El passat dissabte, 25 de febrer, Llíria va acollir un esdeveniment molt important sobre memòria democràtica. Així, l’Ajuntament de Llíria va presentar la ruta i memorial “IP31. La força del record és la capacitat d’estimar”.
Aquest projecte, posat en marxa a través de la regidoria municipal de Memòria Democràtica del Consistori edetà i fet realitat gràcies a l’enginy de l’artista Rafael Tormo, està dedicat a les víctimes del franquisme durant la Guerra Civil, la repressió i la dictadura.
Per a dur a terme la iniciativa s’ha comptat amb la col·laboració dels investigadors Joan Josep Adrià, Paco Rozalén, Miquel Sánchez, Miquel Fernández i Manolo Sánchez, així com de l’IES Camp de Túria i l’Associació de Familiars i Víctimes del Franquisme del Cementeri de Llíria. També s’ha aportat el treball de la ceramista Eugenia Boscà i el realitzador audiovisual Marc Martínez. Doncs, cal dir que l’alumnat del mencionat institut han sigut els encarregats de donar-li forma al memorial ubicat al cementeri sota les directrius de Rafael Tormo i Eugenia Boscà, entre altres.
La ruta brinda un recorregut, des de Ca la Vila (antic Consistori del municipi ubicat també a la Plaça Major del municipi) fins al cementeri municipal, amb dotze tòtems dotats de codis QR que enllacen a vídeos que recullen testimoniatges d’investigadors, divulgadors sobre la matèria i familiars de les víctimes. En aquest sentit, cal indicar que en un dels tòtems situats en el tram que ens condueix al cementeri de Llíria podem trobar el testimoniatge d’Àngel García, un veí de Bétera el pare del qual també va ser afusellat durant el Franquisme. Aquest compta, entre altres assumptes, com la seua mare vídua els alimentava a base de la planta herbàcia “Camarroja” bullida perquè no hi havia més aliment que eixe.
Aquest recorregut conclou amb un memorial al cementeri de la localitat dedicat a les víctimes, el qual inclou també un herbari de plantes i unes xicotetes campanes que, quan faça una miqueta de vent, sonaran en memòria de les víctimes que allí es troben. El projecte explora el relat històric a través de la memòria col·lectiva i una perspectiva artística que ofereix una experiència sensitiva. El citat memorial es va inaugurar després de que els assistents a l’acte del dissabte acudiren a una presentació inicial en Ca La Vila i realitzaren el recorregut dels tótems anteriorment mencionats.
L’esdeveniment va comptar amb la presència de l’alcalde de Llíria, Joanma Miguel, la regidora municipal de Memòria Democràtica, Consuelo Morató, part dels artífexs i col·laboradors dels tótems i el memorial, el President de l’Associació de Familiars i Víctimes del Franquisme del Cementeri de Llíria, Sergio García, així com familiars de les víctimes represaliades entre les quals hi ha diversos veïns de Bétera i altres pobles de la comarca i de la Comunitat Valenciana. A l’acte també van acudir, a més de veïnes i veïns de Llíria i altres municipis, representants del Món de la política tant local com provincial. Així, els allí presents van poder trobar-se amb rostres coneguts com el de Manolo Civera (ex Alcalde de Llíria i director gerent de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori), Lola Celda (Alcaldessa de Marines i Presidenta de la Mancomunitat Camp de Túria, Matías Alonso (Coordinador del grup de Memòria Històrica) i les Diputades del grup parlamentari socialista Mercedes Caballero i Trinidad Castelló.
La responsable municipal, Consuelo Morató, va assenyalar que aquesta iniciativa “pretén dignificar la memòria de les víctimes en un merescut acte de reparació pública i justícia democràtica, al mateix temps que acosta la nostra història més recent a les generacions més joves”.
D’altra banda, l’artista Rafael Tormo va fer una explicació tant dels tótems com del memorial i, en el cementeri, va també propiciar la intervenció de familiars d’algunes víctimes. Així, va parlar amb Àngel, qui va contar algunes de les penúries per les quals va passar amb la seua mare i els seus germans. També van intervindre una mare i una filla de Silla (les dues amb el nom de Carmen), que van explicar com van poder assabentar-se de que el seu pare i iaio, respectivament, es trobava soterrat a Llíria. A més, Elvira, neta també d’un represaliat a Llíria i nascut a Bétera, va posar de manifest, mentre subjectava la foto del seu iaio, com seguia la gesta de la seua mare representant-la en tots els actes i reunions i portant la citada imatge a tots aquests tipus d’esdeveniments.
Així mateix, Sergio García, el besavi i besoncle del qual també es troben a Llíria i provenien de Bétera, va també exposar el seu cas i, com a President de l’Associació de Familiars i Víctimes del Franquisme del Cementeri de Llíria, va donar les gràcies per tot el treball realitzat per l’Ajuntament de Llíria i els diferents col·laboradors.
Al cementeri, també va intervindre la professora de l’I.E.S. Llucia qui, acompanyada de la professora d’Història Fina, va també oferir detalls del treball realitzat per l’alumnat.
En definitiva, un acte molt emotiu del qual a continuació compartim cinquanta imatges i també un vídeo.
-
Imatges:
-
Vídeo: