El 6 de febrer se celebra el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, una pràctica que se sol executar en xiquetes en algun moment de les seues vides entre la infància i l’adolescència en determinats països.

Va ser el 20 de desembre de 2012 quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Resolució per a proclamar aquest Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina.

S’engloben en aquestes pràctiques tots els procediments consistents a alterar o danyar els òrgans genitals femenins per raons que res tenen a veure amb decisions mèdiques.

És una violació dels drets humans de les dones i xiquetes. Viola els seus drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmeses a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

La mutilació genital femenina és causa d’hemorràgies greus i altres problemes de salut com ara quistos, infeccions i infertilitat, així com complicacions en el part i un major risc de mort de nounats.

Encara que es concentra principalment en 29 països d’Àfrica i d’Orient Mitjà, l’ablació és un problema universal i es practica en alguns països d’Àsia i Amèrica Llatina. A més, persisteix també en les poblacions emigrants que viuen a Europa Occidental, a Nord Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.

Les dades són molt greus. A nivell mundial, es calcula que hi ha almenys 200 milions de xiquetes i dones mutilades. En l’actualitat, cada any se li mutilen els genitals a tres milions de xiquetes. I 44 milions de xiquetes menors de 14 anys han patit l’ablació, principalment a Gàmbia (un 56%), Mauritània (54%) i Indonèsia, on al voltant de la meitat de les xiquetes d’11 anys han patit aquesta pràctica.

Sanitat recupera l’activitat prepandèmia contra la mutilació genital

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha recuperat les xifres d’activitat prèvies a la pandèmia en la seua estratègia de prevenció i atenció a la mutilació genital femenina en la Comunitat Valenciana.

Segons han afirmat des de la Generalitat, aquesta estratègia, posada en marxa en 2016 amb la creació del Protocol d’Atenció Sanitària davant la Mutilació Genital Femenina, s’ha consolidat entre professionals, administracions i associacions implicades i torna a nivells d’activitat similars a 2019.

Així ho ha comunicat el conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez, amb motiu de la celebració cada 6 de febrer del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina.

“La sensibilització i formació del personal sanitari per a detectar, atendre i previndre aquest greu problema de salut ha sigut molt àmplia i la coordinació entre equips i administracions està sent real”, ha destacat.

Així mateix, ha anomenat a “no oblidar que l’objectiu principal és evitar l’aparició de nous casos de mutilació genital en xiquetes que residisquen en la Comunitat Valenciana, així com atendre aquelles dones que ja l’han patida i presenten problemes de salut”.

La Unitat de Referència per a la Cirurgia Reconstructiva de la Mutilació Genital Femenina de la Comunitat Valenciana (situada a l’Hospital Universitari Doctor Peset) va valorar en 2022 a 23 dones de diferents països que havien sigut sotmeses a aquesta pràctica.

Tres d’aquestes dones eren menors d’edat (entre cinc i 12 anys) i no han requerit cirurgia i, amb això, ja han sigut valorades 131 dones des que al juny de 2016 es creara la unitat de referència.

Així mateix, l’equip de professionals d’aquesta unitat va realitzar l’any passat cinc intervencions quirúrgiques de reconstrucció i té previstes set intervencions més, tres d’elles programades ja per a aquest mateix mes de febrer.

En total, el centre sanitari públic valencià ha realitzat 30 cirurgies en els últims set anys.

A més, aquestes dones reben atenció psicosexual en el centre de salut sexual i reproductiva Font de Sant Lluís, que realitza el seguiment actualment de 15 dones.

La unitat compta també, per a fer costat a aquestes dones, amb la col·laboració de l’agent de salut de base comunitària Aminata Soucko.

L’estratègia de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a previndre la mutilació genital femenina ha suposat en 2022 la detecció i seguiment de 41 nous casos sospitosos per part del personal d’Atenció Primària i Hospitalària.

En aquest sentit, respecte a l’any passat s’ha incrementat en un 51,8% el nombre de casos sospitosos i en seguiment per part del personal sanitari, la qual cosa, segons Sanitat, posa de manifest que actualment existeix un major coneixement d’aquests recursos assistencials.

A més, cada any s’incrementen les accions formatives, sessions clíniques i xarrades dirigides a associacions en contacte amb dones que procedeixen de països en els quals la mutilació té un arrelament social i cultural i, durant l’any passat, es van realitzar 20 accions formatives en la Comunitat Valenciana.

El protocol permet oferir a la dona una atenció multidisciplinària per part dels serveis assistencials amb professionals de pediatria, medicina de família, ginecologia, obstetrícia, matrones, infermeria, psicologia, treball social i Salut Pública, que valoren i fan seguiment dels casos.

En l’àmbit pediàtric, s’estableix el seguiment de les xiquetes en risc en funció de l’àrea geogràfica de procedència i pels antecedents de mare que ha patit mutilació genital.

En concret, en aqueixos casos, s’activa un Full de seguiment que possibilita un seguiment més exhaustiu de les menors.