(EFE).- Més de 103.000 xiquets i xiquetes de la Comunitat Valenciana no poden permetre’s tindre a casa una temperatura adequada a l’hivern, segons les dades de l’última Enquesta de Condicions de Vida i l’anàlisi que ha realitzat Save the Children sobre com afecta la pobresa energètica en les famílies amb filles i fills.
A nivell estatal, solament el 16% de les llars espanyoles en els quals es passa fred a l’hivern i no poden pagar les factures de la llum i el gas compta amb el suport del bo social.
Això en un context en el qual 4,5 milions de persones abonen les seues factures amb retard per dificultats econòmiques, i més de 6,7 milions no poden mantindre la seua casa a una temperatura adequada, segons ha informat l’ONG en un comunicat. A més, el 13,1% de xiquetes, xiquets i adolescents viu en aquestes llars.
L’organització denuncia que el bo social no està arribant a totes famílies que el necessiten, i assenyala que a diferència de les llars constituïdes només per persones adultes, les famílies amb fills o filles a càrrec afronten més situacions d’endeutament, ja que prioritzen el seu benestar.
El retard en el pagament de les factures de la llum és també una cosa normalitzada en les famílies que es troben en aquesta situació: prop de 475.000 persones en la Comunitat Valenciana viuen en llars que no estan al dia en el pagament de factures de subministraments de l’habitatge, segons les últimes dades oficials.
“Quan parlem de famílies en situació de pobresa energètica a l’hivern, parlem de xiquets i xiquetes que no poden dutxar-se moltes vegades amb aigua calenta, que han de tapar-se amb mantes a tota hora per a no passar fred o que han de fer els deures amb l’abric posat”, assegura el director de Save the Children en la Comunitat, Rodrigo Hernández.
L’organització alerta també que la pobresa energètica afecta no sols a la salut física dels xiquets i xiquetes, amb conseqüències associades a problemes respiratoris i a l’augment de visites a l’hospital, sinó també a la salut mental de la infància i l’adolescència.
“Viure en llars amb deutes i una preocupació constant de si es podran permetre pagar les factures pot provocar problemes d’estrés i salut mental entre els membres de la família, inclosos els xiquets, xiquetes i adolescents”, afirma Hernández.
Quant a les conseqüències en l’educació, Save the Children assegura que diverses investigacions han demostrat que la pobresa energètica pot estar associada a l’absentisme escolar i a un pitjor rendiment en el col·legi, juntament amb situacions d’assetjament, estigma i aïllament.
A més, existeixen altres efectes de la precarietat energètica, com la falta de seguretat en alguns habitatges per a tractar de mantindre la casa calenta. Incendis i altres accidents poden posar en risc la vida de tota la família a causa de connexions irregulars a la xarxa de subministrament o bé per l’ús de mètodes alternatius per a calfar-se o il·luminar-se, com a ciris i *braseros.
En la seua anàlisi, Save the Children assenyala algunes mesures clau per a fer front a aquesta situació a nivell estatal com, per exemple, convertir en permanents les ajudes temporals d’emergència o reformar el bo social perquè s’atorgue automàticament a les famílies que es troben sota el llindar de la pobresa.
També planteja que el llindar d’accés per a les famílies amb fills i filles a càrrec tinga en compte el cost de vida en cada territori, així com crear espais en els quals es tramiten totes les qüestions informatives i de prestació relacionades amb la provisió d’energia.
L’organització valora especialment l’escut social energètic posat en marxa pel Govern, encara que considera que es pot fer més per a aconseguir que les famílies puguen fer front a les onades de fred que estem vivint aquests dies.
A nivell autonòmic, proposa millorar l’eficiència energètica dels habitatges i implementar ajudes per a combatre la pobresa energètica, com són la prohibició de talls de subministrament a les famílies amb fills i filles a càrrec en risc de pobresa o exclusió social, o l’establiment d’oficines d’assessorament energètic a escala municipal.