(EFE).- El Ministeri de Sanitat ha descartat la presència de virus de Marburgo en el pacient sospitós de València després de l’anàlisi del test genètic realitzat pels científics de l’Institut de Salut Carles III, que també descarta la presència de virus d’Ébola.
El cas de València era l’únic en investigació a Espanya després del brot del virus de Marburgo detectat el dia 13 de febrer a Guinea Equatorial.
El pacient, un home de 34 anys, presentava símptomes compatibles amb la malaltia del virus de Marburgo, similar al de l’Ébola, i va estar a Guinea Equatorial durant un període de temps que es podria correspondre amb el d’incubació i desenvolupament de la malaltia.
En l’actualitat, roman ingressat en la Unitat d’Aïllament d’Alt Nivell de l’Hospital La Fe de València. El pacient ingressat “està estable”, encara que els metges i responsables sanitaris segueixen pendents de la seua evolució.
Per part seua, el Ministeri de Sanitat acaba de publicar un protocol d’actuació per a la “detecció precoç i maneig” de pacients amb el virus Marburgo, coincidint amb el cas sospitós detectat en valència que acaba de ser descartat.
A més, fonts del Ministeri de Sanitat han subratllat aquest dissabte que “Espanya disposa d’una xarxa d’unitats d’aïllament d’alt nivell per a malalties infeccioses d’alt risc” i que “la detecció precoç de casos” permet evitar riscos per a la població general.
El brot, primer del virus de Marburgo que es declara a Guinea Equatorial, es va detectar el 13 de febrer a la província de *Kié-*Ntem, en l’oest de la part continental del país i fronterera amb Camerun i Gabon, després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) confirmara la mort d’almenys nou persones per la malaltia.
La malaltia pel virus de Marburgo és tan mortífera com la de l’Ébola i s’estima que a Àfrica ha causat la mort de més de 3.500 persones.
Igual que l’Ébola, eixe virus provoca hemorràgies sobtades i pot produir la mort en pocs dies, amb un període d’incubació de 2 a 21 dies i una taxa de mortalitat de fins al 88%.
La malaltia, per a la qual no hi ha vacuna ni tractament específic, va ser detectada en 1967 a la ciutat alemanya de Marburgo -origen del seu nom- per tècnics de laboratori que van resultar infectats quan investigaven a micos portats d’Uganda.
MESURES D’ACTUACIÓ PER Als CONTACTES
En funció del nivell d’exposició amb la persona contagiada, els contactes es consideren d’alt o de baix risc.
En el cas dels contactes d’alt risc no està indicada en general la quarantena, encara que és recomanable limitar les relacions socials.
La persona sota vigilància ha d’estar localitzable i haurà de controlar i anotar la seua temperatura dues vegades al dia (al matí i al final de la vesprada) durant els 21 dies posteriors a l’última exposició amb el cas.
Per part seua, els contactes de baix risc també hauran de controlar la seua temperatura dues vegades al dia i estar localitzables, encara que podran portar en general una vida normal.
En tots els casos, aquells contactes que presenten símptomes compatibles amb la malaltia hauran d’aïllar-se en el seu domicili i contactar amb els serveis sanitaris.