Cada 22 de febrer se celebra el Dia de la Igualtat Salarial, amb la finalitat de conscienciar i sensibilitzar a la societat sobre la bretxa salarial de gènere. Igualment, se celebra el Dia Europeu de la Igualtat Salarial el mes de novembre, per a generar i promoure accions per part dels Estats membres de la Unió Europea cap a aquest tema tan controvertit, en matèria d’igualtat de gènere salarial i laboral.
El primer Dia Europeu de la Igualtat Salarial es va celebrar el 5 de març de 2011, fent referència al fet que les dones havien de treballar 64 dies addicionals per a percebre les mateixes retribucions anuals que els homes.
Ja l’any 2015 aquesta efemèride es va traslladar al mes de novembre, assenyalant així el moment simbòlic de l’any en què les dones deixen de percebre les seues remuneracions, en comparació amb els homes.
Cal apuntar que existeix una data a nivell internacional i decretada per l’ONU en aquest sentit, el Dia Internacional de la Igualtat Salarial, que se celebra el 18 de setembre.
El Dia de la Igualtat Salarial a Espanya ha sigut promogut per la Comissió d’Igualtat del Senat (aprovat pel Consell de Ministres) i la Secretaria de l’Estat d’Igualtat i contra la Violència del Gènere (a través del Institut de la Dona), adscrita al Ministeri d’Igualtat del Govern Espanyol.
En canvi, la Comissió Europea commemora el Dia Europeu de la Igualtat Salarial, celebrat el mes de novembre, el dia de la qual varia anualment en funció de les dades publicades per Eurostat, sobre la bretxa salarial de gènere mesura en còmput d’hora treballada a la Unió Europea.
L’objectiu de totes dues efemèrides és el mateix: generar consciència i sensibilització prop de les diferències salarials que han continuat persistint a Europa entre homes i dones, promovent l’adopció i execució de mesures per al seu degut anivellament.
És important destacar que el dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere ha sigut reconegut per l’Organització Internacional del Treball (OIT) des de l’any 1919, però en el present ha continuat persistint aquesta desigualtat salarial entre gèneres.
La bretxa salarial de les dones és del 20,10%: cobren 5.073 euros anuals menys
La bretxa salarial entre dones i homes en la Comunitat Valenciana se situa en el 20,10%, un punt menys que en 2019 (21,16%), i perceben 5.073,31 euros anuals menys que ells, tenen major taxa de temporalitat i exerceixen el 85% de tota l’ocupació parcial.
Aquestes són les conclusions de l’informe “La bretxa salarial a la Comunitat Valenciana” presentat aquest dimarts amb motiu del Dia Internacional per la Igualtat Salarial demà 22 de febrer pels sindicats CCOO PV i UGT PV.
Pese al descens respecte a 2019, la bretxa salarial en la Comunitat en 2020 està per damunt de la mitjana nacional (18,72%), amb una diferència de 1,38 punts, i les dones haurien de treballar 73 dies més perquè s’equiparara el seu salari al dels homes o suposa que deixen de percebre ingressos per treballar des del 19 d’octubre.
L’impacte de la pandèmia en 2020 i la seua repercussió sobre les variables laborals obliguen a assenyalar el caràcter excepcional/conjuntural de les dades.
El mercat de treball està marcat per a les dones per la temporalitat i la parcialitat, la qual cosa impossibilita la trajectòria i seguretat laboral, segons l’informe, que col·loca en el 20,90% la taxa de temporalitat de les dones enfront del 15,90% dels homes. A més, el 85% de tota l’ocupació parcial correspon a dones.
Les valencianes perceben 5.073,31 euros menys a l’any que els homes valencians i 2.301,75 euros menys que la mitjana d’Espanya, encara que han millorat un lloc en les posicions en la taula estatal però continuen situant-se en els últims llocs, el quart per davall.
Els sindicats asseguren que la pujada del SMI ha acurtat els terminis per a avançar en igualtat salarial i assenyalen que si la pujada del Salari Mínim continuara constant, es tardarien 25 anys a eliminar la bretxa salarial.
A mesura que augmenten els salaris, va disminuint la presència de dones. Així, la bretxa és major en la contractació indefinida (20,73%) enfront de la temporal (18,90%), però aquesta triplica la mitjana estatal, que és del 6,11%, i ha crescut més de tres punts.
Les joves menors de 25 anys i les majors de 55 anys pateixen major bretxa salarial en la Comunitat Valenciana, del 23,79% i 21,83% respectivament, i el percentatge en les ocupacions de categories més baixes ascendeix al 36,99%, i va descendit al 26,16% en categories mitjanes i al 14,33% en altes.
En les pensions, la diferència salarial arriba al 33,04%, és a dir 402 euros menys al mes, lleugerament inferior a la d’Espanya, del 33,18%.
El sindicat CCOO PV reivindica que es potencie l’adopció de plans d’igualtat en les empreses, fórmules de flexibilitat interna en les empreses i centres de treball, continuar amb la pujada del SMI, reforçar les tasques de vigilància i sanció de la Inspecció de Treball, incloure clàusules d’acció positiva eficaces en favor de les dones en els convenis col·lectius i el repartiment equilibrat de les cures.
UGT PV ha reclamat la creació de Comités de bretxa salarial a imatge dels Comités de seguretat i salut en el treball, la inclusió en els Pressupostos de la Generalitat de partides que garantisquen el compliment d’igualtat retributiva, o l’adopció de mesures per part del Govern per a reduir l’abús de la contractació a temps parcial de dones.
La secretària de Formació, Ocupació i Igualtat de Gènere d’UGT PV, Pilar Mora, ha posat l’accent en les empleades de la llar, una activitat feminitzada, “infravalorada i molt precària” que “per fi” té dret a la desocupació en haver ratificat el Govern d’Espanya el conveni 189 de la OIT, i ha reivindicat que s’accelere en desenvolupament normatiu perquè no siguen considerades “de segona” i se’ls reconeguen els mateixos drets que a la resta de treballadors.
L’informe ha sigut presentat per part de CCOO PV per la secretària de la Dona, Cloti Iborra.
Climent: “Persisteixen diferències i biaixos en el mercat de treball que perjudiquen les dones en el seu desenvolupament professional”.
El conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, ha destacat que “persisteixen diferències i biaixos en el mercat de treball que perjudiquen les dones en el seu desenvolupament professional”.
“Entre altres factors, un dels més visibles és la segmentació del mercat de treball, de manera que els sectors i categories d’ocupació més feminitzats tendeixen a ser els de salaris més baixos”, ha assenyalat Climent.
“Així mateix, l’orientació de la dona a les cures de la llar implica una major presència femenina en la jornada a temps parcial el que suposa menors retribucions i impedeix, en algunes circumstàncies, el seu ascens a llocs de treball superiors en les empreses i institucions”, ha afegit.
Climent ha participat en la commemoració de l’Associació d’Empresàries i Professionals de València (*EVAP) celebrada sota el balcó de l’Ajuntament de València contra la bretxa salarial.
També la Conselleria d’Economia Sostenible ha publicat el seu últim l’informe anual relatiu a la igualtat de gènere i la bretxa salarial a la Comunitat Valenciana, amb motiu del “Dia de la Igualtat Salarial”, que se celebra hui a Europa. Aquest informe situa la bretxa en salari anual en el 20,1 per cent en la Comunitat Valenciana 2020, l’últim exercici del qual existeixen dades.
L’objectiu d’aquesta publicació és contribuir a visibilitzar la bretxa salarial, analitzar les línies d’actuació i les mesures implementades per a eliminar-la, i avaluar la seua efectivitat, Climent ha explicat que “per a superar la diferència de retribució, la segmentació i els estereotips sobre les funcions i els sectors feminitzats laboralment, és necessari mantindre un marc d’accions i polítiques per a reduir les diferències de retribució basades en factors aliens a la discriminació directa”.
En aquest sentit, ha destacat iniciatives desenvolupades per la Generalitat, com els plans d’igualtat (fins a 2021 s’han presentat 1.918 sol·licituds i s’han visat 1.235), o el segell ‘Fent Empresa, Iguals en Oportunitats’.
Les principals conclusions que llança l’informe de la Comunitat Valenciana:
- En l’informe d’enguany, segons les dades de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial, s’observa que l’any 2020 la bretxa en salari anual va ser del 20,1% en la Comunitat Valenciana i del 18, 7% a Espanya i en termes de salari hora de 12,0% i 10,0%, respectivament. Aquesta menor bretxa en termes salari hora enfront de la calculada en salari anual es deu, en part, a l’efecte d’una major incidència de la jornada a temps parcial i de la contractació temporal en el treball de les dones respecte a la dels homes.
- La bretxa salarial per sectors en la Comunitat Valenciana és lleugerament major en el sector industrial que en el sector serveis, com a element diferencial respecte al total d’Espanya. D’altra banda, la bretxa salarial disminueix sensiblement amb els grups d’ocupació, és a dir, a major especialització i responsabilitat del lloc de treball, menor bretxa salarial de gènere. Si s’analitza la bretxa salarial de gènere segons contractació temporal o indefinida és notablement major en la indefinida tant en salari anual com en salari hora per a l’economia valenciana, aquesta diferència és encara major en l’espanyola.
- Així mateix, contribueix a la bretxa de gènere la inactivitat per la dedicació a cures de la llar i la incidència de la jornada parcial continua sent molt més elevada en el cas femení, a causa de la notable major dedicació femenina a activitats relacionades amb les cures , moltes vegades de manera informal i no professionalitzada i, per tant, mal retribuïdes.
- Cal destacar l’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que per a 2023 ascendeix a 1.080 euros mensuals en catorze pagues, quantia que suposa un augment de més del 68% des de 2012, la qual cosa té un impacte molt positiu en la reducció de la bretxa salarial de gènere, a causa de l’existència majoritària de dones amb baixos salaris.
L’informe es pot consultar en la web de la Conselleria.