(EFE).- Les empreses tèxtils valencianes han tornat a la seua producció habitual després del parèntesi de la pandèmia que les va obligar a adequar la seua activitat a les necessitats de la població i a l’aturada que es va produir en l’economia, i mantenen paralitzades les línies de fabricació de màscares i fins i tot algunes d’elles han venut ja la maquinària que van adquirir per a eixe fi.

La irrupció del coronavirus va suposar “una revolució” en la zona de les comarques centrals, entre València i Alacant, amb gran tradició tèxtil, per la “reacció” que van tindre les empreses per a començar a fabricar màscares, una protecció que ha sigut indispensable durant molts mesos, recorda a EFE el president de l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (Ateval) i del Consell intertèxtil Espanyol (CIE), Pepe Serna.

En aquell moment, en els inicis de la pandèmia, no hi havia producte en el mercat i la demanda era total, amb tota la producció venuda. Al juliol de 2020, les empreses del clúster del tèxtil sanitari promogut per Ateval i l’Ajuntament d’Ontinyent (València) comptaven amb una capacitat de producció de 15 milions de màscares mensuals.

Entre 40 i 50 empreses valencianes de la zona van començar a fabricar les proteccions si bé la producció es va anar industrialitzant i el preu del producte va anar reduint-se, un procés que va portar a abandonar el producte a una part de les empreses i al mateix temps a la permanència de les més competitives, catorze o quinze que s’havien proveït de maquinària.

Serna detalla que no es van crear noves empreses amb el propòsit de fabricar màscares; les indústries van obrir noves línies per a aquests tèxtils sanitaris, en paral·lel a la baixada de les seues produccions habituals d’acabats i confecció tèxtil.

D’eixa manera es van adaptar a les circumstàncies i no van haver d’aplicar acomiadaments massius, assenyala *Ateval.

La reducció gradual dels contagis per covid i també de l’ús obligatori de les màscares -l’última, en el transport públic- ha anat disminuint la demanda, ja que a Espanya únicament queda la seua obligatorietat en centres sanitaris i farmàcies. A aqueixa situació s’afig la competència internacional, amb preus més baixos.

Afortunadament, afirma el president d’Ateval, les empreses tenen altres productes i han reactivat les seues línies de producció tradicionals, i la majoria manté paralitzada la divisió de màscares. D’aquestes, alguns han venut els equips i altres els conserven per si es produïra “una altra necessitat o demanda important”.

Així mateix, hi ha empreses amb comandes d’hospitals o farmàcies que continuen amb la divisió en marxa, segons indiquen fonts d’Ateval.

En el conjunt d’Espanya, en l’àmbit del Consell intertèxtil la situació és la mateixa que en la Comunitat Valenciana perquè pràcticament no hi ha cap empresa en plena producció, si bé subministren de manera esporàdica aquelles que tenen la línia de treball disposada per a les comandes.

UN PRODUCTE DE QUALITAT

L’Associació d’Empresaris Tèxtils reclama a l’administració pública que les licitacions de compres estratègiques tinguen en compte el producte de qualitat i fabricat en el territori, “a casa”.

El producte local “no pot competir” en preu amb l’importat, sobretot el procedent d’Àsia, i perd l’oportunitat de subministrar comandes estratègiques a l’administració, perquè les licitacions públiques “prevalen en preu, preu barat, i no en qualitat o altres atributs”, lamenta Serna.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia