L’Hospital Clínic Universitari de València, a través del Servei de Cardiologia, està duent a terme un assaig clínic, l’objectiu del qual és valorar si l’ús de la realitat virtual durant les intervencions d’un tipus determinat de cateterisme (intervencionisme coronari percutani sobre oclusions totals cròniques) redueix l’ansietat i el dolor en comparació amb la pràctica convencional.
Les intervencions coronàries percutànies són procediments en els quals es desbloquegen les artèries coronàries i permeten la lliure circulació de la sang cap al múscul cardíac.
L’assaig ReViCTO, que està duent a terme el Servei de Cardiologia, és el primer assaig clínic aleatori que utilitza aquest tipus de tecnologia per a aquesta forma de cateterisme. Els resultats mostraran la utilitat de la realitat virtual per a reduir l’ansietat i la disminució del dolor en aquesta mena d’intervencions, en comparació amb el tractament convencional.
Diversos factors, com per exemple la llarga duració dels procediments, la immobilitat del pacient i l’ambient monòton i poc familiar, o alié (quiròfans o sales de cateterisme), influeixen en l’ansietat del pacient. La realitat virtual (RV) s’ha utilitzat amb èxit en diversos entorns clínics, per això desperta interés a assajar-la també en aquest camp.
“Hi ha molts factors que poden produir ansietat en aquesta mena de cateterismes, la duració dels quals és llarga i pot arribar a 3 o 4 hores, o fins i tot més en alguns escenaris especials”. “Estar exposat a la immobilitat en un escenari monòton i que és alié durant tant de temps és també una causa raonable d’ansietat. A més, els laboratoris de cateterisme són generalment entorns estranys per al pacient, amb maquinària i equips que poden espantar”, tal com ha explicat Agustín Fernández Cisnal, metge especialista del Servei de Cardiologia i un dels investigadors de l’assaig.
“La realitat virtual és una simulació generada per computadora del món físic que permet a les persones experimentar-lo d’una manera realista. Les ulleres assoleixen un semiaïllament visual i auditiu que, juntament amb les imatges projectades, fa que el pacient s’evadisca i actue sobre els factors ambientals i emocionals de l’ansietat. S’ha demostrat que la realitat virtual és superior a altres mètodes de distracció, com ara mirar la televisió, escoltar música o jugar”, hi ha afegit Fernández Cisnal.
Per a poder participar en l’assaig, prèviament es realitza un registre d’ítems que determinen si es compleixen els criteris d’inclusió. Després, aleatòriament, a uns pacients se’ls ofereixen les ulleres de realitat virtual i a uns altres, el procediment habitual. Els pacients inclosos en el grup de l’ús de realitat virtual visualitzen durant la intervenció un documental sobre naturalesa. Fins ara hi han participat al voltant de 30 pacients.