una peça dedicada exclusivament a la localització d’Anglés, un dels pròfugs més perseguits de tota Europa.

En el marc d’eixa peça, en els últims mesos l’Associació Laxshmi (personada en la causa des de principis de 2021), que exerceix l’acusació popular, ha sol·licitat a l’instructor diverses proves pericials que fonamentalment persegueixen apuntalar l’acusació contra Anglés mitjançant la cerca de restes seues en els escenaris del crim o en les peces de les víctimes.

ELS COTXES DE RICART I ANGLÉS

Segons recorda el criminòleg Félix Ríos, fundador de Laxhsmi, a l’abril de 2021 es va sol·licitar l’examen dels vehicles de Ricart i Anglés, una petició a la qual el jutjat va accedir sis mesos després i que va resultar infructuosa perquè la continuada exposició al sol de les possibles restes d’ADN feien inviable la seua anàlisi.

No obstant això, d’aquesta pericial queda pendent l’anàlisi d’uns fragments de pèl i d’unes retallades de tapisseria -en els quals podria haver-hi restes de sang- que van ser extrets d’una zona en la qual, segons el testimoniatge de *Ricart, va sagnar una de les xiques en ser colpejada per Anglés.

LES PECES DE LES VÍCTIMES

Al juny de 2021 aquesta mateixa associació va sol·licitar noves anàlisis d’ADN de diverses peces de vestir de les xiquetes, a les quals el jutjat va accedir a l’octubre, juntament amb les anteriors (els vehicles dels processaments), que estan pendents.

Al novembre de 2021 es va presentar un detallat informe sobre com va poder desenvolupar-se la fugida d’Anglés i es va sol·licitar al jutjat que reclamara l’ajuda del Regne Unit i Irlanda perquè permeteren l’accés de determinades bases de dades de restes humanes per identificar.

En aquest sentit, Ríos explica que “hi ha algunes d’aquestes bases de dades que no estan compartides, com va succeir amb els cranis trobats en les costes irlandeses, l’anàlisi de les quals es va demanar ‘ex profeso'” perquè les restes no pertanyien a Anglés.

UNA COMISSIÓ ROGATÒRIA A IRLANDA

En el marc d’aquest nou informe, es va demanar que es remetera una comissió rogatòria a les autoritats irlandeses perquè localitzaren la documentació confiscada per la tripulació del vaixell de càrrega City of Plymouth -suposadament Antonio Anglés va embarcar clandestinament en ell el 18 de març de 1993 des de Lisboa amb destinació de Dublín- i que possiblement és la d’un toxicòman que va poder acollir a Anglés en la capital portuguesa.

En la mateixa petició se sol·licita la identificació del periodista que va poder tractar de comunicar-se telefònicament amb aqueix polissó.

LA IDENTIFICACIÓ DE LES VÍCTIMES AMB ADN

Al març de 2022 l’associació Laxshmi va sol·licitar que s’identificara amb tècniques modernes d’ADN els cranis de les tres víctimes, que van ser analitzats en el seu moment amb tècniques antropomètriques i pels efectes personals.

“No és que pensem que no són elles, però si algun dia es troba a Anglés es podria arribar a qüestionar la seua identitat. Volem fer les coses bé”, apunta Ríos.

Els cranis es conserven en l’Institut Nacional de Toxicologia i per a la seua correcta anàlisi s’haurien de comparar les mostres amb els perfils genètics dels seus pares.

Aquesta sol·licitud va ser denegada per la jutgessa instructora, però l’acusació particular ha recorregut a l’Audiència Provincial de València.

LA MOQUETA TROBADA EN LA FOSSA…

Al maig de 2022 -el jutjat el va acordar al juliol- es va sol·licitar l’anàlisi de la moqueta amb la qual es van embolicar els cossos de les xiquetes en la fossa i altres restes.

Entre ells, un llençol blanc que cobria un matalàs d’espuma en la part superior de la caseta de La Romana, fibres d’un matalàs trobat en el mateix lloc, roba interior de Toñi, la samarreta de Desirée i la samarreta de Miriam, algun dels quals van donar positiu en el seu moment en reactius que indicaven possible presència de semen o sang.

… I UNA LLETRA MORTA

Al setembre de 2022 -el jutjat el va acordar al novembre- Laxhsmi va presentar un últim informe en el qual sol·licita tindre accés per a la seua anàlisi a una lletra morta que va ser trobat en la fossa i sobre el que, en el seu moment, es van practicar anàlisi que van resultar infructuosos.

La referida acusació popular creu que existeix la possibilitat que, mitjançant tècniques modernes, puga tractar de desxifrar-se si existeix algun tipus de tipografia, dibuix o numeració que puga romandre vetlat en aquest paper, del qual se sospita que puga ser un bitllet d’autobús o una entrada.